 |
| Interior de la nau de la Sala Coroleu. Imatge sense datar, però anterior al 1931, any en que es converteix l'espai en cinema. AUTOR DESCONEGUT/ ARXIU PARTICULAR. |
Un dels carrers més senyorials de Sant Andreu de Palomar és el d'en Coroleu -abans anomenat Mare de Déu del Pilar, segurament en honor a Pilar Moragas i Quintana, muller de Francesc de Parellada i Ribas, propietari dels terrenys on s'urbanitzà la via (1)-. El 1907 el vial va canviar de nom i fou batejat en honor a l'historiador sarrianenc Josep Coroleu i Inglada (1839-1895). Al número 26 de l'esmentat carrer s'alçà una gran nau industrial. Edifici que al llarg dels anys ha tingut diversos usos. Per la imatge de més amunt i no datada, però suposadament anterior a l'any 1931, la nau va ésser utilitzada com a celler de vi. Edifici aleshores propietat de Joan Pujadas i Batllori. A partir d'aquesta data tenim constància que la nau es va convertir en un cinema, la Sala Coroleu. En una notícia publicada a La Vanguardia, el 15 de febrer de 1931, apareix per primer cop mencionat com a cinema:
"Un caso parecido al anterior -es refereix als desperfectes d'un fort temporal ocorregut el 14 de febrer de 1931 a Barcelona i rodalies- ocurrió en la casa número 26 de la calle de Coorleu, propiedad de Juan (Martí) Pujadas y en la que se está construyendo un cine. En este, se derrumbaron las paredes y fachada de la parte posterior, recayente a la calle de Montsech.
Como consecuencia del derrumbamiento estaban en peligro las paredes subsistentes y las casas colindantes, se dió igualmente aviso al cuartel central de bomberos por los que fueron tomadas las medidas necesarias para la consolidación del edificio.
No ocurrieron desgracias personales."
 |
| El músic andreuenc Joan Pich i Santasusana, director de l'Associació Musical Districte Novè. TOMÀS FÀBREGAS/AFB |
Els danys no deurien ser molt importants atès l'11 d'agost d'aquell mateix any la sala ja oferia un concert de l'Associació Musical Districte Novè. Banda dirigida per l'andreuenc Joan Pich i Santasusana (1911-1999), aleshores un jove músic amb molt camí per a recórrer. L'actuació fou rebuda amb grans aplaudiments per part del públic assistent (2). No serà l'únic concert que oferirà l'Associació Musical Districte Novè, atès rastrejant l'hemeroteca hem anat descobrint de nous, com per exemple el del 27 de maig de 1936, amb l'actuació de 45 instrumentistes sota la direcció del citat director andreuenc. Concert realitzat just a les portes del conflicte bèl·lic del 1936.
 |
| Programa de mà de la Sala Coroleu. "Corazones rotos" fou estrenada l'any 1935. Extret del blog Barcelodona. |
La sala a més a més d'oferir estrenes cinematogràfiques de gran ressò a nivell mundial serà el lloc on es realitzaran diversos mítings polítics de diversa indole ideològica. Arran de la futura Constitució espanyola promoguda per les Corts de l'Estat la tardor de 1931, en la qual es deixava prou clar la separació entre església i Estat i es fulminava l'ensenyança religiosa, les organitzacions polítiques conservadores van moure cel i terra per tal d'impedir-ho, tanmateix no se'n sortiren. El novembre d'aquell any la Lliga Regionalista organitzava un acte d'afirmació catòlica i pro llibertat d'ensenyament a la Sala Coroleu amb la participació com oradors de Maurici Serrahima (1902-1979), Gabriel Julià, Josep Maria Gich (1887-1957), Joan Lluís Jover Nonell (1890-1984) i Joaquim Pellicena (1871-1938). En principi l'acte era previst de dur-lo a terme al teatre del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, però degut al gran nombre d'assistents es va decidir realitzar-lo al cinema del carrer de Coroleu. Aquest fet ens dóna a entendre que la sala deuria tenir un aforament superior a les 150 butaques.
 |
| Míting de la Dreta de Catalunya, 1933. ARXIU PARTICULAR. |
Entre els mítings en campanya electoral durant el període republicà trobem un acte del Partit Català d'Acció Republicana, partit germà de la formació política de Manuel Azaña Acción Republicana. Segons La Vanguardia del 25 d'octubre de 1932:
"Asistió numeroso público, presidiendo el acto el presidente del Ateneo de la expresada barriada, señor Solà.
(...)
Don Ernesto Scop proniunció después un discurso, en el que glosó la figura de don Manuel Azaña (President del Consell de Ministres), diciendo que él que, con su actuación, ha conseguido que toda España le considere como el hombre representativo de las virtudes republicanas."
La notícia acabà amb un "todos los oradores fueron muy aplaudidos".
El 17 de
novembre de 1933, dos dies abans de les eleccions que donarien el triomf
a les forces conservadores de la CEDA i del Partit Republicà Radical,
la Coalició de les Esquerres Catalanes organitzà un míting amb la
presència de Coll i Mas, Francesc Corbella, Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
-l'escriptor-, Antoni Vilalba i Joan Lluhí Vallescà (1897-1944).
Unió Democràtica de Catalunya també realitzà diversos actes a la Sala Coroleu, entre els quals destacà el del 5 d'abril de 1936 amb la participació com a oradors d'Ángel Ossorio y Gallardo (1873-1946) - governador civil de Barcelona en esclatar la Setmana Tràgica motiu pel qual va dimitir-. La Vanguardia (3) a través dels organitzadors de l'acte alertava amb aquests mots:
"La invitación es obligada, incluso para los socios y afiliados al partido organizador.
La sala se abrirà a las diez y cuarto, o sea una hora antes de empezar la conferencia.
Una vez empezada la conferencia , no será permitida la entrada ni salida de la sala.
A parte lo que queda consignado, se ruega atender las indicaciones de los encargados del acomodo y ordenación, que llevaran un distintivo."
Altres formacions polítiques que també organitzaren actes en aquest espai andreuenc foren el Bloc Obrer i Camperol i el sindicat de la CNT.
 |
| Programa cinema Coroleu: "Volando hacia Rio de Janeiro" amb Fred Astaire i Ginger Rogers. 1933. Extret del blog Barcelodona. |
No tot van ésser actes de campanya electoral, també s'organitzaran activitats amb finalitats solidàries. El diumenge 31 de febrer de 1932 es va dur a terme un vermut popular en benefici dels menjadors per a obrers sense feina sostinguts per l'Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar. A través d'aquests menjadors populars s'oferien àpats diaris a veïns i veïns del poble sense treball i funcionaven gràcies a l'ajut solidari "a base de donativos periódicos de los industriales y comerciantes y de cuotas voluntarias recaudadas entre los inscritos como socios protectores"(4). El vermut va ésser organitzat per la Penya Excursionista Cultura i Esbarjo" amb la cooperació del Grup Femení de l'Avenç Obrer Català. L'acte fou amenitzat pel Quintet de la Sala Coroleu i per l'actuació de Dolores Rodríguez al piano, el tenor A. Subiron i els barítons J. Fortes i F. Pena. A l'acte també hi participà el poeta Josep Arbonell. Hi assistiren en nom de l'administració local i autonòmica en Jaume Aiguader (1882-1943), alcalde de Barcelona i Josep Dencàs (1900-1966), conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
 |
| Anunci aparegut a la revista Volades Novelles, abril de 1932 |
El teatre també hi tingué cabuda. El 13 d'abril de 1932 es posava en escena les obres de teatre "El tresor" i "De can Borni a can Tisó", aquesta darrera amb un fort contingut andreuenc, atès fa referència a dues masies, la primera a l'extrem sud i l'altra al nord de Sant Andreu de Palomar. A la revista Volades Novelles (5) Enric B. fa una crònica de la posada en escena:
"La novella companyia 'Enllaçament Artístic', que dirigeix en Ramon Boada, féu la seva presentació el dia 13 d'abril, a benefici de la seva caixa de socors, representant la comèdia en tres actes de J. Morató 'El tresor' i la comèdia andreuenca en un acte d'en F. Bonaventura "Da can Borni a can Tisó".
En aquesta representació la companyia assolí el primer èxit, ja que en 'El tresor' el senyor Boada desempenyà admirablement el seu paper, tant per les caracterització com pel recital; el final del primer acte potser un xic massa alt de to, que no desfeu per això l'interès per l'escena.
El senyor Alella el secundà molt bé, encara que un xic fred.
La senyora Boix i el senyor Burló feren tant bé la parella còmica, que el públic ja reia al punt que trepitjaven les taules.
Els joves Montero i cirera una mica desencaixats dels altres actors, es defensaren molt bé en els seus papers. Prometen ésser dues joies pel teatre 'amateur' andreuenc.
El popular, podriem dir-ne, paper de 'Cabra' el feu el senyor bonaventura, admirablement.
La decoració, a càrrec del senyor Charles, perfecta. ara sols ens cal desitjar a la companyia molts èxits com el de la seva presentació."
Sembla ser que en acabar-se la guerra el local va quedar en desús i es transformà en un magatzem.
Sembla ser que en acabar-se la guerra el local va quedar en desús i es transformà en un magatzem.
