TRAMVIA DE FOC, QUAN SANT ANDREU ANAVA A BARCELONA


Aleix Soujol, industrial metal·lúrgic, projectà el 1870 una xarxa de tramvies que havia d’unir Barcelona amb els pobles del Pla. El 1872 se li concedí una autorització per crear una línia de tramvia de cavalls, que enllacés Barcelona amb Sant Andreu de Palomar. Assabentat del gran èxit que tenien arreu d’Europa els tramvies de vapor i tenint en compte el llarg trajecte entre les dues poblacions, que segurament els cavalls no resistirien gaire, sol·licità un nou permís al Govern Civil per poder establir a Catalunya el primer tramvia de vapor interurbà. L’autorització atorgada pel governador civil per construir les esmentades línies de tramvies deia que “el constructor debia comunicar su proyecto a los Ayuntamientos afectados a fin de que estos precisaran las condiciones que creyeran oportunes.”[1]
El tramvia de foc al seu pas per Barcelona en direcció a Sant Andreu de Palomar. El bitllet de trajecte  el 1890 costava 20 cèntims. Imatge publicada a Los transportes urbanos de Barcelona, el 1947. Autor desconegut/Fons Família Vinyes-Roig.

La Sociedad Anónima Tranvías de Barcelona a Sans y Barcelona a San Andrés es constituí el 31 de juliol de 1872. La línia passava pel carrer Fontanella, la ronda de Sant Pere i la carretera de Ribes. Aleix Soujol es veié obligat a posar-se d’acord amb els ajuntaments afectats (Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar), per dur a terme el projecte.

En el llibre d’actes de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, hi podem llegir la sessió del dia 16 de febrer de 1876, presidida per l’alcalde Andreu Vallès Garcia, on s’esmenta un “proyecto de condiciones para el establecimiento de tranvías en este termino municipal; y el Ayuntamiento dispuso que dichas condiciones pasaran al Sr. Arquitecto Municipal y a la Comisiones de Policía Urbana y Obras Públicas para que emitieran dictament.”[2]
Recreació de l'antiga cotxera del tramvia de foc, situada al carrer Gran de Sant Andreu, 111 -tram Cases Noves. Arxiu Particular.

Posta amb recreació del tramvia de foc de Barcelona a Sant Andreu de Palomar. Dibuix de T, Torrión/Fons Família Vinyes-Roig.

L’arquitecte municipal encarregat de l’estudi de viabilitat era l’andreuenc Pere Falqués i Urpí, constructor del nou temple parroquial, el qual hagué de dimitir l’agost de 1882 arran de l’enfonsament de la primitiva cúpula. L’arquitecte tarragoní Josep Domènech i Estapà el substituí en el càrrec. Un escull que calia tenir present era el pas per la riera d’Horta: calia construir un pont que la creués. Soujol demanà a l’ajuntament andreuenc que col·laborés econòmicament en la construcció del pont. Tenint en compte que la riera d’Horta era, aleshores, la divisió municipal dels dos municipis, Sant Martí i Sant Andreu, el consistori andreuenc parlà amb el seu homòleg per tal que també hi participés.

Dibuix recreant el tramvia de foc. Castelugno/Arxiu CEII.

Els andreuencs no van veure amb bons ulls el nou mitjà de transport, tal com podem observar en les actes de l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar de 1876-1877. Un dels punts més polèmics per als veïns fou la col·locació dels rails de ferro. Les actes municipals dels dies 7 i 21 de març de 1877 ens deixaven constància del malestar veïnal:

[...] atendidos los perjucios que causa la col·locación de los railes de este tranvía a los edificios de los recurrentes, construidos en la acera izquierda de la citada calle [tram conegut com de Cases Noves] afeándola, desmejorándola y exponiendo sus habitantes a cualquier desgracia por la contingüidad de sus obras a los mismos y que se ha invadido con éstas terreno que no pertenece ala carretera, se obligue a la Empresa que coloque dichos reiles dentro el terreno que ocupa la pròpia carretera dejando libres el contiguo a sus expresados edificios.[3]

Si hi afegim el temor que tenien els propietaris dels serveis de tartanes de la possible pèrdua de viatgers, podem dir que el poc entusiasme cap al “tramvia de foc” fou total. Les queixes eren per motius diversos, com ja hem vist, des de la col·locació dels rails de ferro quasi a tocar de les cases, fins a la por que la construcció del pont de la riera d’Horta n’alterés el traçat. L’estira-i-arronsa entre els veïns i l’Ajuntament obligà a paralitzar les obres. El Govern Civil, però, forçà l’Ajuntament a seguir les obres al carrer Cases Noves (avui carrer Gran de Sant Andreu), principal focus de la polèmica.
Tramvia de foc de Barcelona-Clot-Sant Andreu de Palomar. Autor desconegut/Fons Tramvia 48.

