![]() |
Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966) |
El 14
d’abril en Lluís Companys des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona proclamà
la república i minuts més tard des de la Generalitat Francesc Macià pregona la
República Catalana. ERC havia guanyat les eleccions municipals dos dies abans i
a tot l’Estat les forces republicanes eren majoria en totes les capitals de
província. Eren moments d’eufòria i alegria. Des de Sant Andreu de Palomar es
seguí la notícia per telèfon i ràdio. Moltes empreses deixaren de treballar i
la majoria d’empleats es dirigiren cap a associacions i entitats de caire
republicà per resseguir la notícia de la proclamació. D’altres emprengueren
camí vers la plaça de Sant Jaume per a viure aquells moments històrics. A Sant
Andreu en conèixer la notícia, en Josep Dencàs dirigent andreuenc d’Estat
Català i futur conseller de Governació, metge i
casat amb la filla del doctor Cararach, es dirigí cap a la Tinença
Alcaldia per tal de proclamar la república des del balcó. Diversos grups de
republicans es concentraren a la plaça d’Orfila tot cantant consignes a favor
del nou ordre democràtic. Es llançà des
del balcó del consistori andreuenc el retrat d’Alfons XIII.
![]() |
El carrer Gran de Sant Andreu, a l'alçada de l'inici de la Rambla de Fabra i Puig, l'any 1932. Autor desconegut. Fons Arxiu Particular. |
Durant el
consistori republicà que va des de l’abril de 1931 al juliol de 1936 s’inauguren les escoles Ignasi Iglésies
i Mar, aquesta darrera situada al carrer d’Irlanda i la primera bressola
municipal de Barcelona, la biblioteca infantil de la plaça de les Palmeres i es
construïren les Cases d’en Macià i
l’edifici per a obrers Casa Bloc; aquestes tres darreres actuacions dutes a
terme pel Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per l’Arquitectura
Contemporània (GATCPAC), i les dues últimes en el tot just inaugurat passeig de
Torras i Bages. També, inaugurà la Biblioteca Ignasi Iglésias, situada al segon pis de la Tinença Alcaldia.
![]() |
Inauguració popular de la Biblioteca Ignasi Iglésias, a la plaça d'Orfila, el 12 d'abril de 1936. Foto autor desconegut. Fons Arxiu Fotogràfic de Barcelona. |
Tanmateix,
l’adveniment de la Segona República escenificà una millora en els drets col·lectius
i individuals de les persones. El dret de vot de les dones així com el
reconeixement del seu paper social, l’alliberament nacional, el dret al descans
i a les vacances, les millores salarials...Petites passes, algunes no prou
assolides, que esdevingueren exemple a seguir en d´altres països europeus, com
fou el cas de l’educació. Una nit fosca, que durà més de quaranta anys, trencà
les esperances per una societat més justa i igualitària. Hagueren de patir 36
anys de totalitarisme per a retrobar la llibertat perduda.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Extret del llibre "L'Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic (1880-1976)" (Editorial Efadós. El Papiol, 2013)
Comentaris