Reproduïm l´article publicata a la revista de L´Esplai de Sant Pacià, l´any 1986, realitzat per l´historiador local Martí Pous i Serra (1910-1997), per la seva cabdal importància així com per a desfer el greuge del topònim “de Palomar”:
Això ja ve del segle X quan hi havia un lloc al Pla de Barcelona nomenat Palomar, derivat dels “palumbarium” o colomars, que eren llocs on es guardaven els coloms.Com que més tard fou eregida una capella en aquest mateix pla, i que el patró d´aquesta església fou l´apòstol sant Andreu, amb el pas del temps quan es volia esmentar aquest tros del Pla de Barcelona i precisar-lo del tot, s´ajuntaren els noms i així sorgí SANT ANDREU DE PALOMAR.
Algú ha trobat estrany que si d´una gàbia de coloms en català se´n diu “colomar” no es digui, també, Sant Andreu de Colomar. Però si tenim en compte que la llengua llatina (d´on deriva el català) té algunes paraules per nomenar colom com són “palumba i columba”, no té res d´estrany que en moments de formació del català pogués adoptar-se “palomar” en lloc de “colomar” com ara ens semblaria natural. Sense cercar exemples semblants en els idiomes francès i italià, pensem només en les diverses vegades que en les costes catalanes i mallorquines trobem el nom de Roca “Pomera”, i a la comarca de l´Anoia mateix hi trobem el mont “Palomar”.
Des del segle X arrenca, doncs, el nom d´aquest barri que habitem, és amb aquest nom s´escriuen tots els documents que podem consultar avui dia, que registren els esdeveniments històrics, polítics, religiosos, familiars, etc. Que han passat al nostre poble durant mil anys. Tan poc precís huaria estat dir “Palomar” a seques, com “Sant Andreu” tot sol.
I de debò que a tots ens causa gran satisfacció que en el curs d´una lectura històrica hi veiem el nom de Sant Andreu de Palomar com la localitat on els fets s´han esdevingut que, que val a dir-ho, en la Història de Catalunya, s´hi troba bastant sovint.
Martí Pous
Reproduït de nou al Sant Andreu de Cap a Peus. Núm: 285. Primera quinzena de desembre de 1989.
Imatge: Sant Andreu de Palomar des de l´església parroquial, durant la nevada de 2010.Foto: Pau Vinyes i Roig
Comentaris
"Per nomenar el lloc on es guardaven els coloms, el colomar, els notaris en les redaccions el treien del llatí, columbarium i palumbarium, i a vegades barbaritzant-lo per colomerium o colummario, o palomario." (CLAPÉS, 60)