TERESA PUIGDOLLERS I GILI, DIRECTORA DE L'ESCOLA BRESSOL EL MAR (1934-1939)

En mica en mica el traç del cercle es va arrodonint, tot i això no l'arribarem a arrodonir del tot, atès la història no és mai una ciència tancada. Gràcies a Emilio Bermejo Rolan sabem més coses sobre l'escola Bressol El Mar de Sant Andreu de Palomar, una de les primeres escoles públiques per a infants de 0 a 3 anys de Barcelona. En aquests posts sobre l'escola bressol i les imatges localitzades hi trobareu més informació. Emilio Bermejo ens deixà escrit l'agost de 2018 la següent nota:

"TERESA PUIGDOLLERS GILI fue Directora de la Guardería del SEGELL Pro Infancia de asistencia social de la Generalitat de Cataluña, en S. Andrés, calle Sócrates, Barcelona, del 27 agosto 1934 hasta el 21 enero 1939. Fue además fundadora de la Federación Internacional de las Ligas de los Derechos del Hombre y del Ciudadano en 1913, en Barcelona. Con la entrada de las tropas franquistas en Barcelona se exilió y estuvo refugiada junto con mi abuela Emilia Moro en la comuna francesa de Grazay. Más tarde,en julio de 1939, se embarcaría a bordo del barco "Mexique" acompañada de su hermana Elvira y de sus cuatro sobrinos, llegando a Veracruz (México) donde establecería su residencia. Si os interesa algún dato más (tengo poco más) podéis enviarme un email a fuentetano@yahoo.es. Saludos."

Fitxa de Teresa Puigdollers i Gili emesa pel Servicio de Migración de Mèxic, el 27 de juliol de 1939. Archivo General de la Nación, Mèxic.
 
Fins ara desconeixíem aquesta dada i ens ha facilitat molt la feina per anar descabdellant la figura de Teresa Puigdollers i Gili. Tanmateix, no tenim masses referències documentals de la directora de l'escola bressol. Segons consta en el llibre Mujeres masonas en Espanya. Diccionario biográfico (1868-1939) (Ediciones Idea, 2007) va néixer a Celrà (Gironès) el 17 de febrer de 1892. Tal com esmenta Bermejo va ésser una de les fundadores de la Federació Internacional de les Lligues dels Drets de l'Home i del Ciutadà, constituïda a Madrid el 1913, amb l'objectiu d'estendre i afirmar els drets individuals inherents a la personalitat humana. Entre els seus membres cal destacar personalitats i intel·lectuals del moment com Salvador Dalí, Manuel de Falla, Manuel Azaña, José Ortega i Gasset, Joan Miró, Federico García Lorca....

Fou destinada com a mestre a Esparreguera, on van néixer els seus dos fills, Maria Teresa i Francesc, fruït del matrimoni amb Francesc Espriu (metge i parent del poeta Salvador Espriu), del qual se'n separà anys després. Quan s'instal·la a Barcelona ho fa a l'Eixample, a la plaça de Letamendi, 3. En arribar la República formarà part del seu cost funcionarial. Participa com a candidata a les eleccions municipals de 1934 a Barcelona, les quals son guanyades per la Coalició d'Esquerres -formada per ERC, USC, AC, PNRE,...-i on no obté l'acta de regidora. El 15 de juliol de 1936, dos dies abans del cop militar feixista, participa en un míting feminista en contra de la guerra organitzat per l'Avenç  Obrer Català de Sant Andreu de Palomar, on fa de presentadora i en el que hi participen com a oradores Elionor Vinyerta, Mercè Mercader, Godina Viana i Reis Bertal. 


   
Ressenya del diari d'ERC "Última Hora" (15 de juliol de 1936) on s'esmenta l'acte organitzat per l'Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar, en el qual Teresa Puigdollers fa de moderadora. 
   
El febrer de 1935 ingressà a la Lògia Manuel Ruiz Zorrilla, núm. 21 de Barcelona, i dos mesos després, a la Gran Lògia Regional del Nord-est.
 
Teresa Puigdollers seria la directora de la Llar d'Infants de Sant Andreu -actualment escola bressol El Mar- des de l'agost de 1934 fins el gener de 1939; la primera escola bressol realitzada amb les aportacions econòmiques del Segell Pro Infància de la Generalitat de Catalunya. Durant la Guerra Civil exercí el càrrec de vicepresidenta de l’organització governamental Pro-Infància Obrera.


Carta d'una refugiada madrilenya adreçada a la directora general d'Evacuación y Asistencia a Refugiados, Teresa Puigdollers (erròniament confosa com a directora, atès ho era la seva neboda Elàdia Faraudo i Puigdollers) . Publicada en el text "Exodo interno. Desplazamientos forzosos en la población en el territorio republicano durante la Guerra Civil. La evacuación de Madrid", d'Antonio Gálvez Cartagena.  
 
