INTENT DE VOLADURA DE LA CÚPULA DE SANT ANDREU DURANT LA REPÚBLICA EN GUERRA (*)

Interior de l´església de Sant Andreu de Palomar després de l´incendi del 19 de juliol de 1936. Arxiu Diocesà de Barcelona.

En esclatar la guerra civil, a Sant Andreu de Palomar els anarquistes es feren forts. Assaltaren les casernes i ocuparen edificis, escoles religioses i esglésies. El 19 de juliol de 1936 un grup de la CNT-FAI entra a la parròquia de Sant Andreu i decideixen calar-hi foc. També sorgeix la proposta de fer volar la cúpula però la idea és desestima per por de malmetre les cases dels voltants. Ernest Solé  Buexeda, funcionari municipal durant la República en guerra, en el programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l´any 1972 -on li fan una entrevista arran de rebre la distinció de la insígnia d'or per part de la Junta Municipal del districte IX- ens comenta:

"Supe que se pretendia dinamitar la cúpula de la iglésia parroquial de San Andrés. Estaban ya preparados ocho cartuchos de dinamita en cada una de las cuatro columnas bases de sustención. Empleando todos los medios de persuación a mi alcance, logré hacerles desistir de tal propósito hasta que no viniese autorizado por la autoridad gubernativa de aquel entonces, entre otras consideraciones por el hecho de que de llevar a cabo dicha voladura por medio de personal no especializado, hubiese podido ocasionar una verdadera catástrofe no sólo por la destrucción del Templo y de una construcción esencialmente característica de San Andrés, sino por el peligro, no sé si verdadero, de repercusión explosiva en sus alrededores."

Ernest Solé Buexeda, funcionari municipal durant la República en guerra. Imatge extreta del programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l'any 1972 / Fons Família Vinyes-Roig.

Imatge la cúpula extreta de la revista La Ilustración del febrer de 1884. Fons Biblioteca Nacional d´Espanya.

El cert és que els exaltats van fer cas a l'Ernest Solé Buexeda en aquest afer però decidiren incendiar l´església per dins, llençar les campanes pel campanar i fondre-les per a utilitzar-les com a material bèl·lic. Segons consta en un document dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona (1): 

"Este templo - és refereix a la parròquia de Sant Andreu de Palomar-, empesado (sic) a construir en 1850, el 19 de julio de 1936 sufrío graves percances. La obra de fábrica, en general, quedó intacta, aunque intentaron volar la magnífica cúpula com barrenos, pero desistieron de ello por temor a las casas vecinas. Interiormente fue devastada y se entretuvieron en destruirla com bombas y cartuchos de dinamita. Derribaron las dos bóvedas del bautisterio y destrozaron una parte del tejado. Las campanas fueron robadas (no explica que foren llençades des del campanar).

La casa rectoral incendiada.

El valor monetario global de los daños causados en el templo y en la casa rectoral es de 3.000.000 de pesetas.

La reconstrucción empezada en 1940 y confiada al arquitecto Enrique Piqué, ha seguido el curso siguiente: en 1946 se bendijo la capilla del Santísimo y en 1949 la mesa de l´altar Mayor. Las cuatro campanas se repusieron y bendicieron en 1950. En 1953 se llevó a cabo la decoración del Bautisterio y Pila bautismal, inciándose en el mismo año la decoración de las paredes de la iglesia, que se terminó en 1960. En el año 1958 se colocaron las baldosa. Falta tan solo reconstruir una pequeña parte del ambaldosado.

En total se ha empleado en estas obras la cantidad de 4.600.000 ptas."

Moment del llançament de les campanes durant la revolta del 19 de juliol de 1936. La imatge va ésser presa d´amagat. Fons Eduard Molins.

En la sèrie "Arranjaments Parroquials , Guerra Civil 1936-1939" hi ha una relació escrita a màquina  de 130 pàgines  signada pel president de l'Audiència de Barcelona sota l'epígraf d'"Inventario de los edificios de carácter religioso del territorio de la Audiencia de Barcelona con expresión de su destino actual. Generalitat de Catalunya año 1938". Transcrivim el text que fa referència al temple de Sant Andreu de Palomar:

"Iglesia parroquial, en la plaza de Orfila. La casa rectoral está en la calle del Pont 2. Ambos edificios fueron incendiados. La casa rectoral puede decirse que está arruinada del todo. La iglesia sirvió en los primeros meses de almacén de productos agrícolas del Sindicato Agrícola, y actualment sirve de almacén de gasolina de las fuerzas de aviación. Esta iglesia era moderna, de gran capacidad y ostenta una grande y visible cúpula"(2)

Segons l'historiador andreuenc Mossèn  Clapés les esmentades campanes eren, en part, hereves de l'antiga església i datades en el segle XVI. Amb la construcció, a la dècada dels anys 60 del segle XX, del metro l'edifici va patir esquerdes, les quals foren cosides  a principis dels anys 80. Tanmateix, l'any 1974 Mossèn Camps, rector de la parròquia, va proposar ensorrar el temple i fer-ne un de més petit tot proposant la realització, en l'espai sobrant, de zona verda i d´una escola pública. Sigui com sigui el projecte no és va dur a terme i l'església segueix en peu tot i què la cúpula espera des d´anys una merescuda rehabilitació. Entrebancs diversos han paralitzat l´obra i una desdibuixada i malmesa xarxa desenfoca la visió de la magnífica creació de Josep Domènech i Estapà.

Pau Vinyes i Roig 
(*) Article ampliat el 17 de maig de 2018.

(1) Document realitzat per membres de la Junta d'Obres del Bisbat de Barcelona arran d´una enquesta realitzada pel rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
(2) Martí Bonet, Josep Ma. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939). Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008.