Tot just acaba de publicar-se el darrer llibre de la historiadora Assumpta Montellà "Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries", amb pròleg de Màrius Serra. Aprofitant aquest fet, recuperem part de l'article "La lectura pública a Sant Andreu de Palomar" publicat a la revista Finestrelles 16 (editada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, el desembre de 2014), l'autor, l'historiador Pau Vinyes i Roig, ens descriu la Biblioteca Ignasi Iglésias i el dietari de la primera bibliotecària.
La
Comissió Pro Biblioteca Pública Ignasi Iglésias
En un article publicat a la
revista L’Andreuenc l’1 de maig del
1932, J. Esteve Gili remarcava l’oblit de la donació que Pere Coromines i Ignasi
Iglésias van fer al poble de Sant Andreu de Palomar, el 1912. Proposava que en
el 20è aniversari de la seva donació es fes alguna cosa per afavorir la
realització de la biblbioteca.
El 4 de maig del 1932 amics i
entitats de Sant Andreu de Palomar es van reunir amb la finalitat de crear la
Comissió Pro Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, amb l’esperit de recuperar el
llegat dels dos escriptors donants. Van adreçar una carta a l’alcalde republicà
de Barcelona, Jaume Aiguader, en la qual exposaven els seus propòsits de
creació d’una biblioteca pública a Sant Andreu de Palomar dedicada a
l’il·lustre dramaturg i poeta andreuenc Ignasi Iglésias. La carta havia rebut
el suport de més de quaranta signatures d’entitats andreuenques. Gràcies al
suport de Josep Dencàs, conseller de la Generalitat de Catalunya i andreuenc, i
de Joaquim Ventalló, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, les
gestions es van arribar a bon terme. El conseller de Cultura, Ventura Gassol, va
redactar el projecte de realització d’una biblioteca pública a Sant Andreu de
Palomar:
“(la
biblioteca) d’una selecció ja existent de llibres que un dia el nostre enyorat
Ignasi Iglésias donà als obrers d’aquelles barriades que ell tant estimava. A
la seva memòria, aquesta biblioteca durà el seu nom, com a exemple i estímul
per a tots.”[1]
Per motius polítics –hi va haver eleccions
legislatives el 1933 i eleccions municipals el 1934– la decisió es va anar
endarrerint. Finalment, el 25 d’abril del 1934, a instàncies del regidor de
Sant Andreu, el doctor Codormí, va ser aprovat el pressupost i el projecte. Es
van iniciar les obres de rehabilitació del segon pis de la Tinència d’Alcaldia
per hostatjar-hi la nova biblioteca. També van començar els tràmits per dotar
de personal tècnic el nou equipament cultural. Els Fets d’Octubre del 1934, però, n’aturaren el procés.
L’any 1935, la Biblioteca Pública
Ignasi Iglésias va obrir les seves portes tot oferint un nou espai de cultura i
saber a la ciutadania andreuenca. Un cop restablert el govern de la Generalitat
anterior al 6 d’octubre, després de les eleccions legislatives del 16 de febrer
del 1936 –les terceres de la República Espanyola–, es va organitzar una segona
inauguració de la biblioteca, que va comptar amb la presència de Ventura
Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, Carles Pi i Sunyer, alcalde de
Barcelona, Cristià Cortés, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i
Joan Codormí, regidor del Districte de Sant Andreu, així com d’Emiliana Vinyes,
vídua d’Ignasi Iglésias. Durant la segona inauguració, del 12 d’abril d’aquell
mateix any –a dos dies del 5è aniversari de la proclamació de la República
Catalana i la Segona República Espanyola– es van realitzar a la plaça d’Orfila
focs japonesos i enlairament de globus, així com un concert de la Banda
Municipal del Districte Novè, dirigida per Joan Pich i Santasusana, i
activitats infantils a càrrec de l’Avenç Obrer de Sant Andreu de Palomar i de
l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar.
