El proppassat 20 de febrer des de la Barceloneta es van commemorar els 50 anys de la mort d’Hilari Salvadó,
el darrer alcalde republicà de Barcelona. Els veïns i veïnes d’aquest
emblemàtic barri barceloní van voler recordar l’obra humana d’un dels
seus fills il·lustres. Un acte emotiu amb parlaments al cementiri de Montjuïc
va donar el tret de sortida de l’Any Salvadó. Tot seguit es va portar
un ram de flors blanques a la casa nadiua i es va celebrar un aperitiu
reivindicatiu a la plaça d’Hilari Salvadó de la Barceloneta per
honorar-lo i demanar-ne la dignificació de l’espai atès que actualment
està un xic desengelat. Intervingueren Mercè Serrat, familiar de l’Hilari; Pau Vinyes i Roig, biògraf; Daniel Carrasco, fill del matrimoni que va acollir a en Lari i la seva companya Paquita durant l’exili francès; Alfred Bosch, portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i Gerard Pisarelo,
primer Tinent d’Alcalde de la ciutat Comtal. La Comissió d’Homenatge a
Hilari Salvadó formada per diverses entitats i veïns de la Barceloneta
fou l’encarregada de l’organització dels actes de recordança, al
capdavant de la qual en Carles Gimeno.
 |
| Hilari Salvadó realitzant el discurs un cop elegit alcalde de Barcelona, el 16 de juliol de 1937. Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona. |
Donar a conèixer als barcelonins i a les barcelonines la figura
d’Hilari Salvadó continua donant els seus fruïts. Un llibre a càrrec del
seu biògraf, un documental, una exposició, un cicle de xerrades sobre
la República i diverses activitats són el gruix de propostes que l’Any Salvadó vol
oferir per eixamplar-ne el coneixement de qui fou alcalde quan plovien
les bombes de l’aviació feixista italiana a Barcelona.
Sant Andreu de Palomar també ha volgut aportar el seu granet de sorra en la commemoració amb la conferència impartida per l’historiador esmentat, Pau Vinyes i Roig, i organitzada per Tot Història Associació Cultural aquest dilluns 7 de març a l’Auditori Centre Cultural Can Fabra. Vinyes va anar desgranant el fil biogràfic i va posar en solfa elements històrics poc coneguts del personatge estudiat.
 |
| Hilari Salvador, al mig de la imatge amb un mocador a la butxaca de l’americana, i al seu costat, a la dreta, el regidor del Districte Novè Joan Puig Elias durant la inauguració del centre de repartiment de llet dirigit per la Societat dels Amics Quàquers, a Sant Andreu de Palomar. Autor desconegut | Arxiu Nacional de Catalunya. |
En referència a Sant Andreu destacar que en la seva
etapa com a alcalde Hilari Salvadó va assistir a la inauguració de la
cantina escolar situada als baixos de l’edifici de la Tinència d’Alcaldia del Districte Novè
(actualment Sant Andreu). Les cantines oferien un primer àpat als
infants amb la voluntat que no es quedessin desnodrits per una mala
alimentació deguda als estralls de la guerra. Primer per a infants de 0 a
3 anys i posteriorment s’ampliaren fins els 12. El 23 de setembre de
1937, el diari El Diluvio se’n feia ressò de la inauguració de la cantina municipal de l’Harmonia de Palomar
– nom que rebia l’antic municipi del Pla de Barcelona Sant Andreu de
Palomar en plena República en guerra –, creada i sostinguda per un
comitè noruec adherit a la Societat dels Amics dels Quàquers. En
finalitzar la guerra la cantina fou abolida. L’esmentat diari comentava
al respecte:
 |
| Mares i nenes fent cua per rebre l'esmorzar que oferia la cantina escolar de Sant Andreu de Palomar a través dels ajuts humanitaris de la societat de quàquers. Autor desconegut / Arxiu Nacional de Catalunya. |
«El alcalde de Barcelona, don Hilario Salvadó, iba acompañado del
consejero delegado del districto IX, señor Puig y Elias; del
consejero-regidor de Asistencia Social, señor Martínez Cuenca y del
delegado del Distrito VIII, señor Cordomí. También asistieron el señor
vicecónsul de noruega; el secretario del consulado de Dinamarca, Mrs.
Elisa Thompsen, danesa, cuáquera de Barcelona, responsable general de
las cantinas de la Sociedad de Amigos Cuáqueros y la Unión Internacional
de Socorros a los Niños (Ginebra); Mr. Kendall Park, representante del
Fondo General de Ayuda a la Mujeres y Niños de Europa, que sostiene
exclusivamente la cantina del Hotel Internacional y que contribuye al
sostenimiento de los distritos V i VII; Mr. Alfred Jacob, delegado de
España de la Sociedada de los Amigos de los Cuáqueros (servicio
internacional); doña Maria Solà de Sallarés, presidenta de Asistencia
Infantil; don Domingo Ricart, de la delegación cuáquera, etc. Hizo uso
de la palabra M. Kendall Park, quien ofreció la nueva cantina y dio las
gracias al Ayuntamiento de Barcelona por las facilidades que les ha dado
para la instalación del servicio. Finalmente hizo uso de la palabra,
cerrando el acto, el alcalde de Barcelona, don Hilario Salvadó, quien
expresó el agredecimiento de la ciudad y del propio para con la sociedad
de Amigos Cuáqueros por todo lo que hacen en beneficio de nuestras
mujeres y niños».
