Martí Pous i Serra (1910-1997) -per a molts el Senyor Pous- fou un divulgador de la història local. Tot just, ens deixà a les portes del centenari de l’annexió de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona, el 25 de gener de 1997, ara fa vint-i-cinc anys.
Martí Pous i Serra. Autor desconegut / Fons Família Pous-Llambí.
Martí Pous studià a l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i a l’Acadèmia Víctor. De ben jove fou un entusiasta del muntanyisme esdevint membre de la Secció Excursionista de l’Ateneu Sant Lluís de Gonçaga -més conegut com Els Lluïsos. Trepitjant, sempre que podia, la geografia del nostre petit país així com realitzant alguna escapadeta fora de les nostres fronteres. Els darrers estudis els fa a l’Escola Industrial. Entrà a treballar a la Fabra i Coats d’on anys després es jubilaria. Militant als anys de la República d’Acció Catalana i de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Casat amb una de les nebodes de mossèn Joan Clapés i Corbera, la Rosa Llambí i Clapés. Segurament aquest fet el feu encerclar una bona i estreta amistat amb l’autor de les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, tot coent-li el cuc de la passió per descobrir i fer conèixer el passat del seu poble de naixença. Als 30 anys el jove Martí Pous esdevé subscriptor de les esmentades Fulles històriques. Durant la guerra del 36 les passen un xic magres, com molta altra gent. El gener de 1938 una de les bombes de l'aviació feixista va caure a l'Estació de França de Barcelona, se’n surt per casualitat d’una mort segura, ja que una decisió de darrera hora el fa desdir d’anar-hi. Els primers anys de la postguerra no deixen de ser tranquils, ja que la por i la gana són el plat fort de la vida quotidiana. A casa escolta d’amagat la ràdio clandestina, la Pirenaica i sobretot la BBC, sobretot aquesta darrera per tal d’estar al dia del conflicte bèl·lic de la Segona Guerra Mundial, donat que la majoria de ràdios i periòdics espanyols es decantaven favorablement cap al bàndol germànic. Col·laborador incansable de la vida cultural d'Els Lluïsos de Sant Pacià. En aquesta entitat de signe conservador i catòlic hi deixà una forta petjada. Anys després també fou col·laborador d’Acció Social i de la Junta del Patronat de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar.
El 1983 es convertí en un dels fundadors de l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar, esdevenint el 1987 en Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i el primer president, arran d ela creació d ela xarxa d'arxius municipals de districte. Des del Centre d’Estudis col·laborà amb revista d’estudis històrics Finestrelles, on hi va publicar reconeguts treballs de recerca. Aquella embranzida, que la jubilació li havia donat en forma d’ales i llibertat, el feu participar en múltiples conferències i tertúlies, sobretot en escoles. Alliçonava de valent sobre el passat del seu poble, convertint les seves sàvies paraules en espurnes d’admiració per qui l’escoltava. Fins el 1997, any de la seva mort, en Pous fou president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. A les tardes, en el mateix Centre d’Estudis, el senyor Pous oferia els seus coneixements a estudiants, investigadors i curiosos que deixats anar per aquells coneixements s’endinsaven dins del món del passat històric. Col·laborador habitual de la revista Sant Andreu de Cap a Peus, on va publicar raonats i documentats articles d’història andreuenca. El 1984 va ser l’encarregat de pronunciar el pregó de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar.
El 2002, cinc anys després del seu decés, el Centre d’Estudis li dedicà un monogràfic
de la revista Finestrelles sota el títol Miscel·lània Martí Pous i Serra (1910-1997). Avui un institut de secundària, situat en una
de les naus rehabilitades de la Fabra i Coats, du el seu nom com a llegat
pòstum d’un savi andreuenc que ens va deixar una petjada humanista
inesborrable. Pòstumament li va ser concedida
la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona a proposta del Districte de Sant Andreu el 1997.
Pau Vinyes i Roig
Article publicat primerament a la revista Sant Andreu de Cap a Peus, el febrer de 2022.
Comentaris