Abans de 1845 l’obligatorietat del servei militar a Catalunya, i
concretament a Barcelona i als pobles del seu pla, era inexistent.
Alguns intents de posar-ho a la pràctica fracassaren estrepitosament.
El general Espartero digué el 1840 : “ El barcelonés no es de
mejor condición que otro pueblo para liberarlo del servicio de las
armas". El 1845 s’intentava de nou sortejar la lleva de 1844.
Les quintes consistien en declarar a través d’un sorteig apte
per al servei militar als mossos de cada cinc del llistat
d’empadronament. El quintat podia estar-s’hi entre sis i
vuit anys complint el servei, fins i tot a ultramar ( Cuba, Filipines
i Puerto Rico).
 |
| Dibuix que recrea el carrer Major de Sant Andreu de Palomar, empescat pel dibuixant de l'obra Cuadro histórico y pintoresco, datat el 1843. Extret de les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. |
A Sant Andreu de Palomar, el dia triat per al sorteig de les
quintes fou el diumenge dia 6 de juliol de 1845. A la vorera
d’enfront de la casa de la vila es col·locaren dues taules amb les
urnes i les boles dels números del sorteig. Dos nois de la Casa de
la Caritat foren els encarregats de l’extracció dels números. De
bon matí es presentaren a la plaça de l’església – tot just
davant de les taules per al sorteig -, el capità Boira, carlí, el
Noi Baliarda i el Badó d’en Tardà, els quals estaven coordinats
amb d’altres capdavanters d’indrets veïns on també es preparava
la revolta.
 |
| Placa commemorativa a Francesc Baliarda, situada on es creu que hi havia la casa nadiua del Noi Baliarda. Arxiu Particular. |
Els cabdills de la revolta esbroncaren als regidors i funcionaris
presents i rebentaren les urnes i escamparen les boles. Els amenaçats
feren escàpols vers a una casa veïna. Els presents recolzaren els
revoltats i s’organitzaren per tal de fer front a l’arribada de
les tropes reials que venien de Barcelona. Després de l’exaltació
inicial, deixaren marxar a llurs cases als regidors i funcionaris.
Un grup de set soldats a cavall amb el caporal feren acte de
presència a l’entrada del poble pel cantó de Casesnoves – avui
tram del carrer Gran-Rambla Fabra i Puig-Virgili-. En principi no
tingueren cap oposició, car anaven amb una bandera blanca. En creuar
els primers carrers foren foragitats amb pedres i insults per la
població allí present. Un dels soldats resultà ferit. Davant
d’aquest fet, no tardaren en venir més reforços per a fer front
als revoltats. Dirigits pel comandant Garrigó, els reforços no
pogueren fer acte de presència, car a l’alçada de la Riera
d’Horta foren rebuts a trets per les guerrilles urbanes d’en
Baliarda. Mentrestant els revoltats havien fet arribar llurs
missatges a les poblacions veïnes per tal de donar-los l’avís de
l’èxit de la revolta, i així també s’afegeixin a l’avalot.
Des del campanar de l’església de Sant Andreu de Palomar
ressonaren les campanes a sometent. Una munió d’homes i dones
s’afegien a la revolta tot seguint la consigna d’en Baliarda i
els seus companys de lluita.
Finalment arribà una columna de 700 soldats comandada pel coronel
José Fulgosio del regiment de la Princesa, amb ordres estrictes de
sufocar l’aixecament de forma immediata i sense escatimar mitjans.
La fama de cruel del coronel Fulgosio era reconeguda més enllà de
Barcelona. En Francesc Baliarda a punt estigué de ferir greument al
coronel, però la sort dels cruels no té paradigma. Un maó llançat
des de Can Soria, al carrer Gran, rebent el cap d’estat major del
seu exèrcit, enfurismà al coronel. Davant d’aquest fet feu
presoners als veïns de la casa. Volgué afusellar l’amo, el qual
es salvà pels pèls. Davant l’embranzida que anava agafant la
revolta , Fulgosio decidí dividir la tropa en dos blocs. La primera
dirigida pel comandant Garrigó envoltà la població per l’esquerra
incomunicant-la. Ho feu pel camí de Dalt – avui Concepción Arenal
– cap a Can Tisó -avui final del carrer Gran-. En completar l’encerclament s’escoltaren
campanes a sometent des de la veïna població de Santa Coloma de Gramenet.
L’encert de mossèn Borràs de fer creure al comandant Garrigó que
no eren campanes de sometent ans el contrari d’un bateig, desdiuen
al militar de fer via cap a Santa Coloma de Gramenet.
Mentrestant Fulgosio entrava tort i dret pel carrer Nou – avui
passeig de Santa Coloma-. Sense baixar del seu cavall repartia llenya
sense miraments. Les tropes d’en Fulgosio anaven avançant a marxes
forçades tot deixant un rastre de morts i ferits pel camí. Els
cabdills de la revolta feren escàpols a corre-cuita. En Baliarda
s’enfilà carrer Santa Marta enllà i el seu rastre es perdé. En
Boira i en Badó de Tardà i d’altres s’esmunyiren pel pont del
rec tot creuant els camps fins al Besòs per arribar a Santa Coloma de Gramenet.
Després es dirigiren vers el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
D’altres pogueren fugir des de dalt del campanar per l’ossera de
l’església – actual cruïlla del Torrent d’en Paixalet i
Segadors. Utilitzaren una de les cordes de les campanes per a fer
l’escàpol. Amagats pels esvorancs del rec on aprofitaren que es
fes negra nit per creuar el riu Besòs per anar cap a Santa Coloma de Gramenet.
Dalt del campanar hi hagueren alguns revoltats que volgueren
resistir l’embranzida de les tropes del coronel Fulgosio. Cada cop
més el poble de Sant Andreu de Palomar restava en mans de les tropes
oficialistes. La plaça de l’església cap a quarts de tres de la
tarda ja era en mans d’en Fulgosio. Mossèn Borràs feu de
missatger entre els revoltats que restaven dalt del campanar i les
tropes reials. El capità de la tropa prometent-los la llibertat si
es rendien. Mossèn Borràs així els hi ho feu fer saber. Però en
arribar a baix i obrir la porta del campanar foren encerclats i morts
a cops de baioneta. En Fulgosio en arribar al lloc dels fets obligà
al segon tinent alcalde – l’alcalde no hi era present en aquell
moment- a respondre davant dels fets. Segons Mossèn Clapés a les
seves Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar hi hagué
el següent diàleg entre el segon alcalde Guardiola – conegut com
en Paixalet - i el coronel Fulgosio:
Fulgosio: ¿Cuántos sublevados considera que hay?
Paixalet: De trescientos a cuatrocientos.
F: ¿Cuántos conoce Usted?
P: Ninguno.
F: ¡Más de trescientos y no conoce a ninguno! ¡Pronto, un
cura, que lo confiese enseguida! – i adreçant-se als granaders,
digué. ¡Así que concluya, fusilarlo!
Resseguiren casa per casa en busca de quintats. Fins i tot ,
en aquelles cases en les quals no hi havia el revoltat se’n duien
el germà o el pare. En el cas de Can Jaume Calderón, s’endugueren
el pare que a més a més era sec.
Tot seguit arribà l’alcalde Riera – conegut com a Volant –,
al qual en Fulgosió l’obligà a pagar la suma de set reals, per a
fer front als set cavalls malferits. Un cop fet el cobrament demà
dos quintos per afusellar-los, perquè s’havia compromès a
fer-ho amb els dos caps del motí. Entre els presoners en Fulgosio
trià en Rovira i en Solé - en Rovira com en Baliarda havia estat
miquelet a la guerra dels Matiners- tot dient: "Estos serán pasados
por las armas". Amb molta sang freda en Rovira s’encarà a en
Fulgosio per dir-li: "Dispense Usted. ¿Qué quiere decir pasados por
las armas?". Sent secament contestat: "Que serán fusilados". En Rovira,
sencer, s’encarà de nou i li replicà: "Nosotros no hemos hecho
nada para ser fusilados". Tanmateix, Fulgosio girà cua i tot dient: ¡Basta ya! Ponerlos en capilla y avisar al cura".
Seixanta quatre quintos, els presoners de Can Soria i les
autoritats s’encarrilaren encerclats per la tropa vers les afores
de Sant Andreu de Palomar on feren estada un dia més. Tot i això, en arribar a
la Riera Horta Fulgosio manà afusellar en Solé i Rovira. De res
serviren els precs de mossèn Borràs per salvar-los-hi la vida. La
crueltat del militar pogué més que el seny del mossèn. El dia 8 de
juliol de bon matí la tropa i els quintats i presoners feren via
cap a Barcelona. Mossèn Borràs cames ajudeu-me s’arribà a Santa
Coloma de Gramenet per donar el crit d’alerta de la situació. Els revoltats
decidiren refugiar-se a la serra de l’Obac i Sant Llorenç de Munt.
Testimonis de l’època recollits per mossèn Clapés i Corbera
ens mostren la fera ferotge que era el coronel Fulgosio. Crits ,
plors foren els cants més escoltats d’aquella trista jornada
andreuenca.
Cinc anys més tard, en Francesc Blaiarda retornaria per darrera
vegada al seu Sant Andreu de Palomar de naixença. Traït i mort en una
emboscada al replà de casa seva pels mossos d’esquadra. Morí en
mans de la seva mare, al carrer que porta avui en dia el seu nom. El
1907, el consistori andreuenc atenent-se al passat republicà d’en
Baliarda decidí donar-li el seu nom a l’antic carrer del Carme.
Així doncs, el carrer Baliarda rep el nom de qui fou una de les
peces cabdals de la revolta de les quintes de 1845.
 |
| Dues imatges de la recreació de la Revolta de les Quintes de 1845.Arxiu Particular. |
A inicis del segle XXI la Germandat de Trabucaires i Geganters de Sant Andreu de Palomar recrearen la Revolta de les Quintes. Membres de l'entitat, reforçats per gent i entitats vinguts de fora com els Trabucaires de Santa Coloma de Gramenet -imatge de dalt-, immortalitzaren aquest fet històric a l'actual plaça d'Orfila.
Recull històric a càrrec d’en Pau Vinyes i Roig.
Comentaris