El
proper dia 7 de juliol de 2014 es commemora el 75 aniversari de la mort
de l'historiador i religiós Joan Clapés i Corbera (1872-1939). Per
aquest motiu des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias es vol recordar la
seva figura amb un seguit d'activitats a realitzar al llarg del proper
any. Des de L'Opinió Andreuenca us oferim una petita pinzellada biogràfica de Mossèn Clapés.
Mossèn Joan Clapés i Corbera neix a Sant Andreu de Palomar el 18 de gener de
1872, en plena efervescència de la Renaixença catalana. Segons en Jaume Seda,
president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (Finestrelles 1. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, 1989):
“I Mossèn Clapés, en aquesta direcció, va
aprendre a estimar Catalunya, la seva pàtria. Precisament aquesta estimació va
contribuir al seu interès per la història, tant la local com la general del
país. El nostre historiador ens afirma que s’engrescà a escriure sobre història
a partir de la lectura de la de Víctor Balaguer,
la qual fou ardent, apassionada, romàntica”.
Des de ben jove participa en els certàmens
dels Jocs Florals així com s’endinsa en la recerca històrica en arxius,
biblioteques i en la memòria oral del seu poble de naixença. Per Jaume Seda (Finestrelles 1. Centre d’Estudis Ignasi
Iglésias, Barcelona, 1989):
“Mn Clapés va entendre < que les
monografies particulars o locals havien de nodrir la història general, i
d’ésser aquelles les corrents vives d’aquesta; les fonts, els xaragalls
múltiples posats en moviment per a formar els rius; la sang sortint i entrant
del cor que passa nodrir tot l’organisme>. Amb aquest llenguatge literari
(inclús quan escriu història no abandona el llenguatge poètic) ens ve a dir que
els fets que succeeixen als pobles es relacionen i tenen un valor general. Són
les mateixes idees: la història local ajuda a comprendre la història general".
Inauguració
Biblioteca Pública de Sant Andreu de Palomar, el 30 de novembre de 1913
(festivitat de sant Andreu). Font: La Ilustración Artística.
|
Mossèn Clapés va exercir de mestre. Tenia
escola en unes dependències de la casa pairal, situada al carrer de Santa
Marta. A part de l’escola de primària l’edifici també aixoplugava una
biblioteca pública, desvirtuada arran de la revolució anarquista del juliol de
1936. Gràcies a la voluntat d’alguns veïns del carrer es pogueren salvar els
llibres i documents, els quals foren retornats a la família un cop acabada la
Guerra. També fou el conservador del museu-arxiu de la parròquia de Sant Andreu
de Palomar, el qual fou incendiat arran dels fets de la Setmana Tràgica del
juliol de 1909. La seva tossuderia no el va fer desistir mai i per aquest motiu sempre va ésser
capdavanter en noves iniciatives en la recerca i divulgació de la història de
Sant Andreu de Palomar. També va ésser organitzador dels Pomells de Joventut i
autor de diversos llibres de poemes, de temàtica religiosa i de genealogia. Va
morir un 7 de juliol de 1939 – el proper any farà 75 anys- en el seu poble
natal. La dissort de la seva Catalunya després del triomf dels franquistes i la
seva precària salut van comportar una feblesa en el seu estat anímic que
segurament van comportar la seva mort. El seu llegat bibliogràfic és la seva
millor vàlua per a la redescoberta del passat de Sant Andreu de Palomar així
com l’eina per als futurs historiadors i historiadores que vulguin revisar des
d’una òptica de crítica saludable la història un dels ex-pobles més rellevants
del Pla de Barcelona.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Comentaris