Andreu Cortines Jaumot (Barcelona 1909-1989) cooperatista, socialista i lluitador per les llibertats nacionals. Va néixer al barri de Sant Andreu del Palomar. Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), va impulsar des de la cooperativa de consum l’Andreuenca, de la que n’era soci, la creació de la Unió de Joventuts cooperatistes, de la que va ser-ne president. També va ser fundador i director de “Tremp” el seu òrgan de premsa. L’any 1935 es va casar amb Ana Clavero militant cooperatista que va ser la seva companya de tota la vida i amb qui tingué tres fills (Aurora, que morí desprès d’un internament als camps de concentració de França, André i Jean Pierre) Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França i durant la II Guerra mundial va formar part de la xarxa d’evasió Vic-Martin, que ajudava a creuar la frontera als refugiats i subministrava avituallament a la Resistència.
De retorn a França,
es va instal·lar a París. Va ser membre del Casal català d’aquesta ciutat
formant part de la seva junta directiva, arribant a ser-ne president. Va fundar
i dirigir la revista “Vincle”.
|
L’any 1950 el
president Tarradellas l’anomenà cap d’Informació i publicacions de la
Generalitat, essent un dels tres únics col·laboradors que el President nomenà
durant l’etapa de l’exili. (els altres dos eren Victor Torres, secretari
general de presidència i Lluis Gausachs, secretari particular). Cortines va
mantenir una estreta i lleial col·laboració amb Tarradellas, que era
corresposta per una total confiança del President. Va tornar de l’exili l’any
1974 poc abans de la mort del dictador Franco.
El 1977 el
president Tarradellas, encara a l’exili, el nomena delegat seu a l’Organisme
Consultiu de la Presidència que havia creat, i del que en formaren part bona
part dels partits catalans que participarien en les eleccions generals d’aquell
mateix any.
Impulsor i redactor
de la nova llei de cooperatives de Catalunya aprovada el 1983 va promoure la creació
de les noves estructures del cooperativisme. Va ser President del Consell Superior
de la Cooperació i de la Federació de Cooperatives de Consum. Des de 1982 fins
1986 va ser director de la revista Cooperació Catalana que edita la Fundació
Roca Galés, de la que n’era patró. Va formar part de la comissió que va aconseguir
la signatura del acord de compensació, per part de l’Estat, del patrimoni
confiscat a les cooperatives després de la Guerra Civil. L’any 1988 la
Generalitat de Catalunya li concedí la medalla Francesc Macià en reconeixement
a tota una vida dedicada al món de la cooperació dins i fora de Catalunya.
Va morir a Sant
Andreu de Palomar, el mateix barri que l’havia vist néixer, el 19 d’abril de
1989
Josep Edo
Biògraf d'Andreu Cortines i membre del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias
Comentaris