EL CASINET

Plaça del Comerç amb l'edifici del Casinet a inicis del segle XX. C.O. / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG

Arran de la localització de més dades documentals i gràfiques sobre l'antic Casinet de Sant Andreu de Palomar ampliem l'article publicat a L'Opinió Andreuenca l'octubre del 2014. 

El Centre Obrer Instructiu Andreuenc, popularment conegut com el Casinet, era situat a la plaça del Comerç, al bell mig del nucli antic del poble Sant Andreu de Palomar. L'esmentada plaça va ésser urbanitzada arran de l'antic fortí, enderrocat a mitjans del segle XIX. Segons els historiadors Jordi Petit i Jordi Sánchez (1):

"L'Ajuntament va expropiar els habitatges -es refereix a les cases situades al  mig de l'actual plaça- i els militars els van fer unir per l'interior, hi van realitzar noves obertures i van construir també espitlleres de defensa a la façana. La nova caserna va estar llesta el 30 de juny de 1848 i tenia capacitat per a 80 persones, amb una habitació per al comandant, una quadra per a 10 cavalls i un calabós on cabien entre 12 i 14 presos. En acabar la guerra -es refereixen a la tercera carlinada-, la caserna va continuar en actiu, però pocs anys més. El 21 d'agost de 1854, l'Ajuntament del poble va demanar al Govern Militar el desmantellament de la fortificació i al setembre, els militars abandonament l'edifici, que va ser retornat als seus antics propietaris. Però quan els antics propietaris van recuperar les cases, van poder observar esgarrifats com les reformes fetes pels militars els havien destrossat completament els habitatges". 

La plaça del Comerç acolorida pel fotògraf Josep Boixadera i Ponsa, l'any 1928. J.B. / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG.

Després d'un estira-i-arronsa amb el governador civil per tal que el Govern de l'Estat els compenses per les destrosses ocasionades se'ls va va aprovar recompensar-los. Tanmateix, qui finalment va pagar les indemnitzacions va ésser el consistori andreuenc. Les cases foren enderrocades i en el seu lloc restà una esplanada per urbanitzar i sense nom. Els andreuencs van batejar l'espai com a plaça Major, atès a tocar hi passava el carrer Major. En aquell espai provisional s'hi van anar instal·lant venedors de llibre vell i d'ocells, provocant que finalment l'indret fos conegut com la plaça del Comerç. L'any 1866 l'ajuntament andreuenc aprovava el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart i s'urbanitzava la plaça. Al centre de la plaça s'hi va instal·lar una font pública amb tres braços que feien funció de fanal d'enllumenat (l'actual només té un braç). Durant anys va esdevenir el cor del municipi, on es reunien els andreuencs per fer-hi petar la xerrameca així com cantar i parlar de política. 

Festes del Maig Florit, organitzades pel Centre Obrer Instructiu Andreuenc, el maig de 1923. VALDES / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG

Programa de mà de les Festes del Maig Florit de 1926. FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG.

 
El Casinet

Per l’historiador andreuenc i mossèn Joan Clapés (2): “Aquesta associació –referint-se al Casinet- és tal vegada la que posseeix el local més ben situat, és a la plaça del Comerç, 3, centre de la barriada”. Els socis de l’entitat Els Nois, existent des de 1873 al carrer de Sant Antoni, avui de Rubén Darío, foren els creadors del Centre Obrer Instructiu Andreuenc.  El centre disposava d’una gran sala on s’hi celebraven  balls amb orquestra per les festes sonades, com la Festa Major del poble, teatre, conferències...També disposava de biblioteca, secretaria, saló de descans i un gran pati utilitzat com a cafè durant l’estiu. Per Ramon Bacardit (3):“El Casinet  fou probablement  el focus cultural més interessant durant aquests primers anys noranta (XIX), ja que era freqüentat per Ignasi Iglésias i els seus amics, entre els quals es troben gairebé amb tota seguretat els principals col·laboradors de la publicació Bandera Catalana.” Entre els actors que estrenaven les obres del dramaturg andreuenc hi trobem Miquel Sirvent i Joaquim Vinyes, aquest darrer germà d’Emiliana futura dona de l’Ignasi Iglésias. Segons Joan Clapés, l’any 1931 comptava amb 500 socis.