Qui era Hilari Salvadó?
Hilari Salvadó i Castell era fill d’una família originària de Peníscola, País València, i establerta al barri de la Barceloneta a finals del XIX. Nascut a Barcelona el 1899, als 12 anys va perdre en un temporal el pare i quatre germans – els quals havien sortit a pescar – quedant la mare amb tres fills, una germana cega i havent de subsistir amb empentes i rodolons. En ser fill d’una família humil i amb la pèrdua del pare no pogué realitzar estudis superiors. Es va dedicar en vida a fer de comerciant. Va treballar com agent comercial als magatzems El Siglo i a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació.
 |
| Hilari Salvadó va ésser fundador del Centre Excursionista Minerva de la Barceloneta. Anys vint. Autor desconegut / Fons Família Granada. |
Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, el
1935 s’incorpora a la seva direcció. Forma part de les Joventuts
d’Esquerra-Estat Català, en el que fou membre del Comitè Pro-Premsa. En
les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 fou elegit regidor per
ERC a l’Ajuntament de Barcelona. Essent regidor del municipi barceloní
assolí una gran popularitat. Arran dels Fets del 6 d’Octubre de 1934
fou detingut i empresonat conjuntament amb la resta de membres de
l’equip de govern municipal. Va ser alliberat el 1935 amb la resta de
companys del consistori. Després del triomf del Front d’Esquerres en les
eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 ocupà de nou l’acta de
regidor. En esclatar la República, en guerra va ésser nomenat regidor de Governació i cap de la Guàrdia Urbana i el setembre del mateix any és proposat com a delegat de la Generalitat a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. El 16 de juliol de 1937 és elegit alcalde de Barcelona
en substitució de Carles Pi i Sunyer, el qual ha d’abandonar el càrrec
en ser nomenat conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Ocuparà l’alcaldia des del juliol de 1937 fins el gener de 1939.
Durant el seu mandat hagué de fer mans i mànigues per tal de fer
front al conflicte bèl·lic. Treballa per aconseguir que els
subministraments arribin a la població malgrat la conflictivitat de la
guerra. També farà tots els possibles per tal que els danys dels
bombardeigs per part de l’aviació feixista italiana siguin els menys
violents possibles. La seva mentalitat de servei al poble el feia anar
als indrets bombardejats amb la voluntat de solidaritzar-se amb els
afectats i les víctimes. Convertit en un expert de la defensa passiva,
durant el seu mandat es construïren nombrosos refugis antiaeris públics
i aconsellà als veïns que havien de construir amagatalls pel seu
compte, ja que l’administració no hi podia arribar per manca d’efectius i
de subministrament. Ho feu editant un fulletó que duia
el significatiu títol ‘Defensa passiva antiaèria, refugis: instruccions
elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes
explosives o incendiàries’.
 |
| Commemoració 11 de Setembre de 1937. Lluís Companys a la dreta d'Hilari Salvadó. Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona. |
En els darrers mesos de la guerra s’involucrà en l’acolliment dels
refugiats arribats de diversos indrets de l’Estat espanyol, tot iniciant
valentes decisions en els àmbits de la sanitat i l’educació. Es
calcula, segons l’historiador de la UAB Joan Serrallonga, que Barcelona
va acollir 318 mil refugiats i desplaçats arran de la contesa guerra-civilista. La no-intervenció de les democràcies occidents en el conflicte bèl·lic espanyol el fa viatjar a Londres, Brussel·les i París,
entrevistant-se amb diverses personalitats polítiques i sindicals en
recerca d’ajut humanitari i de suport a la causa republicana. També
recolza accions de subscripció popular de queviures amb destinació a
Madrid i el seu front, i en alguns casos el lliurament el feia ell
personalment.
Romangué a Barcelona fins a finals de gener de 1939. Un
cop les tropes franquistes hagueren creuat el riu Llobregat s’enfila cap
a l’exili francès. S’instal·la primer a Carcassona i
Montpeller i després a Besiers. Durant l’ocupació nazi de França serà
acollit per una família de descendència catalana i viurà amagat
per tal d’evitar que sigui detingut per la policia secreta de Petáin i
lliurat a les autoritats franquistes, fet que hagués comportat una mort
segura.
Durant l’exili, i un cop acabada la Segona Guerra Mundial, escriu al diari La Humanitat, òrgan oficial d’ERC. Les autoritats franquistes el declaren en rebel·lia i no pot tornar a Barcelona fins sis anys abans de la seva mort,
ocorreguda el 1966 arran de les seqüeles d’un greu accident de trànsit.
Casat amb Paquita Cervera i Gros, l’any 1998 l’Ajuntament de Barcelona
decidí dedicar-li una plaça al seu barri natal, a la Barceloneta.
Pau Vinyes i Roig
Article publicat inicialment a l'Andreuenc, el 8 de març de 2016.
Comentaris