Arran del desafortunat enderroc de la capella de la Clínica Sant Jordi farem una aproximació històrica a l'espai que ocupa actualment el citat complex sociosanitari.
 |
| A dalt, la capella de la Clínica Sant Jordi un mes abans del seu enderroc. Abaix, el dia del seu enderroc, el 20 de gener de 2020. Fotografies realitzades per Galdric de Rocabruna. |
L'actual Clínica Sant Jordi es troba situada a la plaça de l'Estació de Sant Andreu de Palomar, just a tocar de l'estació de RENFE Sant Andreu Comtal -considerada una de les més antigues de l'Estat espanyol en funcionament. Els actuals propietaris, HM Hospitales, el 2019 compren el 75% de l'accionariat a la família Cararach -antics amos de la clínica- i rebategen el complex sanitari com HM Sant Jordi. En un futur no massa llunyà es preveu l'ampliació de la clínica amb la construcció de nous edificis, un dels quals s'anticipa que sigui tant alt com la cúpula de l'església parroquial de Sant Andreu de Palomar.
 |
| Torre del carril o de la Vídua Boada, seu de la Clínica Sant Jordi. Galdric de Rocabruna. |
 | ||
| Catàleg de la Societat Debray on s'albiren les tres factories de la societat. Sant Andreu de Palomar (Catalunya), Clichy i Lille (França). Arxiu Particular. |
El xalet de la Clínica Sant Jordi, segons l'historiador mossèn Clapés, també fou conegut com de la Torre del Carril o de la Vídua Boada. Aquest darrer topònim ens fa suposar el nom de l'antiga propietària. Del carril, segurament pel fet de passar-hi a tocar el ferrocarril de la MZA - la companyia ferroviària de Madrid, Zaragoza, Alicante- L'edifici és de planta quadrada, baixos i dos pisos i una torre mirador, la qual sobresurt del terrat. La façana que dona a la plaça de l'Estació és de composició clàssica on hi destaquen quatre pilastres que separen en tres els llenços verticals els dos pisos, coronades amb capitells amb mencions jòniques, damunt els quals jau un arquitrau amb motllures. S'utilitzà pedra de Montjuïc per a la seva construcció i al capdamunt de la façana ix una inscripció amb el nom de l'equipament. Una porta forjada dona entrada a l'edifici.
Grup de repartidors davant la sucursal de la Societat Debray a Chalon sur Saône. Arxiu Particular.
 |
| Repartidor de l'empresa Debray a Le Havre, barriada de Graville. Arxiu Particular |
Abans d'esdevenir centre hospitalari el xalet neoclàssic i les naus col·laterals foren ocupades per la fàbrica de manipulacions de productes alimentaris d'origen francès Debray. La societat fou fundada el 1879 pel francès J. Debray. Tenia dues fàbriques a França, a Clichy -la seu i situada al centre de l'hexàgon- i a Lille, al nord. A la dècada dels deu del segle XX la companyia disposava de 520 oficines repartides per tot el territori francès. Vendrà cafè a les seves botigues, però també molts altres productes, com xocolata, galetes, dolços, pastilles, farina ... A inicis del segle XX té diverses sucursals a l'Estat espanyol, Bèlgica, França, Itàlia i Rússia i uns quatre mil servidors que visitaven clients, tal com és pot albirar en l'anunci publicat al programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1915.
 |
| Publicitat de Debray publicada al Programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1929. Fons Família Vinyes-Roig. |
El producte alimentari per excel·lència
elaborat per la factoria Debray fou el cafè, el qual torraven en les
naus annexes de l'actual clínica. L'empresa disposava de botigues de queviures a l'antic terme municipal andreuenc, a la plaça de la Constitució, núm. 12 -actual d'Orfila- i a la plaça del Comerç, 253 -més aviat carrer Gran de Sant Andreu, 253-. Segons l'anunci publicat al programa de la festa major de 1925 s'hi oferia: "Ventes al detall. Cafès, queviures, espècies, tocinos, grans, fruita i de tot quan es relaciona a menjars domèstics". Després de la Guerra Civil se'n perd el rastre a Sant Andreu.
