JOAN CLAPÉS I CORBERA (1872-1939)


El proper dia 7 de juliol de 2014 es commemora el 75 aniversari de la mort de l'historiador i religiós Joan Clapés i Corbera (1872-1939). Per aquest motiu des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias es vol recordar la seva figura amb un seguit d'activitats a realitzar al llarg del proper any. Des de L'Opinió Andreuenca us oferim una petita pinzellada biogràfica de Mossèn Clapés.


Mossèn Joan Clapés i Corbera (1872-1939). Autor Tomàs Fàbregas i Catarineu. Arxiu Tomàs Fàbregas.

Mossèn Joan Clapés i Corbera neix a  Sant Andreu de Palomar el 18 de gener de 1872, en plena efervescència de la Renaixença catalana. Segons en Jaume Seda, president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (Finestrelles 1. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, 1989):


“I Mossèn Clapés, en aquesta direcció, va aprendre a estimar Catalunya, la seva pàtria. Precisament aquesta estimació va contribuir al seu interès per la història, tant la local com la general del país. El nostre historiador ens afirma que s’engrescà a escriure sobre història a partir de la lectura de la de Víctor Balaguer, la qual fou ardent, apassionada, romàntica”.


Des de ben jove participa en els certàmens dels Jocs Florals així com s’endinsa en la recerca històrica en arxius, biblioteques i en la memòria oral del seu poble de naixença. Per Jaume Seda (Finestrelles 1. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, 1989):


“Mn Clapés va entendre < que les monografies particulars o locals havien de nodrir la història general, i d’ésser aquelles les corrents vives d’aquesta; les fonts, els xaragalls múltiples posats en moviment per a formar els rius; la sang sortint i entrant del cor que passa nodrir tot l’organisme>. Amb aquest llenguatge literari (inclús quan escriu història no abandona el llenguatge poètic) ens ve a dir que els fets que succeeixen als pobles es relacionen i tenen un valor general. Són les mateixes idees: la història local ajuda a comprendre la història general".



Inauguració Biblioteca Pública de Sant Andreu de Palomar, el 30 de novembre de 1913 (festivitat de sant Andreu). Font: La Ilustración Artística.
El 1900 escriu el seu primer llibre dedicat íntegrament al seu poble. “Sant Andreu de Palomar” és escrit en un català pre-fabrià, on descriu l’àmbit geogràfic i natural, la història i les biografies dels andreuencs més il·lustres. També escriu articles en revistes i periòdics de l’època com Autonomia, Vida Autònoma, Mosaic Andreuenc,... Aquests treballs periodístics seran cabdals per a la seva gran obra bibliogràfica: “Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar”. Publicada entre els anys 1930 i 1931. Acaba en ple inici de l’esclat de la Segona República. Les Fulles de Mossèn Clapés – tal com se les coneix popularment- són tot un referent de la historiografia andreuenca. Publicades en nou volums amb capítols que van des de la geografia, la religió, els fets bèl·lics en els quals Sant Andreu hi va jugar un destacat paper, la cultura i l’esport, el municipi, l’annexió del poble a la ciutat, les biografies d’andreuencs – curiosament de cap andreuenca-, els contorns,... L’any 1983 un grup d’andreuencs en feren una edició en facsímil agrupant els nou volums en tres toms. 


Mossèn Clapés va exercir de mestre. Tenia escola en unes dependències de la casa pairal, situada al carrer de Santa Marta. A part de l’escola de primària l’edifici també aixoplugava una biblioteca pública, desvirtuada arran de la revolució anarquista del juliol de 1936. Gràcies a la voluntat d’alguns veïns del carrer es pogueren salvar els llibres i documents, els quals foren retornats a la família un cop acabada la Guerra. També fou el conservador del museu-arxiu de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, el qual fou incendiat arran dels fets de la Setmana Tràgica del juliol de 1909. La seva tossuderia no el va fer desistir  mai i per aquest motiu sempre va ésser capdavanter en noves iniciatives en la recerca i divulgació de la història de Sant Andreu de Palomar. També va ésser organitzador dels Pomells de Joventut i autor de diversos llibres de poemes, de temàtica religiosa i de genealogia. Va morir un 7 de juliol de 1939 – el proper any farà 75 anys- en el seu poble natal. La dissort de la seva Catalunya després del triomf dels franquistes i la seva precària salut van comportar una feblesa en el seu estat anímic que segurament van comportar la seva mort. El seu llegat bibliogràfic és la seva millor vàlua per a la redescoberta del passat de Sant Andreu de Palomar així com l’eina per als futurs historiadors i historiadores que vulguin revisar des d’una òptica de crítica saludable la història un dels ex-pobles més rellevants del Pla de Barcelona.


Pau Vinyes i Roig 

Historiador

Comentaris