Segons Roberto Lahuerta Melero (6):
"Después de la guerra civil decayó bastante la programación. No tuvo el mismo prestigio que el resto de los cines de la barriada de Sant Andreu. En 1942 en la revista 'La España cinematográfica', de A. Valerio Bernabé ya figuraba como local cerrado. Según un vecino de Sant Andreu, José Martín se dejó de proyectar cine en 1948 con una película de Tarzán, a pesar de que ya constaba como cerrado en 1943".
Tanmateix, a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) consta que la vídua de Joan Pujadas i Batllori, Margarita Ventayol Grau, sol·licitava permís al negociat d'obres de l'Ajuntament de Barcelona "para modificar un portal en la casa núm. 26 de la calle de Coroleu", amb data del 20 de març de 1940. Aquest fet, suposem, ens fa pensar que el cinema era tancat i l'edifici iniciava un altre ús comercial.
 |
| Perspectiva de la façana del carrer de Montsec. L'any 1940, Margarita Ventayol Grau, vídua de Joan Martí Pujadas, sol·licità permís per a l'obertura d'una porta en l'esmentat carrer. AMCB. |
Fos com fos, segurament la ferotge competència dels altres cinemes de Sant Andreu de Palomar com l'Atlàntida, el Recreo, l'Odeón i el Central, tots molt millor situats en vies de pas freqüent de vianants així com els estralls de la postguerra, va comportar la pèrdua de clients i la seva desaparició com a sala de cinema. Tot i això, l'antic treballador de l'empresa Jané, en Cèsar de la Cruz, ens comenta:
"Després
del cinema el senyor Joaquim Jané va començar a fabricar projectors de
cinema domèstic anomenats Vedette (concretament el de més èxit va ésser
el model 333). Després d'un incendi la producció va quedar parada i el
negoci va anar a unes naus noves al costat de les vies del tren -a tocar de la Rambla de l'Onze de Setembre- (ara hi han pisos) on es va començar a fabricar els cotxes Vedette."
 |
| Façanes del darrera i del davant de la Sala Coroleu actualment. GALDRIC DE ROCABRUNA. |
Efectivament el 1951 Joaquim Jané va llogar la nau, la qual hagué d'abandonar el 1956 (6) arran d'un incendi que deixà l'edifici en pèssimes condicions. Malgrat tot, l'edifici es rehabilità seguint la dinàmica constructiva anterior (7) i allotjà de nou un taller mecànic que funcionà fins fa ben poc.
 |
| Detall de la façana principal on es pot observar l'espai que ocupava la cartellera del cinema Coroleu. GALDRIC DE ROCABRUNA. |
A la façana principal del carrer de Coroleu encara s'hi pot observar els dos grans panells on s'hi penjava la cartellera. Malauradament l'edifici és en venda i no té cap mena de protecció, cosa que si no hi posa remei l'administració local anirà a terra per construir-hi pisos. Curiosament la majoria de cases del carrer de Coroleu estan protegides sota el nivell C i l'antic cinema Coroleu no va merèixer ésser catalogat. Sempre hi he pensat i com els gats encara pot esdevenir un miracle i reconvertir l'espai en un nou equipament cultural.
 |
| Detall de la façana principal de la Sala Coroleu, on es pot observar les inicials del propietari de l'edifici: Joan Pujadas i Batllori. GALDRIC DE ROCABRUNA. |
P.D.: L'autor de l'article no descarta ampliar-lo en cas de noves dades documentals textuals i gràfiques.
Pau Vinyes i Roig
(1)Petit, Jordi i Sànchez, Jordi. Història dels carrers de Sant Andreu de Palomar. Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2015.
(2)Lahuerta Melero, Roberto. Cines de barrio: Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris. Barcelona: Col·lecció Favènvia / Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, 2013.
(3)La Vanguardia, 5 d'abril de 1936.
(4)La Vanguardia, 2 de febrer de 1932.
(5)Volades Novelles, abril de 1932.
(6) En algun lloc es fa constar com a data de l'incendi l'any 1952, però l'AMCB ens ho deixa ben clar en un document datat el 3 de maig de 1956: "...reconstrucción de la cubierta de un almacen, destruïda parcialmente, y en fecha reciente, por un incendio".
(7) Arran de l'incendi sabem que el lloguer mensual era de 1000 pessetes l'any 1956.
(2)Lahuerta Melero, Roberto. Cines de barrio: Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris. Barcelona: Col·lecció Favènvia / Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, 2013.
(3)La Vanguardia, 5 d'abril de 1936.
(4)La Vanguardia, 2 de febrer de 1932.
(5)Volades Novelles, abril de 1932.
(6) En algun lloc es fa constar com a data de l'incendi l'any 1952, però l'AMCB ens ho deixa ben clar en un document datat el 3 de maig de 1956: "...reconstrucción de la cubierta de un almacen, destruïda parcialmente, y en fecha reciente, por un incendio".
(7) Arran de l'incendi sabem que el lloguer mensual era de 1000 pessetes l'any 1956.
Comentaris