L’ofici
d’historiador a voltes és feixuc i sord i d’altres força gratificant. Hi ha
consultes d’arxius on la cerca
d’informació és merament rutinària i les hores dedicades en la recerca poden
semblar perdudes. Tanmateix, a voltes hi ha sorpreses. Un servidor cercant
informació sobre Sant Andreu de Palomar a l’Arxiu Històric de la Diputació de
Barcelona hi va trobar documentació del que podria ser un dels primers cinemes
de Sant Andreu de Palomar. És un arxiu, el de la Diputació, poc conegut. No hi
vaig caure fins que un amic fotògraf, en José Manuel Torres, me’l va recomanar.
Decidit vaig demanar poder consultar tot allò que fes referència a Sant Andreu de Palomar.
Remenant entre
papers hi vaig trobar una meravella. La referència del que podria ser un dels primers
cinemes de Sant Andreu de Palomar. Tot gràcies a la denúncia realitzada per un
veí, en Vicent Domènech, el qual la presència de l’entitat Foment Andreuenc, lloc on s'allotjaria el cinema, li
era molt molesta i perjudicial per al seu negoci d’aiguardents. La denúncia en
qüestió detalla amb pèls i senyals quins espectacles oferia la citada
associació així com la proposta d’instal·lar-hi un cinematògraf. En l’expedient
hi trobem cartells de l’època, els quals acompanyen les denúncies realitzades
per en Domènech. Rarament es conserven cartells d’espectacles de finals del XIX
i principis del XX que facin referència al món associatiu andreuenc.
Però, abans de
seguir amb la denúncia fem una parada per parlar del Foment Andreuenc. Segons
mossèn Clapés a les Fulles Històriques de
Sant Andreu de Palomar: “, establert a la rambla
de Fabra i Puig”. Poca informació, ja que el propi Clapés ho fa constar de
forma clara: “Hi hauran associacions, sense dupte (sic),que jo no me’n ocupo
per causa de no haver tingut ocasió de saber-ne només el nom o una passada
existència...”. Per sort la documentació conservada de l’expedient de la
Diputació ens fa saber com era el teatre: planta baixa, 2 pisos i un cafè al
vestíbul (es conserven els plànols de l’edifici). Situat al número 9-11 del passeig de Santa Eulàlia -actual Rambla de Fabra i Puig. Segurament el cinematògraf en
qüestió deuria tenir poca vida i les constants queixes del fabricant
d’aiguardents van acabar triomfant amb la seva temptativa i el cinema va plegar veles.
En el llibre Cines de barrio d’en Roberto Lahuerta
–membre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris- esmenta el cinema Recreo
com el més antic de Sant Andreu de Palomar. Segons Roberto Lahuerta: “(Recreo)
Fue considerado el cine más antiguo de Sant Andreu, si exceptuamos las sesiones
realizadas en el llamado cine Central del Casino (actualment seu d'una entitat bancària, situada al carrer Gran, 176)”. El citat Central va projectar
cinema per primer cop el 1905, tot i això la seva principal especialització era
la dels espectacles de cabaret i teatre de varités.
Després els seguirien d’altres sales de cinemes com l’ Ideal de la plaça del Comerç -després anomenat Alahambra i finalment batejat amb el nom d'Atlàntida-
l’Odeón (Rambla de Fabra i Puig), el Recreo (carrer Gran), el Coroleu (carrer de Coroleu), el Victòria (Rambla de Fabra i Puig)....
Però, retornant al
fil inicial d’aquest article, gràcies a la documentació localitzada a l’Arxiu
Històric de la Diputació hem pogut saber que el Foment Andreuenc va projectar per
primer cop cinema a Sant Andreu de Palomar a través de la seva sala d’actes,
batejada per a l’ocasió com a Cinematògraf Modelo, l’octubre de 1908, tres anys
després que ho fes el cinema Central (veure imatge en adjunt). Segons la
cartellera conservada hem pogut saber les dates de l’exhibició de les pel·lícules
programades per als dies 3 i 4 d’octubre d’aquell any. La programació era de cinema mut,
ja que el cinema sonor trigaria uns quants anys en arribar. Entre les projeccions cinematògrafiques d’aquells dies trobem “Mi
perro se mantiene” –segons el cartell: “película muy cómica”- “Dos corazones
nobles”, “La venganza del cabezilla”, “Tragedia en la montaña”, “Las Fuentes de
Versalles”...Aquesta darrera considerada: “Estreno monumental de la interesante
película muy dramática y extenso metraje”. Els preus oscil·laven segons el lloc
on es visualitzava el film. Preu general 15 cèntims, llotja 20 cèntims i butaca
25 cèntims. Les sessions eren: dissabte de 20.30 a 22.30 h i de 22.30 a 23.30 h
i diumenge de 16.00 a 17.30 h, de 17.30 a 19.00 h, de 19.00 a 20.00 h, de 21 a
22.30 h i de 22.30 a 24 h.
 |
| Còpia del cartell dipositat a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. |
La posada en
funcionament del cinematògraf va ésser feixuga i difícil segons la documentació
localitzada. Fins i tot, es va instar
des de les denúncies efectuades per en Vicent Domènech l'enderrocament de
l’edifici del Foment Andreuenc. El cinematògraf Modelo era ubicat al passeig
de Santa Eulàlia 15 –actual Rambla de Fabra i Puig- amb cantonada amb el carrer
de Santa Rosa –actual Neopàtria. El Foment abans de fer cinema, com ja hem esmentat, ja oferia
funcions de teatre, les quals també rebien les queixes dels veïns. En una de
les queixes Vicent Domènech esmentava que la funció havia acabat a 2/4 de 3 de
la matinada (15 d’agost de 1908).
A la “Gacetilla”,
secció del diari El Diluvio (21
d’abril de 1906) hi trobem la següent informació:
“Unos vecinos de la
Rambla de San Andrés de Palomar se han personado en esta Redacción, rogándonos
llamemos la atención de la autoridad sobre los escandalos que con frecuencia se
originan en el Fomento Andresense, pequeño teatro situado en dicha calle, y en
el cual no ha mucho tuvo que intervenir la guardia civil.
Segun manifiestan,
el propietario de la casa immediata tiene presentada una instancia en el
Govierno Civil interesando la inspección del citado teatro, que no reune, a su
juicio, las condiciones reglamentarias.
Por nuestra parte quedan
complacidas”.
El 20 d’agost de
1906 el cap de la policia de Barcelona remetia per carta al governador civil “...sirvase
V.E dar las ordenes oportunas para que suspendan dichas funciones en el
referido local...”. No sabem si l’ordre es va arribar a complir, però sabem que
el 25 de desembre de 1907, a les 21.00 h, el teatre del Foment oferia l’òpera “Rigoletto”
de Verdi amb la companyia italiana de
Don Guelfo Mazzi. Entre el repartiment Josefina Huguet, la qual en acabar
l’espectacle operístic cantaria el poema de Jacint Verdaguer “La farigola”. El
programa oficial feia difusió de
l’espectacle amb les següents paraules:
“Deseosa esta
Compañia de complacer a los numerosos socios de este casino y distingida concurrencia
que frecuentan este Coliseo (sic), no ha vacilado un momento para esta
festividad –es refereix al dia de Nadal- contratar a tan celebre triple una de las que han obtenido señalados
triunfos en España y en varias naciones del mundo, donde se cultiva este arte
com más exito”.
 |
| Josefina Huguet (1871-1950), la primera soprano catalana en enregistrar un disc d'òpera. El 1907 va actuar al Foment Andreuenc. El 1908 es retirava de l'escena musical. Viquipèdia. |
El propietari del
projectat cinematògraf Simó Ramon forjaria una batalla legal per tal d'aconseguir
l’obertura del local, des del març de
1904. Simó Ramon adreçava el 16 d’agost de 1905 una carta al governador civil de
Barcelona on li demanava:
“Me conceda la
correspondiente autorización con arreglo a las disposicions vigentes...A pesar
de estar autorizado el teatro donde he de dar las funciones fonográficas para
espectáculos públicos estima V.E. oir el parecer de algun arquitecto sol·licita
de V.E que este no sea el Sr. Falqués arquitecto municipal (de Barcelona) pues
que este por ser dueño del local en donde esta instalado otro cinematógrafo en
el propio San Andrés puediera tener algun interes en poner dificultades a la autorización
que sol·licito y otro arquitecto con excepción del que desde luego recito que
de el informe completo en parcialidad”.
Pere Falqués
andreuenc de naixement va ésser l’arquitecte inicial del temple parroquial de
Sant Andreu de Palomar. L’agost de 1882 se li ensorrava la cúpula del temple
parroquial ocasionant la mort d’una desena de persones i essent destituït del
carrer d’arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar. Anys després
esdevindria arquitecte municipal de Barcelona. Segurament deuria ser el propietari del cinema Central, ja que per aquelles dates era l'únic cinema existent a Sant Andreu de Palomar.
El de setembre de
1905 l’arquitecte que ha inspeccionat el teatre del Foment diu que les
reparacions i modificacions efectuades per l’empresari Simó Ramon s’han dut a
terme i dóna autorització per a la seva obertura. Tanmateix, tres anys després
sembla que el litigi de l’obertura continua. Antoni Domènech –parent del més
amunt citat- remet carta al governador civil amb les següents paraules:
“Que habiendo
establecido un cinematògrafo adosado a mi fábrica de aguardientes que no reune las condiciones
que manda la ley y acogiendome al Reglamento
del 29 de octubre de 1885 suplico a V. E. con el debido respeto se sirva a dar las ordenes oportunas para que
una visita de inspección al mencionado cinematógrafo-teatro, cuyo anuncio
programa adjunto el cual esta situado en la calle de Sta Rosa esquina Rambla de
Sta. Eulalia, de la mencionada barriada y suplicandole a V. E. que dadas las
materias infamables que componen mi industria unido a la poca peripecia de los
que manejan el cinematògrafo pudiera originar alguna desgracia y como el que
suscribe se encuentra paralítico en camas (sic) teniendo en cuenta lo que pido
obrará en justicia”.
D’aquesta darrera
denúncia malauradament no se’n conserva el cartell de les projeccions cinematogràfiques en l’expedient de la documentació
dipositada a l’Arxiu de la Diputació de Barcelona.
Ignorem si va obrir
com a cinematògraf abans de la data
assenyalada més amunt. Tanmateix, dono
com a vàlida la inauguració de l’octubre de 1908 per l’existència de cartellera
que així ho confirma.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris