LLUÍS BATLLE, FOTÒGRAF DE LA VIDA ANDREUENCA

Lluís Batlle i Borés (1900-1983). Autoretrat. Fons Maria Rosa Batlle i Devert.

Tal com esmenta l’historiador  Jordi Rabassa Massons al llibre Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i com és (1): “ L’imprescindible historiador Joan Clapés i Corbera (2) escrigué que l’any que s’establí  el primer fotògraf  a Sant Andreu va ser: <...fou el Senyor J. Treserres. Després s’han creat nous establiments per aquest ordre: Puigferrat, J. Rovira, Valdés i d’altres, tots al carrer de Sant Andreu. A l’art de la fotografia s’hi ha dedicat moltíssims, a Sant Andreu, fins constituir l’associació artística víctor. N’han sortit veritables artistes, que han alçat varis premis en diversos certàmens d’aquest art celebrats. Es la primera associació a Catalunya d’aquesta mens>(sic). Avui els preus desmesurats dels lloguers ha provocat l’èxode dels fotògrafs del carrer Gran. Aquells primers retratistes als quals es refereix Clapés eren d’estudi. Els seus clients principals devien ser els burgesos locals, que volien captar la instantània de la família al complert un dia de festa; la menestralia o la pagesia, endiumenjada per l’ocasió, aprofitava les fotos en forma de postal per enviar-les a la família llunyana, en els seus pobles d’origen".

D’aquests altres que s’han dedicat a l’art de la fotografia com descriu l’historiador andreuenc en sobresurt en Lluís Batlle i Borés. Batlle neix el 1900 a Sant Andreu de Palomar. Des de petit sent l’afició per l’art fotogràfic i de ben jove comença fer les seves primeres fotografies. A l’edat de 22 anys, l’any 1922, conjuntament amb els fotògrafs Antoni Arissa i Asmarats (1900-1980; el més destacat de tots tres a nivell artístic i de reconeixement professional) i Josep Girabalt i Tort van fundar la primera entitat dedicada al noble art de la llum, l’Agrupació Fotogràfica Saint-Víctor ( un any després es fundava l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya). Segons  l’historiador de la fotografia José Manuel Torres (3): “Al parecer la idea surgió de una conversación que tuvieron los tres fundadores en el monasterio de Sant Cugat. En un principio estuvieron ubicados en la Sociedad Coral La Lira, en la calle Coroleu núm 15, y desde 1933 en Sant Andreu 176 (Cervecería Sport)”. L’entitat va arribar a tenir més de 100 socis i disposava d’una excel·lent biblioteca sobre la matèria i d’un laboratori a disposició del soci. Es reunien els dilluns per la nit així com organitzaven cursets i exposicions.

Grup d'obrers llegint  en una sala dels Lluïsos. Fotografia de Lluís Batlle i Borés. Fons Maria Rosa Batlle i Devert.

Per a en José Manuel Torres el nom triat va ser: “El nombre de SAINT VICTOR es bastante curioso y merece una explicación: Era en realidad un homenaje a Abel Niépce de Saint-Víctor (1805-1870), sobrino de Nicéphore Niépce, el inventor del primer proceso fotográfico viable. Hacia 1848 Saint-Víctor inventó el primer proceso fotográfico que utilizaba placas de vidrio sensibilizadas a la albúmina. Este proceso fue particularmente importante porque las placas, una vez sensibilizadas, se podían conservar durante unas dos semanas. La sensibilidad de este material era relativamente lenta, entre 5 y 15 minutos de exposición a pleno sol. Sin embargo, fue profusamente utilizado por los fotógrafos viajeros y por los aficionados al excursionismo. Los fundadores de la Agrupació fotogràfica SAINT VICTOR entendieron que el invento de Abel Niépce de Saint-Víctor fue fundamental para los fotógrafos-excursionistas, dado que no había que sensibilizar el material en el momento de hacer la foto, sino que lo podían tener preparado con mucha anterioridad y salir de excursión con las placas ya emulsionadas.” Segons el mateix Torres: "Los miembros de esta agrupación no eran aficionados a las técnicas fotográficas demasiado complicadas; utilizaban placas al gelatino-bromuro, reveladores de glicina y metol-hidroquinona y papeles Leonard, Verux y emulsiones ortocromáticas". L’associació andreuenca editava la revista L’Art de la Llum - publicada entre 1933 i 1935. A més a més dels membres més amunt citats formaven part de Saint-Víctor: Andreu Pinyol, Josep Isanta, Valentí Francàs, Ramon Parera, Joan Sistaré, Santiago Lloveras, Bofill, Castells i Josep Torrents. 

Processó de Corpus a la plaça d'Orfila - filera de cases desapareguda arran de l'obertura del passeig de Torras i Bages-, entre 1920 i 1928. Fotografia de Lluís Batlle. Fons Maria Rosa Batlle i Devert.

Tanmateix, a Sant Andreu hi havia d’altres fotògrafs aficionats que no formaven part de l’esmentada agrupació, entre ells en Tomàs Fàbregas i Catarineu. Segons José Manuel Torres en Fàbregas : “...según nos confesó en una entrevista, no disponía del dinero suficiente para la pagar la cuota, mantuvo relaciones con ellos”. Un altre aficionat a la fotografia era Miquel Vinyes i Govern (1892-1969). Gran excursionista i vàries vegades president de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar – dissenyador del nou edifici de l’entitat del carrer Abat Odó, construït el 1933. Vinyes, portava en totes les excursions que realitzava per la geografia catalana una màquina fotogràfica de plaques estereoscòpica Voigtlander.

Membres de l'Agrupació Fotogràfica Saint-Víctor d'excursió a Sant Cugat del Vallès, entre els quals Antoni Arissa, Lluis Batlle, Andreu Pinyol i Josep Girabalt. Foto autor desconegut. Fons Lourdes Pinyol i Selva.

En guanyar la guerra el feixisme espanyol l’Agrupació Saint-Víctor es veu obligada a tancar veles i la seva seu confiscada i clausurada pel nou règim. Se’ls acusava de “rojos y separatistas”.  Malgrat tot, l’Agrupació Excursionista Muntanya, fundada el 1930, reprengué, això sí amb molta modèstia, l’activitat de la desapareguda Saint-Víctor. Cal esmentar que milers de clixés, material fotogràfic i  plaques de vidres passaren a millor vida en entrar per la força les noves autoritats a la seu de l’entitat. Una veritable llàstima per a llurs membres així com per al món de la fotografia.

Lluís Batlle i Borés va seguir fent de fotògraf social per a escoles, comunions i bateigs. Va ésser el fotògraf  oficial dels Jesuïtes de Sarrià així com de les escoles Dominiques i de la Sagrada Família de Sant Andreu de Palomar. L’estudi fotogràfic el tenia a casa seva, al carrer de Virgili, 76 – tocant al de Ramon Batlle. Batlle va ésser íntim amic del dramaturg i escriptor Josep Maria Folch i Torres i del periodista Bru Romeu i Castillo. A més de fotògraf va ésser escriptor, crític de teatre, compositor de música – tocava el piano i l’acordió diatònic. Com a escriptor va escriure les obres de teatre “L’amor te cops amagats” i “El miracle de Nadal”, ambdues representades a l’aire lliure i fotografiades per tal de fer-ne una seqüència gràfica per passar en una sala amb públic, vers el 1924. També va escriure “L’esperit del sacrifici”, representada amb èxit al teatre dels Lluïsos. Era casat amb Maria Àngels Devert i Caumons, 20 anys més jove que ell.

Interior del Petit Versailles, vers el 1928. Fotografia realitzada per en Lluís Batlle. Fons Maria Rosa Batlle i Devert.

Entre el llegat fotogràfic que ens ha deixat Lluís Batlle tenim les fabuloses imatges de l’antic Petit Versailles – amb referències com a bar des de 1915-, les quals després van servir per a realitzar els reconeguts murals que decoren les parets del mític establiment andreuenc, realitzats per en Ramon Vila i la seva dona Blanca. Malauradament, en els darrers anys el seu espectacular fons fotogràfic va patir amputacions i pèrdues de considerable valor, car que en aquells anys el significat que es donava a la fotografia antiga – estem parlant dels anys setanta- no era el mateix que avui dia. També, en deixar material a amics aquest no li retornaren en vida. Així doncs, l’obra d’en Batlle segueix oculta i dispersa i és una veritable desgràcia que no l’haguem pogut albirar com Déu mana. Segurament si l’haguéssim pogut lluir com es mereixia avui estaríem parlant d’un gran fotògraf. Amb lletres majúscules. Un 3 d’octubre de 1983 Lluís Batlle feia el darrer sospir en vida i ens deixava un dolç record, que tot just ara voldríem recordar com un mestre de la fotografia a nivell social i cultural  i un dels primers en fundar una entitat dedicada exclusivament a la lloança fotogràfica.

Pau Vinyes i Roig 

PD: Vull agrair a Maria Rosa Batlle i Devert, filla del fotògraf Lluís Batlle i Borés, i a en José Manuel Torres, historiador de la fotografia, la col·laboració en aquest article.

Bibliografia consultada:

(1) Basiana, Xavier; De la Cruz, Xavier, Rabassa, Jordi i Vinyes, Pau. Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i com és. Duxelm i Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2010.
(2) Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. 9 volums. Editorial Catalònia. Barcelona, 1930-1931.
(3) Torres, José Manuel. Blog: laretinadelsabio.blogspot.com (consultat el juliol/agost de 2012)