Nota preliminar: Arran de noves dades documentals sobre les dones de l'Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar, centre adherit a ERC, hem ampliat el present article. Agrair a Miquel Román haver-nos facilitat les dades.
Malauradament tenim poques dades sobre l’activitat femenina a principis de segle XX a Sant Andreu de Palomar. Tenim dades d’alguna activitat de la Secció Femenina del Centre Popular Catalanista o de l’associació creada per mossèn Clapés, l’historiador local i autor de les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1930-1931), Acció Feminal. Aquesta darrera era una entitat de caràcter catòlic amb la finalitat de fomentar l’acció de la dona cristiana en tots els àmbits espirituals i morals; creada el 1932 i dissolta per força en iniciar-se la Guerra Civil. Totes dues entitats lligades dins el món conservador i del catalanisme moderat.
Entitats com la Previsió Obrera, la Junta Benèfica o la Casa Asil eren entitats on les dones tenien un rol secundari però hi eren presents com a sòcies o membres. En cap d’elles les dones van assumir cap càrrec de responsabilitat en les directives respectives i en el cas de l’Asil de Sant Andreu de Palomar fins ben entrat el segle XXI no hi hauran persones del sexe femení a la junta. La presència de les dones en el món associatiu andreuenc era escadusser a inicis del segle vint. Se’ls privava de la seva presència en el rol social i cultural en molts casos i la seva activitat majoritàriament quedava reclosa en l’àmbit familiar i domèstic. El món associatiu era majoritàriament masculí. Entitats com l’Ateneu Sant Lluís Gonçaga -més conegut com a Lluïsos- arribarà a representar obres de teatre nomes amb l’actuació d’homes. Fins i tot, en dies de representacions teatrals els homes i les dones seuran per separat. No serà fins l’esclat de la Segona República que trobem la presència femenina en l’esfera associativa de forma més accentuada, però encara insuficient. En les organitzacions polítiques, cooperatives i societats de tarannà progressista és on localitzem més dones actives i en alguns casos assumint tasques directives, però sempre relacionades a seccions culturals, de beneficència o de dona i en cap cas de presidenta o vicepresidenta; sempre de vocals.
Una de les entitats on la participació de la dona es feu més dinàmica va ser l’Avenç Obrer Català. Associació sorgida el setembre de 1931 arrel de la fusió de l’Avenç Democràtic Republicà i el Centre Obrer Instructiu Andreuenc -més conegut com el Casinet- i adherint-se posteriorment a Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint la secció local d’aquesta societat política. Editarà un butlletí mensual, desenvoluparà una interessant sala de lectura convertida després en biblioteca i en el seu local, situat a la plaça del Comerç, hi trobarem un teatre on s’hi representaran obres teatrals de dramaturgs consagrats de l’època i traspassats com l’andreuenc Ignasi Iglésias; secretaria, cafè, jardí i un gimnàs, el qual serà gestionat per les Joventuts d’Estat Català. En finalitzar la guerra l’hostatge serà ocupat pels vencedors i convertit en la seu del Frente de Juventudes i de la Falange de Sant Andreu de Palomar. El 1962, serà venut i enderrocat per tal de construir-hi un bloc de pisos.
El 9 de desembre de 1931 s’aprovava la Constitució republicana on el seu article 52 feia constar:
“El Congrés dels Diputats es composa dels representants elegits per sufragi universal, igual, directe i secret.”
I l’article 53:
“Seran elegibles per a Diputats tots els ciutadans de la República, majors de vint-i-tres anys, sense distinció de sexe ni estat civil, que reuneixin les condicions prefixades per la llei Electoral”.
Davant d’aquest fet moltes organitzacions polítiques estructuraren seccions femenines per tal d’organitzar les dones afiliades amb la finalitat d’estimular el dret d’aquestes a l’exercici del sufragi. Esquerra Republicana de Catalunya va organitzar la seva Secció Femenina a principis de 1932 i estructurant-se oficialment el 10 d’abril d’aquell any. Tot i això, l’Avenç Obrer Català s’avançarà uns mesos i aixoplugarà la secció local de l’Ateneu Republicà Femení de Barcelona, presidit per Elionor Vinyerta i Cuartero (1893-1967), desplegant un munt d’activitats culturals, socials i benèfiques. La primera notícia localitzada fins a dia d’avui és la nota publicada a la revista quinzenal L’Andreuet (15 de novembre de 1931) amb el text següent:
“Dia 22 tarda.- En el local de l’Avenç Obrer Català celebrarà la 1a FESTA D’INFANTS en homenatge als nens i nenes dels quals es té cura a la guarderia que aquesta entitat regeix dintre la nostra barriada.
Els beneficis que pervinguin d’aquest festival són en profit de l’esmentada institució, per qual motiu és d’esperar que serà un èxit per tal com, a més a més d’honorar als infants, hom contribuirà a la remarcable labor de cultura cívica que desenrotlla l’Ateneu Republicà Femení”
Tal com hem albirat en la present nota deduïm que l’Ateneu Republicà Femení gestionava una escola bressol, que suposem deuria tenir l’hostalatge en el mateix edifici de l’Avenç Obrer Català.
En el número de la citada revista del 15 de desembre del mateix any es publica l’estat de comptes de la Festa dels Infants amb un benefici de 151,75 pessetes, lliurades a l’Ateneu per tal que siguin destinades a l’escola bressol.
Des de l’Ateneu Republicà Femení -més endavant el trobem denominat com a Grup Femení de l'Avenç Obrer Català- s’organitzaran cursos de gramàtica catalana, conferències culturals i d’història de Catalunya. I posarà en funcionament la secció de Gimnàs i Atletisme, tal com podem llegir a L’Andreuenc del 15 de maig de 1932:
“Es de creure que les noies andreuenques no faran el buit a una obra de cultura com la que s’emprèn aquest Grup Femení, sinó que contribuint-hi obtindran prestigi per la nostra barriada.”
Cal tenir present que moltes dones no acabaven de donar el pas ja fos per la pressió implícita del seu pare o marit o per la influència del capellà de torn, sobretot pel que diran o ser mal vistes i titllades de “fresques”. Caldrà molta pedagogia per a esborrar equivocats perjudicis.
El 24 de maig de 1932 l’agrupació organitzarà una xerrada amb el títol “Higiene”, impartit per la doctora Valls. La higiene serà una de les qüestions que més preocuparan en aquesta dècada, ja que es volia visualitzar la necessitat de tenir cura del propi cos per tal d’evitar malalties infeccioses i esperonar a gaudir d’una vida més saludable. I no endebades també es promouran conferències sobre feminisme com la realitzada el 18 de juliol de 1933 per una de les destacades publicistes d’Esquerra Republicana de Catalunya Àurea Seguí, amb el títol ben eloqüent “Orientacions femenines”. ÀureaSeguí, membre del Casal d’Esquerra de Poblet (Sant Martí de Provençals) participà activament en les eleccions legislatives del novembre de 1933, comptabilitzant-se 27 mítings i sent la membre d’ERC amb més participació femenina en aquella campanya electoral (Miscel·lània Homenatge a Josep Benet, Publicacions de Abadia de Montserrat, 1991). Eren les primeres eleccions on les dones podien votar per primer cop i calia captar el vot femení amb la presència de dones en mítings i actes electorals.
Un altre aspecte on el Grup Femení desenvoluparà la seva tasca, amb la coparticipació de la Comissió de Política Social de l’Avenç Obrer Català, serà en l’espai social on promourà activitats en pro de les famílies més necessitades de Sant Andreu. El desembre de 1931 les sòcies recaptaran 942,85 pessetes destinades a la campanya Pro-Restaurant. L’Andreuenc de l’1 de gener de 1932 publicava la nota següent sobre la campanya:
“El dia 1 de gener es començarà al subministre (sic) de menjar a les famílies necessitades amb domicili a les barriades: Mercadal, Besós, Sant Pacià, Estadella, Roquetas i Sagrera, podent inscriure’s les persones interessades en el local de l’Avenç Obrer Català, els diumenges de 11 a 12 del matí i els dilluns i dimecres de 7 a 8 del vespre.”
La iniciativa va tenir bon ressò i “ens ha plagut que ací, a Sant Andreu, fossin els mateixos obrers els que portessin l’organització, recaptessin cabals i estimessin obra tan bella, i ens ha plagut més perquè hem constatat que els veïns de sant Andreu , els més necessitats, no son precisament, els fills del poble. El gest de la nostra barriada magnànimament generosa ens ha fet esperançar belles realitats de nous projectes en preparació i creure que prenem un bon camí per dur l’obrer a llur perfecció i alhora solucionar, poc a poc, la munió de problemes que afecten la seva vida.” (L’Andreuenc, 15 de gener de 1932).
El 27 de juliol de 1932, la Secció Femenina de l'Avenç Obrer Català era formada per Nativitat Marquès i Prats, presidents; Montserrat Oliva i Blasco, vicepresidenta;Maria Vinyes i Plaza, secretària; Elvira Torrellas i Isach, vicesecretària; i com a vocals Rosa Hijos i Emília Comas. La secció es regia pel Reglament de l'entitat. D'altra banda, l'entitat feia constar el 9 de febrer de 1934 una llista amb el nom i cognoms de cinquanta-set dones que havien participat en la logística i promoció del vot en les eleccions municipals del 14 de gener d'aquell any.
De les dones que tenim constància que tingueren una activitat prou ferma dins del Grup Femení de l’Avenç Obrer Català sobresurt Francesca Vergés i Escofet (1898-1976), nascuda a Figueres però des de ben jove resident a Sant Andreu de Palomar. A més a més del Grup Femení fou membre de la Comissió Política de l’Avenç, destacada oradora i activista en mítings d’ERC. En finalitzar la guerra fou delatada conjuntament amb el seu company i empresonada a la presó de dones de les Corts. Era coneguda amb el sobrenom de Margarita Nelken per la seva semblança amb la dirigent del PSOE. Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar s’ha proposat a la Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona que un carrer o plaça del Districte sigui batejat amb el seu nom. D’altres dones que van formar part del Grup Femení així com del Consell Directiu de l’Avenç foren Ramona Miret Pujol, Roser Planas, Maria Vinyes, Maria Auberch i Terescó i Josepa Rafi i Mora. Per dissort de cap d’elles tenim alguna dada biogràfica que ens ajudi a completar el seu esbós.
Disposem d’un llistat d’associats de l’Avenç Obrer Català del maig de 1936. Dels 584 membres adherits a l’entitat republicana aquell any noranta-nou eren dones. Les anomenem per tal que en quedi constància de la seva militància republicana:
Agna Escofet, Maria Plans, Rosa Mateu, Àngela Vilella, Maria Buisan, Júlia Gispert, Josepa Salanqueda, Carme Castellví, Pepita Gibert, Teresa Mora, Ermínia Moranta, Palmira Moranta, Agna Canyadell, Rosa Cusidó, Emília Coma, Emília Mollà, Maria Mollà, Carme Samblancat, Vicenta López, Carme Carbonell, Joana Boada, Serafina Renart, Carme Castells, Agustina Setgés, Carme Comas, Rosa Beltran, Magdalena Corbella, Carme Martí, Joaquima Basté, Maria Pratmans, Francesca Tapias, Carme Tort, Cleta García, Maria Grífol, Elvira Tarradellas, Francesca Pichot, Manuela Ruiz, Isabel Verdaguer, Joaquima Villarroya, Jeronima Delval, Francesca Gras, Rosa Bori, Eulàlia Cervera, Maria Cabanes, Maria Galceran, Maria Batlle, Francesca Monguillot, Dolors Cabastany, Maria Llussà, Eulàlia Bayo, Josepa Bertrant, Maria Bertra, Maria Falcon, Teresa Jalencas, Maria Vives, Joaquima Miguel, Maira Tasqué, Isabel Chaverri, Maria Nomen, Concepció Subirons, Raimunda Batista, Mercè Rosell, Joaquim Carulla, Teresa Vila, Josepa Alier, Maria Treserras, Maria Guinaliu, Carme Villanueva, Brígida Sans, Dolors Pinyol, Concpeció Hit, Josepa Giralt, Antònia Giralt, Núria Vilarrasa, Agustina Gili, Eulàlia Narbona, Josefina Coll, Teresa Mill, Angela Arbós, Rosa Fita, Pepita Marquès, Nativitat Marquès, Maria Castillo, Mercè Valls, Palmira Colom, Carme Font, Antònia Colom, Vicenta Vigorra, Javiera Canut, Dolors Vendrell, Bernabé García, Maria Llop i Leonor Masdeu.
Aquestes dones i les que no hem pogut anomenar pel seu nom i cognoms van configurar el republicanisme femení d’ERC a Sant Andreu de Palomar. A totes elles i a les dones republicanes i d’esquerres els hi devem un merescut homenatge i que les ombres de la foscor imposada pel feixisme i pel pas del temps esdevingui llum de dignitat i exemplaritat per a les presents i futures generacions.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris