La bibliografia o documentació que ens parli de les dones andreuenques en l’esfera sindical, social i cultural a finals del segle XIX i principis del XX, és molt minsa, per no dir quasi inexistent. Tanmateix, després de rastrejar la premsa de l’època hem pogut localitzar una dada històrica que ens ha ajudat a reconstruir el paper jugat per les andreuenques més enllà del seu rol de mestres de casa, de mares o de cuidadores de gent gran. Abans, però, de reproduir la notícia, una breu acotació històrica del paper de la dona que ens ajudi a contextualitzar-la en l’època de l'escrit. Els sous insuficients dels marits i el manteniment de llars amb més d’una generació obligava les dones a treballar per tal d’ajudar en l’economia, ja prou minsa, familiar. Tanmateix, el sou de les dones era molt inferior als dels homes i els seus escassos drets laborals, a voltes, també inferiors. També, les obligava a una jornada laboral extra no remunerada, la de mestresses de casa, mares i cuidadores de familiars malalts, un cop sortien de la feina o abans d’entrar-hi si feien torn de nit. A més a més, les dones no tenien drets polítics, ja que no podien votar (les catalanes votaran per primer cop en unes eleccions democràtiques en les eleccions generals del 19 de novembre de 1933, en el marc de la Segona República), i eren severament sotmeses a la moralitat de l’església. D’altra banda, els sindicats obrers eren masculinitzats i on les reivindicacions femenines eren quasi nul·les i els perjudicis sexuals entre ambdós sexes eren per damunt de la confraternització entre homes i dones. Per a aquest motiu, la singularitat excepcional que les dones s’organitzessin entre elles creant sindicats específics d’obreres. I tot emmarcat en l’època de l’inici de l’apogeu del pistolerisme entre els sindicats de la patronal i la CNT.
Reproduïm la
notícia publicada el juny de 1915 a la revista Germanor, editada per la
Joventut “El cor del poble” de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de
Palomar, entitat adherida i secció local de l’organització política de la Unió
Federal Nacionalista Republicana:
“Un bell estol
d’hermoses i simpàtiques senyoretes de la bona societat andreuenca, cedint als
nobles impulsos del seus cors generosos i guiades per l’anhel altament lloable
de posar a contribució llur valiós esforç personal a una de les més pràctiques obres
de cultura, han fundat en aquesta barriada un Sindicat adherit a la Federació
Sindical d’Obreres, benemèrita associació quina finalitat consisteix en
procurar el millorament moral i material de les obreres, a quin obgecte hi ha
formades en els Sindicats en plé desenrotllo d’aquesta Federació, seccions
d’ensenyansa, d’estalvi, de cooperació, de col·locació, etc., i quins beneficis
disfruten les obreres associacides mitjantsant el pagament de la cuota
ínfima de vint-i-cinc cèntims mensuals.
Es d’esperar
que donat lo meritori del fi que persegueixen no ha de faltar els hi el
concurs de tots els aimants de la cultura popular.
Verament
mereix tota mena de lloances la noble tasca que s’han imposat les senyoretes
al·ludides, a quines enviem, des de aquestes modestes columnes, la nostra més
sincera felicitació i d’una manera especial a la que’s l’ànima del Sindicat de
referència, la bella i distingida Srta. Victorina Sales Pedret”.
La Federació
Sindical d’Obreres fou una institució fundada el 1912, amb la intenció
d’agrupar a les obreres en un marc de col·lectivitat social i cultural, on es
poguessin desenvolupar com a persones, en l’estudi i al mateix temps poder
reivindicar drets laborals i socials. A Sant Andreu de Palomar, la majoria de
les obreres estaven vinculades dins del ram del tèxtil, especialment indústries
com la Fabra i Coats i les seves filials, on les dones eren el gruix de la
massa laboral, però cap d’elles amb les màximes responsabilitats directives.
Resseguint la
recerca per Internet hem localitzat més dades sobre la secció local andreuenca
de la Federació Sindical d’Obreres, al Butlletí del Museu Social, de
juny de 1917, número dedicat al Primer Congrés Català del Treball a domicili.
Tot seguit reproduïm l’escrit que va dur a terme en aquest butlletí Adela
Ferrer, sota el títol “Federació Sindical d’Obreres: Secció de Sant Andreu de
Palomar”:
“La Secció que
la Federació Sindiccal d’Obreres de Barcelona va fundar-se a Sant Andreu, el
març de 1915, fou portada a aquella barriada, on, per la seva població obrera,
és terreny a propòsit perquè fructifiquin els ideals de regeneració de
l’obrera, per la Srta. Victoriana Sales, la qual, enamorada de l’espiritualitat
de la mateixa, cregué seria fondament caritatiu portar allí la tal obra.