Teatre el Centre Obrer Instructiu Andreuenc  durant les festes de "Maig Florit" de 1928. AUTOR DESCONEGUT / ARXIU CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS

Programa de mà dels actes d'homenatge a Ignasi Iglésias. Entre les entitats adherides l'Avenç Obrer Català. ARXIU CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS-FONS CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA SAGRERA.

Segons l’esmentat Clapés d’una dissidència del centre sorgí una nova associació anomenada El Progreso i situada al carrer de Josep Lluís Pons i Gallarza, en un local pertanyent a una antiga fàbrica de teixits del senyor Vilardell. 

Façana del Casinet a inicis del segle XX. UNIÓN POSTAL UNIVERSAL / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG

A l'arxiu del Gobierno Civil de Barcelona -actualment Subdelegació del Govern Central a Barcelona- hi hem localitzat els Estatuts de l'entitat on es constitueix com a "Centro Obrero Insturctivo Andresense" el 16 d'octubre de 1915. En els citats estatuts es fa constar que "tendrá por objeto esta Sociedad el (de) difundir la cultura é instrucción entre los elementos obreros de la barriada de S. Andrés de Palomar". A tal efecte proposava educar i instruir moral i científicament a la joventut per mitjà de la creació d'escoles, crear caixes de previsió obrera i de socors, el cultiu de les belles arts dins del camp de la música i la poesia, la creació d'una biblioteca i un gabinet de lectura. En origen era una entitat " que no permitirá se presciten (sic) cuestiones políticas ni religiosas entre los socios y declara fuera de su competencia las materias que tengan dicha significación". Com veurem més endavant aquest qüestió serà totalment ignorada i l'entitat agafarà un rol polític als anys trenta. L'associació es va dividir en quatre seccions: ensenyament i cultura; esport i excursions; conferències, vetllades, festes i altres actes instructius recreatius i d'hisenda. La quota anual de l'any 1915 era de 12 pessetes per soci. La junta sorgida de la constitució de l'entitat fou la següent:

President: Enric Calvó i Abelló
Vicepresident: Llorenç Puigdollers i Alier
Tresorer: Elies Sala i Espach
Comptable: Joan Cañameras i Solé
Bibliotecari: Llorenç Porrera i Olivé
Secretari: Antoni Iníguez i López
Vicesecretari: Miquel Albà i Monteunill
Vocal primer: Francesc Coll i Pla
Vocal segon: Miquel Ventura i Puig

Escut del Centre Obrer Instructiu Andreuenc. Font: ARXIU GOBIERNO CIVIL DE BARCELONA.

A la sala d’actes de l’entitat, el març de 1931, s’hi reuní la formació política d’Estat Català sota la direcció de Francesc Macià i Josep Dencàs –destacat dirigent republicà andreuenc i gendre del polític regionalista Josep Cararach-, la qual aprovà, això si amb certes reticències, la participació en la Conferència d’Esquerres que s’havia de celebrar  al Foment  Republicà de Sants els dies 18 i 19 del mateix mes i d’on sorgí Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys 30 l’associació esdevindrà un centre adherit a la formació política de Francesc Macià i de Lluís Companys.

Actes del Centre Obrer Instructiu Andreuenc per a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1915. FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG

L'Avenç Obrer Català 

El tarannà del Casinet  era d’esquerres i republicà. Durant la República el centre s’anomenà L’Avenç Obrer Català. L'Andreuenc, publicació quinzenal, se'n feia ressò del canvi de nom el 15 d'octubre de 1931 (4): 

"En el passat mes de setembre tingué lloc la dissolució de les entitats Avenç Democràtic Republicà -entitat situada al carrer Gran de Sant Andreu, 52- i C.O.I Andreuenc, de la fusió de les quals ha nascut la que amb el nom  d'Avenç Obrer Català portarà a cap les tasques d'ambdues conjuntament.

El primer dels actes que ha celebrat l'Avenç Obrer Català ha estat una conferència a càrrec del Diputat Josep Tarradellas que feu l'història (sic) de les reivindicacions catalanes que en els moments actuals estem a punt d'assolir."

En la citada conferència hi assistiren Lluís Companys, l'alcalde de Barcelona Jaume Aiguader, el regidor del Districte Jaume  Casanoves i el conseller de Sanitat Josep Dencàs. Segons la premsa de l'època Lluís Companys hi realitzà "un brillant parlament".

Primer número del Butlletí L'Avenç Obrer Català, març de 1933. ARXIU HISTÒRIC DE BARCELONA.

L'Avenç Obrer Català editava un butlletí mensual amb  el mateix nom de l'entitat. Aquesta publicació va tenir dues èpoques. La primera del març  a novembre de 1933 i la segona de l'agost  a novembre de 1937. S'hi reflectiren les activitats a dur a terme o realitzades per l'associació. En el número 1 del butlletí l'editorial era plou clara envers la missió del portaveu (5):

"Que ve a fer al món el butlletí nostre? Una tasca ben interessant, per a nosaltres, certament! Ve a recollir, amb tota l'amplitud que l'espai permeti, la vida de la nostra entitat; ve a resumir tota l'actuació de l'Avenç Obrer Català i posar aquest resum a l'abast de tots els socis; ve, encara, a fer que el ritme de l'associació nostrada, s'acceleri en tot allò que convingui, despertant l'entusiasme en els socis; i finalment a fer-se eco de totes les iniciatives que en bé de l'entitat i de Catalunya, i de la Humanitat tota -perquè des del nostre lloc, dintre d'Esquerra Republicana de Catalunya, per bé que sigui modest, podem influir en el ritme universal  -hom pugui suggerir."

I ben certa, era la proclama. El butlletí s'encarregà durant els temps que va sortir a la llum pública de publicitar totes les activitats de l'entitat així com la vida política d'ERC a Sant Andreu de Palomar. El butlletí del mes de maig de 1933 deixava ben clar al soci el seu posicionament amb ERC (6): 

"Pel sol fet de ser socis d'aquest Centre ens manifestem com a homes de l'Esquerra Republicana de Catalunya, i per ésser bons militants de tal partit cal que hom tingui la convicció que és el millor amb què compta Catalunya; però això no és prou, hom té de realitzar quelcom de profit, fer més que parlar a l'entorn d'una taula del cafè i passar  les vetlles tal com feien els nostres avantpassats; cal ensinistrar-nos en la pràctica de l'esquerranisme  que tan alabem; tenim la mà dreta ben ensenyada per a realitzar-ho tot, però l'esquerra sembla inservible, cal que desensenyem una mica i instruïm l'esquerra, perquè quan vingui l'hora de la feina sapiguem fer-la efectiva amb les dues mans"

Escut de la secció excursionista Xucla Nou, imatge extreta del butlletí L'Avenç Obrer Català. ARXIU HISTÒRIC DE BARCELONA

L'entitat republicana va tenir entre les seves seccions una dedicada a l'excursionisme. Anomenada Agrupació Excursionista Xucla Rou (no hem sabut el perquè del nom), l'associació realitzà diverses sortides pel territori català així com organitzà xerrades sobre temàtica excursionista i de caire cultural. La comissió de cultura de l'entitat confeccionà diverses activitats encaminades a donar coneixements als socis de l'entitat i reforçant i engruixint la biblioteca de nous llibres.  També, disposava d'un gimnàs per als socis, propietat de la Joventut d'Esquerra-Estat Català.  Per poder fruir del gimnàs calia estar inscrit  a la secció de cultura física de la Joventut d'Esquerra-Estat Català o bé ser soci de l'Avenç. Només hi era permesa l'entrada als menors de 18 anys acompanyats de llurs pares. La instal·lació era dividida en tres seccions: homes, dones i infants amb els seus horaris corresponents. Els militants de la Joventut i socis de l'Avenç que estiguessin en atur forçós eren exclosos del pagament de la quota. Pel que feia a la dutxa del gimnàs (7): "Tots els socis de l'Avenç i militants de la Joventut E.E. C. que desitgin dutxar-se  i no estiguin inscrits a la secció de cultura física, podran fer-ho mitjançant el pagament de 25 cts. per cada vegada que facin ús  de la dutxa i pel qual hauran de sol·licitar permís i tanda als delegats del gimnàs.". Poder-se dutxar-se amb assiduïtat per aquelles dates era quelcom de privilegiats, atès no totes les cases disposaven de dutxes i en molts casos calia anar un cop o dos per setmana als banys públics. 

Pel que fa a les dones el Casinet , a través de la comissió Feminal de l'entitat, s'organitzà cursos d'història de Catalunya així com xerrades divulgatives; defugint del paternalisme d'altres associacions andreuenques. L'Avenç Obrer Català cercava l'enaltiment intel·lectual de la dona a través de la cultura. Les grans oradores i publicistes d'Esquerra oferien llurs coneixements en diverses  conferències, entre les quals hi trobem Maria Teresa Gibert, Dolors Bargalló i les andreuenques Ramona  Miret i Pujol i Francesca Vergés i Escofet, ambdues vocals del centre. Tanmateix, el domini de l'entitat restava majoritàriament  en mans masculines.

Tarja publicitària de les memòries de Germà Riera i Condal. FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG.

Germà Riera i Condal 
    
Durant la República en guerra el centre continua a mig gas oferint les seves activitats i servei de biblioteca. Molts dels seus socis joves foren cridats a files. Entre aquests sobresurt Germà Riera i Condal, el qual s'allistà a les casernes de la Mestrança d'Artilleria per anar com a voluntari al front d'Aragó en una columna de la CNT. Nascut a Sant Andreu de Palomar el 29 de novembre de 1905, el pare era un jornaler nascut a Arbúcies (la Selva) i la mare nascuda a Sant Andreu. D'ofici de paleta, afiliat a la CNT i a ERC i soci de l'Avenç Obrer Català. Casat i amb una filla. En les eleccions municipals del 14 de gener de   1934 es presentà com a regidor per al Partit Republicà Radical a l'Ajuntament de Barcelona, essent no elegit. Durant el període bèl·lic anà ascendint en l'escalafó militar sent nomenat a finals de març de 1939 coronel de l'Exèrcit  Popular de la República. En finalitzar la guerra fou detingut i empresonat en diversos camps de concentració tot realitzant treballs forçats de manobre. Un cop mort el general Franco milità de nou a la CNT-AIT i col·laborà econòmicament i com articulista en la premsa anarcosindicalista. També, fou un dels col·laboradors de la nova etapa del diari d'Esquerra La Humanitat i finalment s'adherí a l'Aliança per la república. Deixà publicades unes memòries sota el títol "Habla un 'vencido'", amb pròleg de Baltasar Porcel.

La plaça del Comerç el dia de Sant Esteve de 1962. A l'extrem dret hi podem albirar el solar que ocupava el desaparegut Casinet de Sant Andreu de Palomar. SALVADOR ESPADALÉ/ FONS ESPÀDALÉ - ARXIU CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

Plànol de l'edificació del Casinet arran del seu enderrocament. ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI DE BARCELONA.

Seu de la Falange

En acabar el règim republicà d'esquerres, sorgit democràticament de les urnes del 16 de febrer de 1936, el local fou confiscat per les noves autoritats franquistes andreuenques i esdevingué seu de la Falange a Sant Andreu de Palomar. L’any 1962 la Falange se’l ven per  fer-hi pisos. Les raons per al seu enderrocament segons la documentació consultada eren(8):"... derrivo total de la obra existente, pues las comprovaciones 'in situ' han aconsejado su completa demolición". Un edifici amb propietari legal expropiat durant els primers dies del franquisme per una organització feixista i venut per aquesta organització amb finalitat lucratives. Els responsables de l'enderroc foren  Derrivos Samsó i enderrocaren l'edifici, l'octubre d'aquell mateix any, sense tenir els pertinents permisos d'obres, tot i així pogueren, un cop lliurats, continuar amb l'enderroc. L'arquitecte encarregat de construir-hi els nous habitatges fou Ignasi Ma Serra i Goday. Amb l'enderrocament del Casinet desapareixia un dels edificis històrics amb més rellevància política i cultural de Sant Andreu de Palomar.

Pau Vinyes i Roig

Referències:
(1) Petit i Gil, Jordi i Sánchez i Muñoz, Jordi. Història dels carrers de Sant Andreu de Palomar. Llibre de Finestrelles, 8. Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2015.
(2) Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Catalònia, 1930-1931. 
(3) Bacardit, Ramon. Dins de Finestrelles, 9. Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 1997.
(4) L'Andreuenc, 15 d'octubre de 1931.
(5) Butlletí L'Avenç Obrer Català, març de 1933.
(6) Butlletí L'Avenç Obrer Català, març de 1933.
(7) Butlletí L'Avenç Obrer Català, setembre de 1933.
(8) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.