EL PRIMER ENTERRAMENT A SANT ANDREU DE PALOMAR DESPRÉS DE LA REPÚBLICA EN GUERRA

Parròquia de Sant Andreu de Palomar fotografiada des del carrer de l'Ajuntament a inicis del segle XX. Fotografia de Tomàs Fàbregas. Extreta del llibre "Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar" (Editorial Catalònia, Barcelona 1930-1931)

L’actual temple parroquial de Sant Andreu de Palomar ha sofert al llarg de la seva història dos grans incendis i intents d’enderrocament. El primer durant els fets d ela Setmana Tràgica de 1909, on a part de la crema de l’església en sortí perjudicat la biblioteca i el museu que amb encert i enginy l’historiador local Joan Clapés va ordenar i posar ordre als documents històrics de gran valor patrimonial. També en va sortir perjudicada la capella del Sant Crist dels Segadors – on es trobava la imatge del sant Crist que els revoltats de 1640 farien servir com estàndar- Les masses enfurismades no en tenien de preservació d ela memòria en una època on la salvaguarda de la dignitat humana estava per sobre de documents i objectes d’art. El segon cop quasi mortal del temple andreuenc va ésser el 19 de juliol de 1939. En aquest cas manllevo fragments d’un antic article que vaig publicar a L’Opinió Andreuenca (publicat el 4 de març de 2012):

“En esclatar la guerra civil, a Sant Andreu de Palomar els anarquistes es feren forts. Assaltaren les casernes i ocuparen edificis, escoles religioses i esglésies. El 19 de juliol de 1936 un grup de la CNT-FAI entra a la parròquia de Sant Andreu i decideixen calar-hi foc. També sorgeix la proposta de fer volar la cúpula però la idea és desestima per por de malmetre les cases dels voltants. Ernest Codina Buexeda, funcionari municipal, en el programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l´any 1972 -on li fan una entrevista arran de rebre la distinció de la insígnia d´or per part de la Junta Municipal del Districte IX- ens comenta:< Supe que se pretendia dinamitar la cúpula de la iglésia parroquial de San Andrés. Estaban ya preparados ocho cartuchos de dinamita en cada una de las cuatro columnas bases de sustención. Empleando todos los medios de persuación a mi alcance, logré hacerles desistir de tal propósito hasta que no viniese autorizado por la autoridad gubernativa de aquel entonces, entre otras consideraciones por el hecho de que de llevar a cabo dicha voladura por medio de personal no especializado, hubiese podido ocasionar una verdadera catástrofe no sólo por la destrucción del Templo y de una construcción esencialmente característica de San Andrés, sino por el peligro, no sé si verdadero, de repercusión explosiva en sus alrededores>."

Estat com va quedar el temple parroquial de Sant Andreu de Palomar després de la República en guerra. Autor desconegut. Arxiu Diocesà de Barcelona.

 

Tanmateix, l’església patí una segona crema en mans dels assaltants i en perjudica greument l’estructura. Per aquest motiu en finalitzar la República en guerra en vèncer les tropes del general Franco el temple parroquial no es va poder utilitzar per a actes religiosos fins a inicis dels anys 40. Arran d’aquest fet moltes de les celebracions religioses es van dur a terme a l’escola dels Josefins –actual col·legi de les Salesianes-, situada entre els carrers del Segre i Sant Adrià. El Rec Comtal encara era descobert en aquest tram.

Tot i això, quatre dies després de l’acabament de la guerra, el 30 de gener de 1939, cal oficiar un enterrament, el qual serà el primer de la dictadura a Sant Andreu de Palomar. L’ofici religiós es va dur a terme en el domicili del finat, al carrer Gran de Sant Andreu, 140. El finat era Manuel March Sala, metge andreuenc, mort “...víctima de la persución roja a la edad de 60 años, habiendo recibido los santos sacramentos y la bendición apostólica (E.P.D.)” . Presidí l’acte el sacerdot escolapí R.P. Josep Campanyà i Falqués. Tot seguit els familiars i amics es dirigiren cap al cementiri de Sant Andreu de Palomar –és de suposar que en un carruatge estirat per cavalls, donat la manca de combustible per aquelles dates- per tal de donar-li cristiana sepultura. 

Esquela de Manuel March. Fons Mercè Tolrà.

Segons Mercè Tolrà, coneguda de la família de l’esmentat metge, Manuel March va morir a causa de les ferides rebudes en el transcurs del seu captiveri durant el conflicte bèl·lic. A voltes per idees conservadores, religioses o per pensar diferent tot i ser d’esquerres i de tarannà republicà podia significar l’empresonament, tortura o la mort. Les guerres mai són blanques ni negres sempre hi ha tons grisos que cal tenir en compte.

I per acabar, el darrer intent de fer desaparèixer el temple parroquial fou degut a les obres del metro a Sant Andreu de Palomar, a la dècada dels anys seixanta del segle passat, les quals ocasionaren greus desperfectes en l’estructura i la façana de l’edifici. El rector de la parròquia, Josep Camps i Aleu, davant de les dificultats econòmiques de fer front a tan gran despesa proposa, l’any 1974, l’enderroc del temple i en el seu lloc la construcció d’una església més petita, una escola i un parc públic. L’agosarada proposta finalment no es va dur a terme. Aquest fet en un proper article el detallarem més a fons.

Pau Vinyes i Roig