El març de 1877, any en què li fou concedida l’autorització per al canvi de tracció animal per la de vapor, Aleix Soujol encarregà dues màquines de vapor del tipus sans foyer a la casa anglesa Merry Wather. Les primeres proves es realitzaren a final de 1877 (amb una màquina i un cotxe jardinera). El 20 de novembre del mateix any, l’Ajuntament de Barcelona prohibí l’entrada del tramvia a la ciutat, i obligà l’empresa constructora a tenir l’inici i el final al carrer de Trafalgar (just davant de l’actual Arc de Triomf). Per les poblacions, el tren no podia anar a més de 8 km/h. No s’autoritzà l’ús del xiulet de la màquina; aquesta prohibició introduí la figura del “corneta”, que bufava constantment per avisar de la presència del comboi. El Ministeri de Foment del Govern espanyol autoritzà, posteriorment, els 15 km/h a fora de les poblacions.

El tramvia s’inaugurà el 19 de desembre de 1877, amb la presència de les autoritats, i l’endemà mateix entrà en servei. El Diario de Barcelona, el dia abans de la inauguració oficial, publicava la notícia següent:

Mañana se abrirá al público el Tranvía de Barcelona a San Andrés de Palomar. El primer tren saldrà a las seis de la mañana de San Andrés y a las seis y media de Barcelona. Desde las 7 de la misma saldrá un tran cada 24 minutos de ambos extremos de la línea, el último tren partirá de Barcelona a las 9 de la noche, todos pararán en la Plaza del Clot para tomar y dejar pasajeros. Los puntos de pararada serán: en Barcelona, la confluencia de la calle de Trafalgar con el Paseo de San Juan, y en San Andrés el sitio donde la carretera cruza el Torrente de Cañadó –avui carrer d’Abat Odó–. Los precios del pasaje se han fijado en 10 cuartos en la 1a clase y 8 en la 2a hasta San Andrés, y 6 cuartos en 1a y 4 en 2a hasta el Clot. La Compañia ha introducido la mejora de sustituir el imperial por pequeños coches, lo cual evitará a los que vayan en 2a clase las molestias de lluvia y sol

El recorregut des del carrer Trafalgar al carrer Gran cantonada amb Abat Odó (lloc on estava situada l’estació andreuenca) tenia 4,600 km. Els vagons podien allotjar unes trenta persones assegudes còmodament. A més del maquinista i conductor –qui també cobrava– portava un noi que tocava la trompeta per anar avisant els vianants del pas del tramvia de foc.

Els tallers de reparació i les cotxeres estaven situats a l’antiga fàbrica de can Balcells (on hi ha l’edifici del Centre Cívic de Sant Andreu, conegut tradicionalment pels Transformadors). El trajecte de la línia no arribava fins a la riera d’Horta; segons l’historiador andreuenc Martí Pous i Serra, això era:

perquè tant el Torrent de Canyadó (Parellada) com la Riera de Sant Andreu, quan plovia, el corrent d’aigua travessava a nivell de carretera. I a més perquè la Riera de Sant Andreu tenia unes comportes mòbils que un empleat municipal col·locava quan veia venir la rierada i així les aigües quedaven canalitzades cap al Besòs sense deixar que s’escampessin cap al Raval i cap a la plaça del Comerç[4]

Fins el febrer de 1879 no fou autoritzat l’establiment de dues vies, una d’anada i l’altra de tornada. La doble via, de nou, comportà serioses queixes dels veïns i dels ajuntaments dels dos municipis del Pla de Barcelona per on passava la línia. Segons el citat Martí Pous:

Els punts principals de la queixa eren: el poc espai que hi havia entre la via i els camps del costat de la carretera; que quan s’encreuessin dos tramvies quedaria poc espai de carretera; que el trànsit de peatons sempre estava amenaçat pel poc espai entre la carretera i la via, dient textualment: es de todo imposible el tránsito para los peatones, quienes sorprendidos por unos y otros vehículos, en virtud de su camino, han de buscar cuando les es posible la salvación en los campos de uno y otro lado de la carretera, y en muchas ocasiones en que la naturaleza del terreno no les permite la fuga, resignarse a córrer riesgo de una muerte casi cierta e inevitable que aumente el ya larguisimo catálago de las causades por el ya tristemente célebre Tranvía a vapor de Barcelona a San Andrés de Palomar.[5]

Pous fa referència al memorial adreçat al ministre de Foment de l’època per tal que anul·lés la reial ordre en què s’autoritzava el concessionari de la línia, Aleix Soujol, a posar doble via.

