Reproduïm la notícia apareguda a la revista Mundo Gráfico del 7 de juliol de 1920, on es fa palés la demagogia
de les classes dominants vers les capes menys afavorides de la societat de
l´època – menyspreu de la dona treballadora, nul.la solidaritat i poc valor a la dignitat humana en general.
“Imposión de cruces por S. M. El Rey á los obreros
de “Hilaturas de Fabra y Coats”, de Barcelona
Una de las notas más emocionantes de la estancia de S.M. el Rey en
Barcelona fué la visita hecha por el Soberano á la s“Hilaturas Fabra i Coats”,
importante entitad industrial catalana posedora de cinco fábricas con un total
de 2.700 trabajadores.
Después de recorrer el Monarca las diversas instalaciones de dicho
centro fabril, impuso la cruz de Isabel la Católica á los obreros José Vila,
Perdo Cerdá, Rafael Maciá, Ignacio Ballbé, Tomás Carrió, Juan Pujol, Antonio
Pavés, Rafael Capdevila y Juan Clará que llevan más de cincuenta años en dichas
fábricas. Además fueron presentadas al Rey las obreras Angela Reig, Antonia Roca
y Rosa Ramón que tambien llevan más de cincuenta años en los referidos
talleres. Además de los indicados en los talleres de la Fabra i Coats, existen
varios obreros que llevan más de cincuenta años en la Compañia, pero se hallan
jubilados, com arreglo al sistema seguido por dicha entitad de jubilar á sus
operarios cuando alcanzan determinada edad. Los agraciados ahora con las cruzes
de Isabel la Católica no han querido acogerse á los beneficios de la
jubilación, habiéndoseles encomendado trabajos fàciles y compatibles con su
edad.”
En la imatge gran de l´article hi podem observar com un dels obsequiats
amb la Creu d´Isabel la Catòlica es sosté mitjançant un bastó. I com les dones,
tot i dur més de cinquanta anys a l´empresa no són obsequiades amb l´esmentada
creu i com a molt poden xerrar una estona amb en “cametes” – així era conegut
Alfons XIII. Els treballadors esmentats en l´article no s´acullen al règim de
jubilació donat que surten guanyant més diners si encara treballen, tot i que
alguns podien passar dels 70 anys.
Tot això, ve a tothom a no oblidar la memòria històrica del nostre
poble. En la jornada de portes obertes a la Fabra i Coats del proppassat dia 22
d´octubre, en l´exitós 48 Open House, la memòria dels treballadors i, sobretot,
de les treballadores que van fer possible que la Fabra i Coats fos una de les
grans empreses tèxtils de l´Estat espanyol va quedar en el més absolut oblit.
Perservar les pedres i l´entorn fabril de la Fabra és, alhora, preservar la
dignitat de tot un poble. Si oblidem, les futures generacions seran orfes del
seu passat i caminaran coixes vers el futur.
Pau Vinyes i Roig
Imatge: Mundo Gráfico. Arxiu Particular.
Comentaris