A finals del mes de gener fuig cap a l'exili francès. En creuar la frontera la mare i la filla seran separades del fill. El fill romandrà internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda i poc després podrà sortir per anar a la Ciutat Universitària de Montpeller, gràcies  a l'ajut del Comitè Britànic d'Ajuda als Refugiats.  L'1 de febrer de 1939 arriba en un comboi a Grazay (Departament de Mayenne, regió de País Loira), on farà amistat amb la Família Bermejo (Emília, Chelo, Arturo i Carmina) refugiats republicans espanyols provinents de Santander (informació facilitada per Emilio Bermejo). Teresa Puigdollers romandrà a Grazay amb la seva filla Teresa Espriu i Puigdollers (1919-?) fins al juny de 1939. Des de França empren viatge amb el vaixell "Mexique", amb d'altres represaliats republicans catalans i espanyols, cap a Mèxic. Un dels pocs països amb govern que es solidaritzen amb els derrotats de la Guerra Civil Espanyola. Segons la documentació del Pares (1) ho fa amb la seva germana Elvira (1880-?) i els seus nebots Elàdia (1899-1979), David (1904-1980), Gascó (1907-1985) i Enric Faraudo i Puigdollers (1906-?). Arribant al port mexicà de Veracruz el 27 de juliol de 1939. Segons la fitxa que se li obra en arribar per part del Servicio de Migraciones està divorciada i es de professió infermera i llevadora. També, la fitxa, fa constar les llengües que domina: català, castellà i francès. Deduïm que seguirà fent d'infermera i llevadora i s'integrarà en una lògia a Mèxic. La filla es casarà amb Arcadi Artís-Gener, germà del polifacètic Tisner.


Fotografia on apareixen Teresa Puigdollers i la seva filla durant el seu exili a Mèxic. D'esquerra a dreta: Zina Roure, Josep Maria Roure, Rosa Artís, Quimeta Peipoch, Maria Teresa Espriu i Puigdollers, Dolors Peris, Ramon Artís, Teresa Puigdollers, Avel·lí Artís Gener i Arcadí Gener. Autor desconegut / Fons Pere Calders-Universitat Autònoma de Barcelona.
 
Serà jutjada en absència per massona el setembre de 1950. L'informe de la Comisaría General Político Soicial de la Delegación General de Seguridad l'assenyala com persona d'idees d'esquerres la qual va pertànyer a Esquerra Republicana de Catalunya. En no localitzar-la decideixen arxivar l'expedient el 18 de juny de 1951.
 
 
Teresa Puigdollers i Gili. Retratada pel seu fill Francesc Espriu i Puigdollers, vers els anys setanta.

El 1969, viatjarà a París amb la seva filla Teresa i la seva néta Glòria Artís i Espriu, on es retrobarà després de 30 anys amb el seu fill Francesc, pintor reconegut i membre destacat del Front Nacional Català. Retrobament emotiu, segons ens explica el seu net Màrius Lleget i Cabedo. Els darrers anys de la seva vida solia solia sovintejar amb la família de Mèxic els estius a Castellterçol, on tenien un apartament, el qual solien deixar a l'escriptor colombià Gabriel García Márquez i la seva família en les seves estades a Catalunya. Segons l'esmentat net la Teresa era una dona d'idees d'esquerres, "molt a l'esquerra de l'actual CUP", i molt influenciada en els darrers anys de vida pel trotskisme i decebuda per la mort d'Andreu Nin, rebutjava l'estalinisme així com era molt catalana i sobiranista, idealitzant Catalunya des de l'exili. 
 
Desconeixem la data de la seva mort a Mèxic. (2)

Pau Vinyes i Roig 

(1):"Enfermera española, exiliada en México. Llegó a Veracruz en julio de 1939 a bordo del barco Mexique acompañada de su hermana Elvira y de sus cuatro sobrinos" y nacida en Celrà (Girona, España) en 1896 (va néixer el 1892, segons el registre civil de Celrà). Su hermana ELVIRA PUIGDOLLERS GILI consta también  como "Modista española, exiliada en México. Llega a Veracruz en 1939 a bordo del Mexique acompañada de sus 4 hijos (David, Eladia, Enrique y Gastón) y de su hermana Teresa".

(2): Per un decret del govern de l'Estat espanyol publicat al BOE el 19 d'octubre de 1982, on li és rebutjat el reconeixement com a funcionària de la Generalitat durant el període de la segona República, per manca de documentació, que Teresa Puigdollers segueix viva. 

PD: Volem agrair a Antonio Bermejo Rolan i Màrius Lleget i Cabedo, l'estimable ajuda en la confecció d'aquest article.




 

Comentaris

Unknown ha dit…
A la ficha no mencionan a la seva filla Ma. Teresa, la nomenan com cosina. Al arribar a Mexic es va conectar amb la massoneria, pero no se exactament quina lotgia.
OPINIÓ ANDREUENCA ha dit…
Bona nit, Unknown.
Molt interessant la teva aportació. En mica en mica anem sabent més dades de la Teresa Puigdollers. Segurament la fan constar com a cosina per ser dona separada. Tot i això, em va sorprendre la diferència d'edat d'ambdues.
Vas arribar a conèixer-la? M'agradaria poder anar completant la seva biografia per tal de poder-la dignificar i fer-la més visible.
Et deixo la meva adreça electrònica per si vols connectar amb mi: vinyesroig@gmail.com
Moltes gràcies.
Pau Vinyes i Roig
Unknown ha dit…
Tampoc mencioneu el se fill Francesc Espriu Puigdollers a qui separaren de mare i germana en passar la frontera: ell anar a parar al camp d'Argelés...
No es varen tornar a veure fins el 1969 a Paris. Això si, sempre havien mantingut permanent contacte per escrit. Disposo de molta documentaciació i el viu record de llargues hores de conversa amb l'àvia.
Afectuosament i agrait
Màrius
PROJECTEAEROPORT ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit…
El meu tel. 649 53 20 14
El meu correu edicret@yahoo.es
O lenagerminal@gmail.com