El tramvia de foc al seu pas per Barcelona. Autor desconegut/Fons Tramvia 48.

Durant els dies que durava la Festa Major de Sant Andreu de Palomar s’eixamplaren els horaris del servei, per tal de facilitar la tornada de les persones que assistien als balls organitzats per les entitats andreuenques. La revista El Faro Andresense de novembre de 1878 publicava l’avís següent:

Con motivo de la Fiesta Mayor el sábado y domingo se aumentará el servicio convenientemente. El domingo saldrá de ambos extremos de la línea un tren cada 22 minutos. En la noche del domingo un tren extraordinario compuesto por cuatro coches de 1a clase saldrá de esta población a las 9 y cuarto y de Barcelona a las 10. A la salida de los bailes (a las tres de la madrugada) el mismo tren extraordinario saldrá para Barcelona. El precio en los trenes extraordinarios serà el doble del de tarifa.

També per la diada de la processó de Corpus, a Sant Andreu de Palomar el tramvia de foc oferia serveis especials.

Els retards en l’horari i els problemes de Soujol amb els propietaris de les terres per on passava el tramvia foren abundants i constants. El Faro Andresense d’1 d’agost de 1878 es feia ressò del retard en la sortida d’un tramvia: “[...] por la impotència de la máquina para arrastre del tren”, i proposava que Aleix Soujol utilitzés les màquines que tenia reservades per als dies festius. El 1883, La Maquinista Terrestre y Marítima –indústria metal·lúrgica instal·lada a la Barceloneta, i el 1917 a Sant Andreu de Palomar– construí les primeres màquines de vapor destinades al tramvia de foc. El periòdic nacionalista de caire setmanal i de curta durada La Bandera Catalana, editat a Sant Andreu de Palomar, es feia ressò en el seu número 3, del 19 de novembre de 1892, de l’accident que patí l’antic secretari del Jutjat de Sant Andreu de Palomar amb aquestes paraules:

Lo dimarts d’aquesta setmana, lo tranvía de vapor y en terme de Sant Martí, deixá molt mal parat, a causa de pasar-li las rodas d’un de’lscotxes, per sobre d’una de les camas,, del que habia sigut Secretari d’aquest jutjat municipal y que avuy ho era del de S. Martí, senyor Julian.
L’endemà, l’hi fou aqueixa tallada.
Sentim de veras lo percans de que ha sigut objecte.
 
El tramvia de foc davant de Can Sert, ruixat amb una mànega. Foren molts els veïns que discreparen del nou mitjà per les molèsties que els hi ocasionaven. Dibuix de Jordi Sacasas/Arxiu CEII.
El 20 de gener de 1899 s’inaugurava a Barcelona la primera línia de tramvies elèctrics, coneguda com la de Circumval·lació. L’1 de setembre de 1902 desaparegué el tramvia de foc de Barcelona a Sant Andreu de Palomar, que va ser substituït per tramvies amb tracció elèctrica. El nou sistema de transport era rebut amb optimisme per la premsa local andreuenca.
Pau Vinyes i Roig
Article publicat al llibre Història dels transports a Sant Andreu de Palomar (Ricard Fernández Valentí i Pau Vinyes i Roig). Sant Andreu de Palomar: Llop Roig, 2019.


[1] Pous i Serra, Martí. “El tramvia de foc”. Finestrelles, núm. 3. Sant Andreu de Palomar: Centre dEstudis Ignasi Iglésias, 1991, p. 135.
[2] Pous i Serra, Martí, op. cit., p. 135.
[3]Actes de lAjuntament de Sant Andreu de Palomar, dies 7 i 21 de març de 1877. Arxiu Municipal Districte Sant Andreu.
[4] Pous i Serra, Martí, op. cit., p. 141-142.
[5] Pous i Serra, Martí, op. cit., p. 143.

Comentaris

Joan ha dit…
Saps quan material mòbil tenia la companyia?
Gràcies.
OPINIÓ ANDREUENCA ha dit…
Malauradament no, però crec que no massa.