El llibre d’or d’Ignasi Iglésias
L’any 1935, coincidint amb les
gestions de la Comissió Pro Biblioteca Pública Ignasi Iglésias –que el va
patrocinar–, es va publicar El llibre d’or
d’Ignasi Iglésias. El llibre formava part d’una excel·lent col·lecció
dedicada als autors teatrals i literaris del moment.
 |
| Llibre d'Or. Fons Biblioteca Ignasi Iglésias. |
Aquesta obra pretenia donar a
conèixer la figura del dramaturg i poeta andreuenc al públic lector. En l’índex
trobem una encertada biografia de l’escriptor, així com poemes i fragments de
les obres que Iglésias va compondre en vida. També hi trobem les traduccions
realitzades fins al moment de les seves obres, així com un epistolari de
l’autor d’Els Vells amb
intel·lectuals catalans de l’època. Entre els col·laboradors que van redactar
articles en recordança d’Iglésias hi trobem: Tomàs Roig i Llop, advocat,
escriptor i poeta; Lluís Capdevila, escriptor i periodista; Emili Guanyavents, autor
de la lletra de l’Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors; el poeta nicaragüenc Rubén Darío; l’escriptor i
polític Pere Coromines; el dramaturg Ambrosi Carrion; el polític i historiador
Antoni Rovira i Virgili... I, per descomptat, també hi trobem unes paraules que
Joan Maragall va dedicar a Ignasi Iglésias. Al final hi ha un reportatge gràfic
de l’enterrament del “poeta dels humils” al cementiri de Sant Andreu de
Palomar. Tot plegat és un testimoni de l’estima que el poble de Sant Andreu de
Palomar sentia vers la figura del poeta.
Josep
Benet i Morell
L’historiador, advocat i polític
Josep Benet i Morell (1920-2008), que va néixer a Cervera però que de ben petit
ja va venir a viure a Sant Andreu de Palomar, a la masia de Can Magarola, va
escriure el següent en les seves memòries:[2]
“Les
tardes lliures de classe, podia estudiar assignatures de batxillerat i anar a
llegir a la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias, del carrer de Malats, també al
barri.
En
aquesta biblioteca, hi passaria un nombre incalculable d’hores llegint, sense
gairebé cap ordre –sense mestratge, guiat només per la meva intuïció i el meu
afany de saber–, un nombre considerable de llibres, abans d’anar al front,
l’abril de 1938, i després de tornar-ne. Aquesta lectura seria completada amb
els llibres que adquiria, amb els meus modestos estalvis, a les parades de
llibres vells de Santa Mònica, prop de les Drassanes, i en les llibreries
igualment de vell, del centre de de la ciutat, que vaig començar a visitar.”
Malauradament, la mort de Josep
Benet va deixar molts lectors orfes de la continuació de les memòries.
Tanmateix, els andreuencs hem tingut la sort de poder gaudir dels records de la
seva vida i experiència juvenil andreuenca.
El
diari de la bibliotecària
Des del 1935 fins al 1997, les
bibliotecàries de la Biblioteca Ignasi Iglésias, Francisca Farró, Pilar
Buixareu, Pilar Bertrán, Núria Latre, Carme Pinyol i Maria Rosa Riera, van anar
redactant el Diari de la Biblioteca, que
a dia d’avui podem trobar digitalitzat en part. En aquest diari –primer en català,
a partir del febrer del 1939 en castellà i, finalment, de nou en català–, s’hi
narra el dia a dia de la biblioteca. Es va estudiar la possibilitat de fer una
selecció de les pàgines més interessants del Diari de la Biblioteca, en relació amb fets històrics i socials,
per tal de publicar-ho en format llibre, amb referències historiogràfiques del
context en què s’emmarquen els fets narrats. Per dissort de l’actual
bibliotecària, Gemma Domingo, el projecte va quedar paralitzat i es troba a
l’espera que alguna editorial estigui interessada a publicar-lo. Tanmateix, és
d’agrair que l’actual equip de bibliotecàries, amb la directora Gemma Domingo
al capdavant i amb la coordinació d’Ester Corbera –responsable del fons local–,
hagi pogut digitalitzar els fragments més interessants del Diari de la Biblioteca des del 1935 fins al 1944. Esperem que en un
futur no gaire llunyà puguem disposar de la digitalització de l’obra sencera.
Transcrivim, tot seguit, diversos
fragments escrits per la bibliotecària Francisca Farró, publicats al Diari de la Biblioteca i en què ens
parla dels primers anys d’aquesta institució pública.[3]
 |
| Invitació inauguració Biblioteca Ignasi Iglésias, novembre de 1935. Fons Biblioteca Ignasi Iglésias. |
1935
2 de desembre de
1935
“Comença la vida
d’una nova biblioteca popular. Aquesta biblioteca porta el nom d’Ignasi
Iglésias, nom gloriós i venerat pel poble de Catalunya, però principalment pel
nucli que forma la vasta barriada de Sant Andreu de Palomar, on va néixer el
gran poeta i dramaturg.
El poble que ell
tant estimà i pel qual fou correspost amb fidel devoció compta des d’ara amb un
recés amable i acollidor, per a tothom que vulgui enriquir la seva cultura
espiritual.
La Biblioteca
està instal·lada al segon pis de l’edifici de la Tinència d’Alcaldia. És una
mica inconvenient que els lectors hagin de pujar tantes escales, i sobretot que
l’entrada no sigui exclusiva de la Biblioteca, però afortunadament, a la tarda,
les altres dependències que hi tenen accés no funcionen.
La Biblioteca
“Ignasi Iglésias” és bastant gran. Disposa de dues sales (potser massa
separades), una per a adults, l’altra per als infants. Convenientment decorades,
amb cortines, gerros, magnífiques reproduccions de Miquel Angel, Rafael, El
Greco i altres artistes, amb la nota de color dels llibres, en els armaris
sencers, ben il·luminades, i amb bona calefacció, han quedat força
escaients.
Tinc per companya
la Srta. Pilar Bertrán, que ha dirigit, fins ara, la Biblioteca Popular de
Manresa amb un entusiasme que l’anima igualment en la nova tasca que ara
comencem juntes.”
4 de desembre de 1935
“La inauguració
de la Biblioteca ha coincidit amb la Festa Major de Sant Andreu.
Va tenir lloc, com he dit abans, el dia 30
de novembre a les 12 del matí, amb assistència del conseller de Cultura, Sr.
Duran i Ventosa, del conseller delegat del Districte, Sr. Ferran de Segarra, el
Director de Biblioteques Populars, Sr. Jordi Rubió, altres personalitats, i la
Sra. Vda. d’Ignasi Iglésias, que formaven la Presidència.
Va obrir l’acte el Sr. Rubió, i parlaren,
després, els Srs. Segarra, i Duran i Ventosa, respectivament.
Tots els parlaments foren optimistes i
enaltidors de la cultura del nostre poble, oferint la nova Biblioteca amb plena
confiança de bon acolliment.
El públic, no va ésser molt nombrós, a
causa, entre altres motius, de la prematura en repartir les invitacions, però,
en conjunt, l’acte resultà bastant bé.
També hi assistiren algunes alumnes de
l’Escola de Bibliotecàries i alguns mestres i mestresses, als quals complagué
especialment la sala infantil, principalment.”
1936
 |
| Inauguració popular de la Biblioteca Ignasi Iglésias, el 12 d'abril de 1936. A tocar del bus d'Iglésias, la seva vídua Emiliana Vinyes, entre Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat -esquerra- i Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona. Foto Carlos Pérez de Rozas. AFB. |
15 d’abril de
1936
“Dilluns de Pasqua,
dia 13, i el 14, aniversari de la República, vàrem tenir tancada la Biblioteca.
El Diumenge de
Pasqua, dia 12, va tenir lloc la festa de la nova inauguració de la Biblioteca.
Hi assistí el conseller
de Cultura de la Generalitat, Sr. Ventura Gassol, l’alcalde de Barcelona,
Sr. Carles Pi i Sunyer, el delegat d’aquest districte, Dr. Cordomí, i altres
personalitats.
Així mateix,
assistiren a l’acte la Sra. Vda. d’Iglésias, la Comissió Pro Biblioteca Ignasi
Iglésias, els representants de moltes entitats i el Director de Biblioteques
Populars, Sr. Jordi Rubió.
Els Srs. Ventura
Gassol i Pi i Sunyer digueren bells discursos adequats a l’acte, evocant ambdós
la figura del gran poeta Ignasi Iglésias, amb paraules plenes d’emoció i
sentiment patriòtic.
 |
| Programa inauguració popular de la Biblioteca Ignasi Iglésias. Abril de 1936. Fons Biblioteca Ignasi Iglésias. |
El secretari de la Comissió, Sr. Tolosa, va fer un breu historial dels treballs portats a terme, fins a obtenir la Biblioteca per a Sant Andreu.
Finalment, el Dr.
Cordomí va cloure l’acte amb paraules de comiat, donant mercès al públic per la
seva assistència.
