LA PLAÇA DE LES PALMERES, PLAÇA DE LA CULTURA

L'actual plaça de les Palmeres en origen va ésser batejada com a plaça de Sant Francesc en honor a un dels antics propietaris dels terrenys, en Francesc de Parellada. Els terrenys van ésser urbanitzats per l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar a la dècada dels anys noranta del segle XIX i eren a tocar de la Torre Parellada -avui carrer de l'Abat Odó-, una antiga masia datada ja en el segle XVIII. L'any 1911, la Torre Parellada va allotjar l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar fins que fou enderrocada a principis dels anys trenta del segle passat per tal de connectar el carrer de l'Abat Odó amb la carretera de Dalt -avui carrer de Concepció Arenal. Miquel Vinyes i Govern va ésser l'artífex del nou edifici de l'Ateneu Obrer, situat al mateix carrer, edificat tot just en ser enderrocada la torre.

Alumnes de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, l'any 1937. Autor desconegut/Fons Família Vinyes-Roig

A la plaça de les Palmeres s'hi inaugurava l'abril de 1934 una biblioteca infantil desmuntable obra del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per l'Arquitectura Contemporània). Els mateixos que van dissenyar la Casa Bloc, conjunt d'habitatges per a obrers situat al passeig de Torras i Bages. Amb aquesta iniciativa els governs republicans de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya pretenien dignificar la llavor educativa i pedagògica que la Mancomunitat de Catalunya, anys enrere, havia iniciat. La cultura i l'educació eren els pilars del nou règim republicà i calia estendre-ho per tot el país. La biblioteca infantil va estar en funcionament fins a finals de la guerra. Després, els vencedors, van enderrocar-la sense deixar-ne cap rastre. Els hi feia nosa, sembla ser. Sort de la memòria popular que en va quedar un bon record i avui, gràcies també a les imatges de l'arquitecte JB Subirana, en tenim bona constància històrica.

Dues imatges de la biblioteca infantil. La primera en construcció i la segona en funcionament, amb el bibliotecari i els infants. Autor desconegut/ Fons Subirana-Arxiu CEII

A tocar de la biblioteca infantil, als carrers de Sòcrates i de Castellbell, s'hi va construir la primera escola bressol municipal de Barcelona, l'Escola Mar. Es va inaugurar coincidint amb l'obertura al públic de la biblioteca infantil. En perdre la República la guerra l'escola fou convertida en un centre de l'Auxilio Social. Anys després, tornaria a esdevenir escola bressol i actualment el titular n'és la Generalitat de Catalunya.

Moltes raons per construir una biblioteca infantil en aquest indret: l'Escola Mar, una plaça enjardinada on poder jugar després de fer els deures i l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. A l'Ateneu s'hi van escolaritzar més de 1000 nens i nenes i durant la República en guerra fou convertit i ampliat com a centre escolar per l'Ajuntament de Barcelona.

Pati de la Torre Parellada, seu de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, amb infants jugant. Vers el 1929. Autor desconegut/ Arxiu CEII.

La plaça de les Palmeres -batejada amb aquest nom per voluntat veïnal- havia d'esdevenir un centre urbà de cultura i educació. L'Ajuntament de Barcelona hi va plantejar un seguit d'actuacions a l'entorn de l'educació i la cultura que la dissort de la guerra no va poder fer quallar. Segons hem pogut recollir de l'editorial de la revista de l'Ateneu Obrer Foc Nou (Febrer de 1938) en aquest indret havia d'ésser un nou pols cultural del poble andreuenc. Reproduïm l'editorial en qüestió:

«Una de nova de considerable interès per als nostres veïns consisteix en assabentar-los del projecte que la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va estudiant des de fa molts dies, a fi de convertir en una amplíssima millora cultural i de manifesta embelliment l'actual Plaça de les Palmeres i els seus entorns.

Tenim notícies que ens mereixen un crèdit extraordinari que en el projecte en qüestió es pretenen reunir en aquest sector de la nostra barriada, tot un eixam d'institucions culturals que faran, a la part que atractiva, una concentració d'infants i joventut que donarà, en el seu bullici propi de l'edat, tot un color de rosa viu i d'optimisme a l'espaiosa plaça.

A curta instància una de l'altre hi restaran instal·lades una sèrie d'institucions docents que permetrà als nostres simpàtics companyons que en un lloc relativament recollit i quiet hi visquin culturalment des de la seva condició de petits infants fins a l'edat de l'adolescència.

Estudiada detingudament la finalitat perseguida, en el sentit que us parlàvem, se'n desprèn que la inspiració que motiva aquest anhel prové que sigui la nostra Barriada un espill de perfeccionament en aquesta matèria i poguer constatar que tot l'esforç parlat per aquest frondós camí de la instrucció no caigui en sac buit o en l'oblit, de qui, amb més fermesa que els propis iniciadors hi vénen obligats, no descuidar, com moltes vegades ha succeït, un problema de vital importància com és la cultura del poble.

Així, doncs, hom ha de procurar que el contacte entre els diversos concurrents a aquests centres d'educació i esplai (ja és parlava d'educació en el lleure), sigui amb una altesa de mires tan noble i fecunda per a obtenir-ne amb escreix el resultat positiu que se n'espera.

Estudiat el pla proper a executar-se, veient que per un costat ingressen els infants a la Guardaria Pro Segell d'Infància (es refereix a l'Escola Bressol Mar) té instal·lada al carrer de Sòcrates cantonada Castellvell, mentre llurs pares compleixen amb els seus deures quotidians, per l'altre, podran convertir-se en homes de profit en donar-los-hi una preparació moderníssima en l'escola elemental de treball que hi ha projectat construir en el solar, avui per edificar, situat al carrer Otto (sic) i Pare Sexi (sic) juntament mateix amb la Plaça de les Palmeres.

No descuiden de dir que aquesta Plaça destinada a l'esbarjo dels infants, restarà controlada, vigilada i dirigida per personal docent, que vetllarà per ells amb la mateixa intensitat i forma que en la pròpia escola.

Un xic més amunt, en l'ampli edifici de l'Ateneu Obrer -on actualment hi funcionen les escoles municipals que porten aquest nom, dedicades a l'ensenyament primari-, seran augmentades aquestes en capacitat i rebran educació espaiosament tres-cents cinquanta infants.

En els amplis patis de l'Ateneu hi serà construïda una piscina amb tots els avenços i comoditats higièniques, dotada dels corresponents vestidors, dutxes, etc,etc...

Annexe a aquesta piscina s'hi adaptarà un camp de basket-ball (sic), que junta amb la nova urbanització que pensa donar-se al reste dels patis, constituirà un lloc ideal per a la nostra joventut.

Es de creure per arrodonir l'ambient que es respirarà en aquest indret del Districte l'Ateneu intensificarà la seva activitat i per mitjà de la seva biblioteca, sala de conferències, teatre i gimnàs donarà un relleu insuperable al conjunt cultural, de cara el poble, que hem deixat emmarcat.

Adrecem des d'aquestes pàgines la nostra més efusiva felicitació als patrocinadors del projecte i modestament ens oferim a col·laborar en el que sigui per a aconseguir que aquesta modalitat d'engrandiment instructiu a la nostra Barriada es converteixi en fomentada conseqüència de definitius i pràctics resultats.»

La fi de la guerra i la dissort de la República van deixar aquest magnífic projecte en el més absolut oblit. Per primer cop, d'ençà la fi de la guerra, des de L'Opinió Andreuenca donem coneixement d'aquesta proposta municipal.

Pau Vinyes i Roig