Guiada, doncs,
per tan vital sentiment, reuní unes quantes obreres; a les quals convidà que
treballessin en bé propi i del comú, unint-se amb llurs germanes, les federades
de Barcelona.
La llavor
estava tirada; i ben aviat fructificà, creant-se dita Secció. Les Directives
dels Sindicats de la Federació i del Protectorat estudien sa organització i
funcionament; havent quedat ja establertes les reglamentacions oportunes,
annexes als Estatuts generals, les quals, essent aprovades per dites
Directives, constitueixen el règim i la vida social de les Seccions, totes
elles dependents de la Central, així com quantes puguin crear-se dins i fora de
Barcelona.
Fins ara,
formen dita entitat una Secció del Sindicat d’Obreres de Taller i una Secció
del Protectorat de l’Obra, tenint la porta oberta totes les demés seccions
professionals que desitgin agermanar-s’hi, mentre integri la Federació el
Sindicat d’aquella professió, vetllant igualment per totes la Secció del
Protectorat.
La seva
organització, amb tot i formar part integral de la Federació, té certa
autonomia de mitjans, particularment el Protectorat, el qual li dona vida
pròpia.
Les obreres i
les protectores de Sant Andreu han previst la importància i naturalesa de
l’obra, i, tot i estimant llur Secció, saben respectar l’entitat Central, de la
qual formen part.
Formen la
Secció, 130 sindicades; amb una Secretària delegada, i una tresorera del
Sindicat de la Central, les quals formen part de la Directiva del mateix. La
presidenta, Tresorera i Secretària de la Secció del Protectorat, són vocals de
la Directiva del Protectorat central.
Amb tanta fe
ha pres son comès la Secció del Protectorat, que ha creat l’Escola professional
de Tall i Confecció, amb Secció de modes i cants; les Escoles de lletres i
coneixements generals, amb un promig d’assistència de 90 obreres i té en
estudi les Seccions de cultura general i d’esbargiment.
A l’igual que
en la Central, la quota de sindicada és sols de 0’25 ptes., i l’assistència a
les escoles completament gratuita.
El local
social de Sant Andreu és: carrer de Sant Andreu 163.
També, com en
la Central, parlem del desenrotllament i bondat de lobra el nombre creixent d’obreres
que s’acullen sota la bandera d’amor i pau, les quals són ben acullides per
totes aquelles personalitats que, guiades per l’amor i candor cristià que ens
agermana a tots en nom de Déu, creen la moralitat i el benestar del poble.
ADELA FERRER
Secretària de la secció de Sant Andreu del Sindicat d’Obreres de Taller”
.jpg)
VICTORIANA
SALES I PEDRET
Victoriana Sales Pedret, fou una incansable
lluitadora pels drets laborals de les dones i presidenta de la Secció de Sant
Andreu de Palomar de la Federació Sindical d’Obreres de Barcelona. L’any 1915 la localitzem a l’Anuario Estadístico de la Ciudad de
Barcelona (Ajuntament de Barcelona, pàg. 218), com a directora d’una escola privada, situada al carrer
Gran de Sant Andreu, 161, 1 r. -en aquest edifici del carrer Gran hi va viure
Josep Dencàs i Puigdollers, conseller de Sanitat i Governació de la Generalitat
republicana, fins al seu exili forçat el 1936. Suposem que l’escola devia estar
relacionada amb la secció local andreuenca de la Federació Sindical d’Obreres,
ja que en l’abans esmentada ressenya del Butlletí del Museu Social s’esmenta
la mateixa localització. Després desconeixem el seu perible vital entre les
dècades dels anys del vint fins als seixanta del segle passat. Pere Fernández, també
treballador de la Fabra i Coats, ens comenta que en entrar a treballar a la
fàbrica del carrer del Segre, a principis dels anys seixanta del segle XX,
Victoriana Sales encara era en actiu, tot i passar els seixanta anys -les dones
es podien jubilar, si ho volien, en el ram del tèxtil a partir de la
seixantena- en aquesta empresa, sent la cap de control de qualitat i que cada
quinze dies es desplaçava a la colònia fabril del Fabra i Coats de Borgonyà, a
la comarca d’Osona. La intenció nostra és continuar esbrinant més dades del seu
perible vivencial, fet que ens ajudaria a ampliar la seva biografia i la d'aquest post
del blog Opinió Andreuenca.
Si teniu més
dades sobre Victoriana Sales Pedret o la secció local de Sant Andreu de Palomar
de la Federació Sindical d’Obreres, ens ho podeu fer saber a través del correu
electrònic opinioandreuenca1897@gmail.com i us respondrem
com més aviat millor.
Pau Vinyes i
Roig
Comentaris