Abans es procedí
al repartiment d’un bon lot de llibres als lectors infantils més assidus, així
com foren concedides 10 llibretes de la Caixa d’Estalvis a 10 infants, dels més
humils, donatiu del Dr. Cordomí.
Acabat l’acte,
que començà puntualment a les 11 del matí, tingué lloc, a la Tinència
d’Alcaldia, un refresc ofert als invitats principals.”
10 d’agost de
1936
“Des del dia 19 de juliol fins a la data, la
Biblioteca ha estat tancada. Durant aquests dies, Espanya i Catalunya han
sofert, i estan sofrint, les horribles escenes que porta una guerra civil. A
conseqüència d’una sublevació militar
general a tota la República, el poble està tot en armes.
És difícil
precisar la fi d’aquesta lluita espantosa entre germans. Actualment, a
Barcelona, el moviment militar està sufocat, i avui, que la població ha
començat a prendre el seu habitual aspecte, per indicació del nostre director,
hem reprès la feina, obrint la Biblioteca al públic.
Com és natural,
en circumstàncies tan especials, han vingut pocs lectors.
Aquests dies
passats, si bé la Biblioteca ha estat tancada, nosaltres hem acudit al nostre
treball, sempre que ens ha estat possible, car la circulació de tramvies,
estava deturada.”
1937
2 de gener de
1937
“Comencem un nou
any, malauradament encara amb guerra; Déu vulgui que aviat regni la pau.
Malgrat aquests
temps difícils per a la cultura general, no ens podem queixar de l’impuls que
pren la vida de la nostra Biblioteca. De mica en mica, va essent coneguda per
Sant Andreu i cada dia podem anotar algun nou lector.”
16 de febrer de
1937
No podem observar
si augmenta l’interès dels lectors per les revistes, perquè es pot dir, que no
en tenim; almenys, de les estrangeres, que eren les més mirades, no en rebem
cap, per motiu de la censura de guerra.”
11 de març de 1937
“Ara fa dos dies hem sofert un fort bombardeig
que ha causat moltes víctimes a Barcelona; però es veu que les bombes no
espanten gens ni grans ni petits. La Biblioteca ha funcionat com sempre, i les
dues sales de lectura s’han vist igualment concorregudes que en altres dies.”
“Hem hagut de fer
vaga forçosa durant uns quants dies, perquè no hi havia tramvies, per motiu de
sagnants fets(*) ocorreguts a la nostra ciutat entre alguns partits polítics.
Encara no es pot
dir que tot està normalitzat, però reprenem la feina, confiant que aviat tot
tornarà a la vida habitual.”[4]
19 de juliol de
1937
“A la biblioteca
es nota força calma. No és estrany! Molts joves són cridats al front. Alguns
s’han despedit de nosaltres. Tot això
és molt trist. Déu vulgui que aquesta horrible guerra s’acabi ben aviat.”
21 d’agost de
1937
“Han visitat la
Biblioteca Mister Park, director de l’Hospital d’Estrangers de Barcelona, i la
seva senyora. Els acompanyava el Dr. Cordomí. Han fet grans elogis de la
Biblioteca. Cosa ben rara en estrangers, parlaven català, i ben
perfectament.”
4 d’octubre
de 1937
“Hi ha molta
desanimació, però no té res d’estrany perquè bombardegen molt sovint. A més, a
la Sagrera hi ha hagut moltes desgràcies dins un refugi, on han mort ofegades
moltes persones a causa del desbordament dels rius per les pluges torrencials
d’aquesta setmana.”
4 d’octubre de
1937
“Actualment, la
preocupació de tothom és procurar-se queviures. A baix, a la Tinència
d’Alcaldia, es formen unes cues importants de ciutadans, que vénen a arreglar
les targetes del racionament. De vegades hi ha baralles formidables. Des de la
sala de lectura es nota clarament l’aldarull.”
1938
“Ahir ens va ésser impossible de venir, a causa del bombardeig. Més ben dit, de venir sí, el que va passar fou que el bombardeig ens trobà a mig camí, a la Sagrera, i ens haguérem de ficar dins un refugi molta estona. Quan va acabar, no vàrem poder trobar tramvia, i a peu retornàrem a casa.
Serà un diumenge que recordaré sempre mentre tingui memòria.”
19 de març de
1938
“Hem passat tres
dies horrorosos perquè hem tingut un bombardeig que ha durat 24 hores.
