La Festa Major és l'activitat popular més concorreguda amb diferència i s'esdevé al voltant del dia 30 de Novembre, que és Sant Andreu. De totes és sabut que "Per Sant Andreu o pluja o neu, o fred molt greu", però els andreuencs ens neguem a canviar la data de la nostra festa, car malgrat les temperatures sentim que aquestes són les nostres dates i que per Festa Major cal que faci fred. En Joan Vinyes i Riera ens deixà alguns records dels seus anys de joventut publicats en el Sant Andreu de Cap a Peus. Ens explica que "A un solar que hi havia al costat del Torrent de Torras i Bages, s'hi instal·laven els cavallets, la roda de París, a vegades muntanyes russes. De cavallets n'hi havia de dues menes, per dir-ho així, els de ric i els de pobre. Els primers anaven accionats elèctricament, els segons a mà, generalment per vailets, i això era d'allò més trist, de cases que ben prou necessitaven els sous que hi entraven, s'encarregaven d'accionar-los i al cap d'algunes voltes l'amo, en compensació, els deixava pujar una vegada de franc. (…) També hi havia les botigues de xurros, xuxos i patates fregides. I el dia de la Puríssima ja se sabia: castell de focs. Instal·lat davant la façana de la parròquia i que s'acabava amb un VIVA SAN ANDRÉS, quan no hi havia democràcia i si n'hi havia amb un VISCA SANT ANDREU. (…) Ah! Perquè s'assabenti molta gent d'ara: el dia 30 de novembre a Can Mamella (nom popular d'una fàbrica de Sant Andreu) [Can Fabra] era dia de festa. Com ha d'ésser. I no s'ensorrava pas el món. Es veu que d'amos com els d'abans ja no en queden. A la Maquinista i els Tallers del Nord, per ser indústries metal·lúrgiques la festa era el dia 1 de desembre, Sant Eloi, el seu patró".
 |
| La fira de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar a inicis dels anys trenta, era situada al passeig de Torras i Bages. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig. |
 |
| Avís de la Companyia de Tramvies de Sant Andreu publicat al programa de la Festa Major de 1915. Fons Particular. |
 |
| Programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l'any 1915. Casino El Progreso. Fons Particular. |
Per començar, els programes ens mostren la riquesa cultural de l'antic municipi: els de primers de segle són novedosos i modernistes, tal i com marcaven els canons de la burgesia barcelonina, mentre que en els anys vint i trenta presenten un disseny més rupturista, d'acord amb la moda més trencadora del moment. Durant el franquisme es passa a la sobrietat i la grisor propis de la dictadura, a més d'estar escrits exclusivament en castellà. Una vegada mort Franco i la dictadura, els programes tornen a ser populars i la festa torna a estar, més que mai, a les mans de les entitats i les veïnes i els veïns del barri, que necessita recuperar carrer, l’espontaneïtat i l'alegria segrestada durant quaranta anys. Si a principis de segle els actes més concorreguts eren els balls, la fira, el cercavila i els focs, amb la democràcia continuaria igual. Pel que fa als balls, però, començaren a desaparèixer els balls "florits" i els balls de "gala" que tradicionalment organitzaven algunes entitats a les seves seus i se substituïren per música al carrer o als envelats, on moltes parelles andreuenques es digueren les primeres paraules d'amor. Amb la transició les festes majors foren promogudes primerament per les associacions de veïns i les comissions de festes ciutadanes i adquiriren un caire reivindicatiu que complimentaven al merament festiu. El pregó o el cercavila són els moments on s’expressen els descontents de la població, sigui durant la lectura del pregó, per les reaccions del públic assistent o mitjançant la participació en el seguici del cercavila.
Jordi Rabassa Massons
Historiador
Comentaris