Poble de Sant Andreu de Palomar. Són les 6:30 del
matí de diumenge i encara és negra nit però ja m’aixeco. Agafo l’ordinador i
començo a veure pel tuitter que no
sóc l’únic despert. Un. Dos. Tres. Ja en som uns quants que ens hem desvetllat.
Nervis. Neguits. Podrem votar? Veurem homes de blau, gris o marró als punts de
votació? A més, avui toca cobrir la jornada per al Capapeus, la revista històrica de l’Associació de Veïns. Una dutxa
ràpida, un esmorzar energètic de kiwi i cereals i cap al punt de votació que em
queda més a prop de casa: l’antiga masia Les Carasses, on actualment trobem l’escola
Ignasi Iglésias, inaugurada el 1931 en homenatge al nostre il·lustre poeta del
poble. L’escola és un dels cinc punts de votació al barri juntament amb les
escoles de les Dominiques, el Mestre Gisbert, la Pegaso i el Turó Blau. Abans de
marxar de casa, però, passo a veure la veïna del davant, que avui s’estrena com
a fotògrafa per a la revista. Amb la Marta havíem quedat a les 8 en punt. Amb
cara de son em diu que encara ha d’esmorzar. Però ja no puc més. Allà ens veiem,
Marta, li dic. No tardis. Ai mare, el que potser fa tard ara sóc jo! Són les
7:25. Els voluntaris han quedat a les 7:30. I si ja ha arribat la policia? Vaig
mig corrent pel passeig Torras i Bages. Tot està tranquil. Arribo a la porta
d’entrada de l’escola. No hi ha ningú. Són les 7:35. Com pot ser? Cap al fons
del passeig hi ha una persona que s’acosta. El primer voluntari? Sí. Ens
presentem però jo m’excuso dient que vinc a fer una crònica per a la revista Sant Andreu de Cap a Peus. No la coneix.
El Lluís ve de Sarrià i és gestor d’una mesa. Diu que li agrada molt venir a
Sant Andreu. Al cap de res, arriba l’Edu. Ell sí que és de Sant Andreu i coneix
la revista. Són les 7:45 i cada vegada s’acosten més voluntaris. Ara en som vuit.
Tots homes i amb una mitjana d’uns cinquanta anys. En aquests moments arriba la
Marta, encaputxada, amb cara de fred i amb les seves dues càmeres de fotografia.
Tota una professional. Falten dos minuts per a les 8 i ningú té claus. Qui ens
obrirà la porta? Nervis.
 |
| Una parella d'avis consultant dubtes davant d'una voluntària a l'escola Pegaso./ MARTA IBARRA |
(Punt 1 – Escola Ignasi Iglésias) Al final,
surt un home, el Xavier, el director de l’escola. Bé, avui fa de voluntari, ens
comenta. I sí. Avui no hi ha ni directors, ni mestres, ni funcionaris, ni
lladres. Avui hi ha escampats arreu del territori més de quaranta mil
voluntaris. Creuem l’escola fins al punt de les votacions i veiem que ja hi ha
més persones dins. L’Ernest és el coordinador i porta l’únic adhesiu blanc del
col·legi, i comença repartir els altres adhesius de color segons la funció que
tindrà cadascú: els adhesius taronges per als gestors de mesa, els verds per
als membres de mesa i també hi ha uns adhesius grocs per als suplents de les
baixes que es poden produir. L’Anna Maria, la dona de l’Ernest, s’ha quedat en
un racó de la taula amb l’ordinador que farà servir per a la gent que no sap en
quina mesa votar. La Marta no ha parat de fer fotografies. Es nota que és el
seu primer dia a la revista. No para de moure’s fent clic a la càmera. Està
molt concentrada. Al cap d’una estona, sortim de l’escola amb l’Héctor, un
activista full-time de l’ANC de Sant
Andreu, que també ha vingut a primera hora a revisar el procés. L’Héctor és un
voluntari. Però no de mesa, sinó de motor. Al matí acompanyarà la seva àvia al
punt de votació amb cotxe, i a la tarda anirà al barri d’Horta a acompanyar
dues àvies més que no coneix a votar. Avui tot per la causa. Ens emocionem. Ell
es queda a Torras i Bages. El dia promet. Serà un dia especial.
 |
| El Xavier, voluntari el diumenge, obrint les portes de l'escola Ignasi Iglésias./ MARTA IBARRA |
(Punt 2 - FEDAC-SantAndreu) Ens dirigim cap al
segon punt del barri. A l’escola coneguda popularment com les Dominiques. Hi ha
més gent concentrada aquí. Hem deixat rodalies i ens endinsem al casc antic del
poble. Sembla que hi ha més mobilització. Una setantena de persones
concentrades a la porta principal al carrer de Ramon Batlle. Són les 8:30. Ens
trobem l’Edi, militant de la CUP de Sant Andreu, que ens comenta que ha
convidat una delegació internacional de persones: són d’Aragó, i d’Andalusia,
la terra on ell va néixer i que va deixar fa onze anys per venir a treballar a
Catalunya. Comencem a veure altres cares conegudes. El Jaume (antic president
de l’Associació de Veïns i Veïnes), l’Andreu (un dels carnissers del mercat)...
I la Marta segueix immortalitzant els moments històrics. Decidim marxar
ràpidament cap al tercer punt de votació, l’escola Mestre Gibert. Falten deu minuts
per a les 9. Les portes estan a punt d’obrir-se a tot Catalunya. Nervis.
 |
| L'actriu Carme Abril a punt de realitzar el seu vot a l'escola Mestre Gibert. Darrera, el també actor Jordi Banacolocha/ MARTA IBARRA |
(Punt 3 - Escola Mestre Enric Gibert i Camins)
Arribem i trobem una cua força llarga. Mai no he matinat per anar a votar en
unes eleccions. Però dubto que es formi aquesta cua que estem veient ara mateix.
Entrem abans que obrin portes i ens barregem amb els voluntaris i voluntàries.
Molts nervis. Molta emoció. Molta tensió. Tot a punt. Obren portes. Comença la
jornada. Aquí no hi ha aplaudiments però hi ha molta alegria. La Joana, la
coordinadora, ens comenta que hi ha set meses i tres voluntaris per mesa. Tot
ple. Engranatge perfecte. Molta gent. Trobem un parell d’andreuencs que són
rostres populars a la televisió catalana: l’actriu Carme Abril i l’actor Jordi
Banacolocha. Dos desobedients més com tants d’altres avui. Restem una estona
més i marxem a recuperar forces a un bar de Fabra i Puig. Són les 9:45. Jo un
te verd i la Marta un Aquarius, i és que el mal de panxa de tres dies que porta
encara no ha fugit. Són les 10:22 i ens dirigim cap al penúltim punt de
votació. L’escola Pegaso.
 |
| El Marc (dreta foto), coordinador general de l'escola Pegaso conversant amb el redactor David Royo. / MARTA IBARRA |
(Punt 4 – Escola Pegaso) Sense paraules. Quina
riuada de gent. Bé, riuades. Hi ha dues cues. No ho entenem. Ens comenten que
una és per votar. I l’altra, per signar una denúncia ciutadana. La qüestió és internacionalitzar
el conflicte. Entrem i parlem amb el Marc. Un paio d’uns trenta-cinc anys amb
molta empenta. És del districte de Sant Martí. Se’l veu molt atabalat però tot
sota control. Molt competent. Ens explica que hi ha tres aules amb cinc meses
cadascun i cada mesa amb tres voluntaris. A primera hora hi ha hagut un
problema tècnic amb un ordinador i estan esperant que vinguin a arreglar-lo.
Tot i així, la gent ha pogut votar. Sortim a fora de l’escola i ens trobem
l’Andreu, un altre fotògraf de la revista, amb càmera al coll. La Marta té una
bona perspectiva des d’aquí. Veiem que la cua dóna la volta a l’escola. Cent
cinquanta metres? Dos-cents metres? Tant se val. És espectacular. Altres
voluntaris passegen amunt i avall buscant la gent gran o amb problemes de
mobilitat perquè s’estalviïn la cua. Tot s’està fent molt bé. Amb alegria i
compromís i molta, molta normalitat. Veig a la cua una excoordinadora de la
revista, la Georgina (Geor), amb el seu petit Martí i la seva mare. Fa estona
he llegit un tuit seu que m’ha fet somriure
‘Crec que la darrera vegada que vaig fer
una cua així va ser per entrar a la capella sixtina. #9Nrac1’. La Geor em
diu que una amiga li ha trucat perquè també han rigut a la ràdio. A punt de
marxar, la Marta es troba amb una amiga, la Lorena, que regenta un local de
cerveses artesanes prop del mercat. Tots tres anem cap a l’últim punt de
votació: l’escola Turó Blau. Són les 11:40.
 |
| Una dona diposita el seu vot a l'escola Turó Blau. A Sant Andreu van votar 20.435 persones./ MARTA IBARRA |
(Punt 5 – Escola Turó Blau) Hi ha moviment
però més tranquil. Només hi ha un punt de votació amb set meses. És el punt de
votació més petit que ens hem trobat. Curiosament hi ha un parell de
periodistes de Barcelona TV. Ens comenta la Dolors, la coordinadora, que tot
està anant molt bé i que veu molta il·lusió en la gent que va votar. Bé, no
tots. Alguns d’ells s’han adonat que tenen el DNI caducat. Restem una estona
més però el cansament treu el cap. La Marta treu algunes fotografies més i
decidim anar cap a casa a descansar una estona. Que a la tarda, ens tocarà a
nosaltres desobeir. O el que és el mateix, posar una papereta dins d’una urna.
I sí. I sí. I immortalitzar aquest moment històric amb una fotografia. I agrair
als tres voluntaris de la meva mesa que facin possible aquest petit gest tan
poderós de votar. I a més, desobeint.
[Nota: Agrair a la Marta Ibarra el matí
compartit (ja t’has estrenat!), i a la predisposició de la Sònia Moll en la
correcció de l’article enviat a última hora (gràcies Sònia). I com no, a l’infatigable
Pau Vinyes per deixar-me publicar la crònica en aquest bloc.]
Nota: Recompte de vots a les meses de Sant
Andreu de Palomar (percentatges)
Participació SÍ SÍ SÍ
NO NO RESTA
Escola Ignasi
Iglésias 2.475 1.714 (69,3%) 428 (17,3%) 211 (8,5%) 122 (4,9%)
FEDAC- Sant Andreu
5.683 4.393 (77,3%) 804 (14,1%) 253 (4,5%) 233 (4,1%)
Escola Mestre Gibert
2.463 1.940 (78,8%) 307 (12,5%) 107 (4,3%) 109 (4,4%)
Escola Pegaso 6.930 5.732 (82,7%) 764 (11,0%) 207 (3,0%) 227 (3,3%)
Escola Turó Blau 2.884 2.172 (75,3%) 421 (14,6%) 156 (5,4%) 135 (4,7%)
TOTAL 20.435 15.951 (78,1%) 2724 (13,3%) 934 (4,5%) 826 (4,1%)
Comentaris