Més ben dit, han
sigut deu bombardeigs amb dues hores de pau en els intervals. Per aquest motiu,
la Biblioteca ha funcionat amb una mica d’irregularitat, encara que no ha
tancat cap dia del tot. Avui dissabte, hem respirat una mica. Ha cessat aquell
horror.”
2 d’agost de 1938
“Ha passat molt
de temps sense cap nota meva en el Diari.
He estat un mes absent, perquè estava malalta. Una terrible desgràcia m’ha ferit,
car he perdut a la guerra el meu estimat germà, ferit al front de Balaguer i
mort a l’Hospital de Figueres. Déu el tingui a la seva glòria, que ja ho mereix
el martiri i la seva resignació. Ja el vaig trobar mort, pobret.
No tinc energia
per a res. Les dificultats augmenten de dia en dia, pel menjar, pels constants
bombardeigs, pels transports etc.
A la
Biblioteca continuem el treball malgrat tot.”
1939
27 de novembre de
1939
“Hoy hemos
abierto de nuevo la Biblioteca al público, después de un largo periodo de
inactividad.
Desde primeros de
octubre, la Srta. Bertrán y yo trabajamos activamente, revisando los libros y
fichas, pues con motivo de un traslado, los libros estaban muy desordenados.
Por orden
superior también hemos retirado de la sala de lectura algunos libros, de las
secciones de historia y ciencias sociales.
El director
accidental Sr. Bohigas visitó la Biblioteca y, después de ultimar algunos
detalles referentes a su funcionamiento, quedamos en inaugurar la reapertura
para el día de hoy.
Nos ha alegrado
mucho la vuelta de algunos antiguos lectores, cuyo interés por la Biblioteca es
patente, pues desde su inauguración no han dejado de acudir siempre.”
Des de l’entrada de les tropes
franquistes a Sant Andreu de Palomar, el 27 de gener del 1936, fins a les
acaballes del mes de novembre la biblioteca va romandre tancada. Molts llibres
van ser exclosos del catàleg o bé pel seu contingut o bé per ser escrits en
llengua catalana. S’iniciava un llarg període de repressió per part de les
noves autoritats. Llegir esdevenia una porta oberta al coneixement i per aquest
motiu els nous responsables de les biblioteques públiques de Barcelona havien
de controlar què es llegia i com. Les bibliotecàries van haver de canviar
totalment i en un temps rècord la logística de la biblioteca, ja que era
organitzada en llengua catalana i calia de fer el canvi cap al castellà. A
partir de la nova reobertura de la biblioteca, arran del triomf del general
Franco, el Diari de la Biblioteca va
ser redactat en castellà. La biblioteca va donar la possibilitat d’instrucció
pública a milers d’andreuencs i d’andreuenques en una època d’escassetat
cultural i de penúries econòmiques.
 |
| La Biblioteca Ignasi Iglésias era situada en origen en el segon pis de la tinença d'alcaldia del Districte IXè. Lectors l'any 1979. Fons Biblioteca Ignasi Iglésias. |
Després de 55 anys allotjada al segon
pis de la seu del Districte de Sant Andreu, l’any 1990 va ser traslladada a
l’edifici Pallach, al carrer dels Segadors, i, tot just estrenat el segle xxi, va ser un altre cop traslladada a
l’edifici del Centre Cultural Can Fabra (2002), llargament reivindicat com a
equipament cultural per les entitats del poble, al capdavant de les quals hi
havia l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. A dia d’avui la Biblioteca
Ignasi Iglésias continua al peu del canó i custodiant el fons de bibliografia
local andreuenca amb una dedicació plena.
Pau Vinyes i Roig
Finestrelles 16, desembre de 2014.
[1] La
Publicitat, 16 d’octubre del 1932.
[2] Benet i Morell, Josep. Memòries I. De l’esperança a la desfeta
1920-1939. Barcelona: Edicions 62, 2008.
[3] Podeu consultar d’altres fragments en el bloc del
Diari de la Biblioteca www. http://diaridelabiblioteca.wordpress.com/. Editat per la Biblioteca Ignasi Iglésias.
[4] Esdeveniments
provocats, el maig del 1937, per l’enfrontament armat, sobretot a Barcelona,
entre forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i
Estat Català, d’una banda, i militants del grup CNT-FAI, grups anarquistes (com
Amigos de Durruti i el POUM), de l’altra. Font: Gran Enciclopèdia Catalana.
Comentaris