Detall extret del catàleg de la Societat Debray. S'observa a primer terme la torre de l'actual Clínica Sant Jordi. Arxiu Particular.
A mitjan dels anys vint del segle passat la torre va ésser llogada pels metges Josep Dencàs i Puigdollers i Agustí Mari Guinart, els quals seguien la tradició de les agrupacions mutualistes a Catalunya, més conegudes com a germandats, per tal de fundar-hi la Clínica Sant Jordi. El projecte va comptar amb la col·laboració econòmica i logística del doctor i polític Josep Cararach i Mauri, sogre del futur conseller de Sanitat i Governació de la Generalitat Republicana, Josep Dencàs. Cararach havia estat regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista, metge de la Fabra i Coats i un dels fundadors de la Previsió Obrera, entitat mutual de
beneficència fundada el 1905, amb la finalitat d'acabar amb la
precarietat en que vivien els obrers i les obreres de Sant Andreu de
Palomar i de La Sagrera que es jubilaven sense cap mena d'ajut econòmic. Segons l'historiador andreuenc Jordi Rabassa (Sant Andreu, de poble a ciutat. Finestrelles, núm. 9, pag. 258):
"El Doctor Dencàs, home impulsiu que havia començat a exercir per la barriada del Verdum i que tenia una certa fama ja a Sant Andreu, li confià al seu sogre Cararach el somni de fer una Clínica, i amb esforços, el sogre l'ajudà: hi posà diners -bé que hipotecant-se-, el seu prestigi, els seus clients que necessitaven ingressar i els socis d'una mútua, "La Mutual", que ell tenia amb la col·laboració amb el senyor Josep Prats. Josep Cararach, al contrari del que afirma el Mossèn Clapés (Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, volum VI, pàg. 47), mai no exercí de director ni com a doctor a la clínica i, acabada la vida pública, fou la seva gran il·lusió fins que morí. Josep Dencàs, poc hi seria, a la Clínica, per les seves tasques polítiques al govern de la Generalitat i posteriorment a l'exili. Quan morí (el febrer de 1966) tot just acabaven de començar-se les obres de la segona ala de la Clínica."
 |
| Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), impulsor i un dels fundadors de la Clínica Sant Jordi. Gabriel Casas / ANC-Fons Gabriel Casas i Galobardes. |
El fill del doctor Cararach, Pere Màrtir Cararach i Rivera, tot just llicenciat el 1929 s'integrà en l'equip de professionals. Essent l'iniciador d'una nissaga de metges i metgesses que han configurat el dia a dia del centre hospitalari. La clínica al llarg dels anys es va anar ampliant tot oferint nous tractaments i consultes mèdiques. Diverses generacions d'andreuencs i andreuenques hi han nascut així com hi han estat batejades en la desapareguda capella. D'altres, han estat visitats o bé hospitalitzats. Fins i tot, alguns hi han mort després d'una llarga malaltia, com el pare de qui escriu aquestes línies.
Per acabar, una breu reflexió. És cert que la capella de la Clínica Sant Jordi no tenia cap mena de catalogació, tot i això la seva conservació hagués estat possible si els interessos econòmics i de ciutat haguessin tingut en compte que el patrimoni té un valor, més en un territori com el de Sant Andreu de Palomar molt trinxat al llarg dels anys per l'especulació urbanística, fruït del desgavell dels anys seixanta, setanta i vuitanta. Si més no, els actuals propietaris no els hagués costat res documentar-la nivell gràfic així com salvaguardar algun element arquitectònic abans de tirar-la a terra. Sense previ avís. Ni la democràcia ha pogut salvar part del nostre patrimoni. Només cal recordar la trista desaparició de la masia de Can Nyau, just el dia que el FC Barcelona guanyava la primera Champions de la història, el 20 de maig de 1992 a Londres. Enderrocament realitzat amb el vist-i-plau de l'Ajuntament de Barcelona, aleshores governat pel PSC i ICV.
Ens queda el consol de seguir lluitant i recuperant la nostra memòria i fer-la extensiva i viva a les futures generacions.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris