Arquitecte de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i dissenyador de la primitiva cúpula enfonsada el 1882.
“Per la seva bellesa, pel seu estil clarament modernista, les seves formes sinuoses i pels seus detalls amb trencadís molts pensen que els famosos fanals del passeig de Gràcia són obra d'Antoni Gaudí, però van errats.” Així ens descriu la pàgina oficial de l’Ajuntament de Barcelona a Internet, els fanals del passeig de Gràcia. Aquests són obra de l’arquitecte andreuenc Pere Falqués i Urpí (1850-1916). Tot i que la data de naixement balla, en “Les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar”, ja que Mossèn Clapés esmenta l’any 1857. En canvi la Gran Enciclopèdia Catalana, per boca d’en Francesc Fontbona i de Vallescar, i en Martí Checa a l’exhaurit llibre “ Sant Andreu de Palomar, més que un poble”, esmenten la data de 1850. Tot bon home pot tenir un petit lapsus, i Mossèn Clapés n’era un d’ells.
Nascut a Sant Andreu, on inicia la seva obra
Fill d’una arrelada família andreuenca. El seu pare era mestre i empresari d’obres. Constructor de la casa pairal de can Tacon. Anys després esdevingué el primer teatre de la població, convertint-se a inicis del segle XX en el cinema “ El Recreo” i la resta de l’edifici en els desapareguts Catalanistes. També fou obra del seu pare, la fàbrica industrial La Farinera Barcelonesa, a la Sagrera. De ben jove son pare l’introdueix en el món de la construcció realitzant tasques de paleta. Paral·lelament a la feina de manobre estudià la carrera d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Més tard emprèn el viatge a Madrid per a seguir els cursos d’arquitectura, on obtingué el títol d’arquitecte l’any 1873. Durant la seva estada a la capital de l’estat agafa un tifus. Estant en llit i lluny dels companys d’estudi, per por agafar contagi, en Pere Falqués fou recolzat per l’amic i arquitecte com ell en Fanal-banc del passeig de Gràcia Lluís Domènec i Montaner.
En retornar a Sant Andreu de Palomar reprengué l’ofici de constructor. La primera obra seva reconeguda és la capella neogòtica de la masia de les Carasses – avui escola Ignasi Iglésias. Es casà amb la filla del propietari del Vapor del Fil, Ferran Puig. El 29 d’abril de 1879 obtingué el càrrec d’arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar. Fou el constructor i dissenyador de la nova església parroquial de Sant Andreu de Palomar, amb el presbiteri, cúpula, sagristia, el creuer i l’altar major, obres que serien beneïdes el 1882. El càrrec municipal l’exercí fins el 26 d’agost de 1882, en haver de renunciar per l’enfonsament de la primitiva cúpula de l’actual Parròquia de Sant Andreu, dissenyada i construïda per ell. De la caiguda de la cúpula en resultaren mortes diverses persones.
La cúpula s’enfonsa amb 6 morts i més de 10 ferits
Els fets ocorregueren mentre s’oficiava el Sant Sacrifici de la missa en l’altar major. El mossèn observà un fort terratrèmol en la cúpula, talment com si s’esquerdés, per la qual cosa es refugià amb l’escolanet en el llindar del portal que comunica l’església amb l’hort de la Rectoria, per darrera de l’absis. En arribar, s’ensorrà la cúpula, omplint el creuer de l’església en un inmens núvol de polseguera i cridòria humana. L´altar major i el Sagrari s’enfonsaren de resultes dels fets esmentats. Entre les runes ferits i morts esdevenint els protagonistes d’aquell paisatge desolador. El soroll de l’embranzida de la caiguda feu d’ona expansiva i espantà i alertà a la població andreuenca.
Tot seguit s’iniciaren les urgents tasques de salvament, acudint a la parròquia els metges, el rector i un equip de voluntaris, entre ells l’alcalde de la població. En total 6 morts i més de 10 ferits. En resseguir les petjades de l’enfonsament observem que Mossèn Clapés en les seves “Fulles Històriques” omet en tot moment el nom de Pere Falqués. Oblit o bé salvaguarda d’un nom?. Si més no un descuit força dubtós.
Arquitecte de nombrosos edificis emblemàtics de Barcelona
Participà en nombrosos concursos, entre ells de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va dissenyar el palau de les Indústries i de l’Agricultura, que després serien enderrocats. També dissenyà per a l’Exposició les balustrades i els fanals del Saló de Sant Joan – avui passeig de Lluís Companys. Rehabilità l’antiga caserna d’artilleria de la Ciutadella com a residència reial (1889) i posteriorment com a museu –actualment seu del Parlament de Catalunya. El 1887 guanyà el concurs per dissenyar la nova plaça de Catalunya, tot i això per les fortes crítiques rebudes fou desestimada la seva opció.
A partir de l’any 1889, ja com a arquitecte municipal, obtingué els encàrrecs de construcció de la reforma i restauració del Gran Teatre del Liceu, l’edifici de les Aigües de Montcada i el de la reforma del pla de Baixeres, amb diverses modificacions. El càrrec municipal li donà molt prestigi i a partir d’aquest moment s’iniciaren una sèrie de construccions amb el seu segell, com l’edifici de la Central Catalana de l’Electricitat (1893) – a la plaça de l’Estació del Nord; la seu del Districte de l’Eixample (1893); el monument a Rius i Taulet ( 1897-1901); el monument a Frederic Soler “Pitarra” (1896-1906) a la plaça del Teatre-Rambles; la casa de la Lactància, junt amb Antoni Falguera (1908-1913); i la casa Bonaventura Ferrer, al passeig de Gràcia 113 (1906), obra que obtingué una menció honorífica del concurs d’arquitectura de Barcelona de 1907.
Crítiques als fanals bancs del passeig de Gràcia Dins de la seva extensa vida professional ocupà diversos càrrecs com el de Cap del Servei de Bombers de la Ciutat de Barcelona, organisme que reconvertí i modernitzà i el de president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1899-1909) – actualment Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.
Tanmateix les crítiques més ferotges a la seva obra li vingueren de la construcció i instal·lació dels bancs i fanals del passeig de Gràcia (1906), que molts creuen obra d’en Gaudí. Aquests bancs son fets de trencadís i els fanals de ferro de forja. Paradoxalment aquests fanals han donat una fisonomia arquitectònica de gran pes al concorregut passeig de Gràcia de Barcelona. Pere Falqués i Urpí morí a Barcelona el 8 d’agost de 1916. En la dècada dels noranta del segle XX la ciutat de Barcelona li dedicà una plaça en el seu Sant Andreu de Palomar natal.
Text: Pau Vinyes i Roig
Imatge: Fanal de Pere Falqués al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Comentaris