CAN VALENT O CAN PERE VALENT



La masia de Can Valent o Can Pere Valent data del segle XVII. És una de les poques masies andreuenques que encara resten avui, tot i que en molt mal estat de conservació. És un edifici de planta basilical  asimètrica, amb l’ala esquerra més gran que la dreta. El parament de la maçoneria ha perdut l’estuc i les obertures tenen brancals de pedra i llindes arquejades de totxo  a sardinell, mentre que l’accés principal és un arc de mig punt adovellat. És una construcció bastant pobra i amb una conservació molt deficient.

Can Per Valent entre 1940-1950. Foto autor desconegut. Fons AHRNB

Aquesta masia era ubicada a l’antic camí vell de Santa Eulàlia de Vilapicina. Els Costa foren propietaris fins a la dècada dels 50. Eren agricultors i les seves terres estaven conreades principalment per vinyes. Després la família Costa es ven les terres i la masia, al seu cultivador, en Padró, que era jardiner de professió, i més tard es dedicà a la jardineria.

Cap a l’any 1968-1969 mort en Padró i la seva dona ho ven a l’empresa constructora Sala i Amat. El seu mal estat de conservació ha fet que el seu enderrocament estigués a punt de realitzar-se , però sortosament no s’ha dut mai a la pràctica. A finals dels anys 80 del segle passat l’empresa abandona els terrenys i l’edifici. Després, cap a inicis del segle XXI es va proposar destinar la masia a tanatori, ja que a tocar hi ha el cementiri de Sant  Andreu de Palomar, però la forta oposició veïnal – sobretot del barri de Porta desaconsellà a l’Ajuntament de Barcelona la seva transformació en equipament funerari. Tot i estar catalogada dins del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de la ciutat de Barcelona (amb categoria B capítol II núm. 0345) el seu estat de conservació és deplorable. 

Segons el musicòleg i director de l’Arxiu i Museu de l’Església del Pi, Jordi Sacasas, qui la va visitar per dins a mitjans dels anys 80, la cuina conservava un enrajolat del segle XVIII. També hi havia mobles antics i conservava un cup de vi, per a premsar-hi el raïm. Alguns finestrons es mantenen intactes.

Pau Vinyes i Roig

Comentaris