Sant Andreu de Palomar ha estat al llarg de la història un poble majoritàriament obrer, primer en les feines del camp i després amb l'arribada de la revolució industrial una urb amb forces fàbriques, sobretot del ram del tèxtil i la metal·lúrgica. Aquest fet va comportar l'arribada de gent de fora del poble i el seu conseqüent creixement urbanístic per tal de donar aixopluc als nouvinguts. També, l'eix comercial hi ha tingut el seu rol, ja sigui en el carrer Gran o en les vies que hi confluïen; i a dia d'avui ben actiu. Les masses obreres per tal de reclamar millores salarials i laborals van haver-se d'organitzar en sindicats. El sindicat majoritari a Sant Andreu de Palomar fins a la fi de la Guerra Civil va ser la Confederació Nacional del Treball (CNT). I, seguit molt pel darrera, per la Unió General de Treballadors (UGT) i en el sindicalisme pagès per la Unió de Rabassaires de Catalunya (URC). En aquest article farem una breu aproximació de la presència de la CNT a Sant Andreu de Palomar en el període de la República en guerra.
El 30 d’octubre de 1910 es fundava a Barcelona la CNT, sindicat anarquista espanyol de forta presència a nivell català fins la fi de la Guerra Civil, després minvaria la seva força. Sent l’única organització anarcosindicalista adherida a l’Associació Internacional de Treballadors. Entre 1910 i 1939, fou el sindicat majoritari a Catalunya. La majoria de treballadors de les fàbriques catalanes eren afiliats de la CNT.
En temps de la guerra la toponímia de Sant Andreu va bescanviar pel d’Harmonia de Palomar així com alguns noms de carrer amb clares referències al santoral o a persones de tarannà conservador i eclesiàstic, també van mudar de nom, com foren els casos de Josep Garcia (Rambla de Fabra i Puig), Elisa Garcia (carrer de les Monges), Eugeni Parareda (carrer Gran de Sant Andreu) o el de Jesús Lázaro (carrer de Palomar).
LOCALS DE LA CNT EN TEMPS DE LA REPÚBLICA EN GUERRA
En iniciar-se la Guerra Civil els anarquistes andreuencs confiscaren diverses entitats i escoles a Sant Andreu de Palomar. Tot seguit enumerem les confiscades:
El Centre Popular Catalanista (carrer d’Eugeni Parareda, 146 – actual Gran de Sant Andreu-). Va ser la seu central de la CNT-FAI a Sant Andreu de Palomar. Local de control i allistament de les milícies antifeixistes urbanes.
Les Casernes d’Artilleria Fermín Salvoechea (passeig de Jaume Oller i Prats -actualment Torras i Bages amb carrer de Jesús Lázaro -actual Palomar-). Casernes militars construïdes entre finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle passat. En esclatar el conflicte bèl·lic van ser batejades en honor del pensador i polític anarquista andalús Salvador Salvoechea Álvarez (Cadis, 1842-1907), qui va arribar a ser alcalde de Cadis i president del seu cantó. Salvoechea va ser un destacat federalista, afiliat el 1871 a la Internacional Obrera. Les casernes van ser ocupades pels anarquistes, esdevenint centre de reclutament i d'operacions militars de les milícies antifeixistes del front de guerra.
L'escola Jesús Maria (passeig de Josep García, 126 -actual rambla de Fabra i Puig-). Convertida en Ateneu Llibertari Cultural Escola Harmonia, en aquest cas sota el control exclusiu de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En aquesta escola segons Joan Costa i Raimon Bonal al llibre Sant Andreu de Palomar, del municipi independent a barri actual (Fundació Bofill, 1979) els anarquistes instal·laren la biblioteca de mossèn Clapés, la qual arreplegava més de 10.000 volums.
L'Economat d’Harmonia de Palomar (passeig de Josep García, 337 -actual Fabra i Puig-). Ignorem quin ús tenia abans l'edifici, ja que actualment és enderrocat i en el seu lloc s'hi ha construït un bloc d'habitatges.
L'escola les Dominiques (carrer de Ramon Batlle, 41). Convertides en la seu del Sindicat d’Art Fabril i Tèxtil d’Harmonia de Palomar i del Sindicat Únic de la Indústria Tèxtil, Vestits i Annexos de Barcelona. Ambdós controlats per la CNT.
El Sindicat de Comunicacions i Transports de Barcelona (CNT). Taller de reparació de carruatges i ferreria situat a la carretera de Ribes, 74. Segurament ocupant un antic taller mecànic.
Sindicat Únic de Professions Liberals (CNT). Situat al carrer d’Ignasi Iglésias, 51, en l’antic convent de les monges de les Serves de Maria Ministres dels Malalts.
Síndicat Únic de Camperols de Barcelona (CNT) / Subdelegació de Floricultura. Amb dues seus situades a l’actual districte de Nou Barris, aleshores Districte Novè. La primera, al desaparegut carrer de Piferrer, i la segona, al carrer de Rialp.
L'Agrupació Anarquista Harmonia de Palomar (carrer d’Ignasi Iglésias, 51). Antic convent de les monges de les Serves de Maria Ministres dels Malalts. Local on els anarquistes andreuencs hi solien fer les seves reunions, conferències i activitats culturals i d’esbarjo. El convent a finals del segle passat fou enderrocat per a donar pas a un edifici de pisos.
L'Ateneu Sant Lluís Gonçaga -conegut popularment com Els Lluïsos- (carrer d’Eugeni Parareda, 97 – actual Gran de Sant Andreu). Seu de les Joventuts Llibertàries d'Harmonia de Palomar. En finalitzar la guerra convertit en comissaria provisional de la policia franquista i retornat a llurs propietaris al cap de poc temps. Edifici enderrocat l'any 1980 per construir-hi un bloc d'habitatges. A canvi la constructora construeix uns locals al pati de la parròquia de Sant Pacià.
També, gestionaren els temples parroquials de Sant Andreu de Palomar i Sant Pacià. El primer, després d’incendiar-lo, convertint-lo en magatzem del sindicat únic dels pagesos i poc temps després en magatzematge de benzina, i el segon en menjador popular Durruti, evitant la seva crema i esdevenint un equipament d'ús social. Com molt bé explica l'historiador Jordi Rabassa en el seu blog Perquè Vull el temple parroquial de Sant Pacià es convertí en un espai tutelat per la CNT-FAI.
Andreu Capdevila i Puig, el dia del seu casament, el 13 de març de 1937. Autor desconegut. Fons Ramon Capdevila.
DESTACATS MEMBRES DE LA CNT ANDREUENCA
Entre els dirigents andreuencs anarquistes destaca l’Andreu Capdevila i Puig, treballador de la Fabra i Coats, qui arribaria ser per poc temps conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya (abril-maig de 1937) i president del Consell d’Economia de Catalunya. En acabar la guerra s’exilià a França. També, cal destacar el periodista Josep Senserrich, redactor de les revistes andreuenques L’Andreuet, L’Andreuenc, Volades Novelles -director, també- i Foc Nou; fou membre del control sindical de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats. Sembla ser que va ser l’impulsor del canvi de nom del poble pel d’Harmonia de Palomar (informació facilitada per Lourdes Pinyol, membre del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias).
JOVES ANARQUISTES ANDREUENCS MORTS
El 8 maig de 1937 dotze militants de la CNT van ser trobats morts en una cuneta del cementiri de Cerdanyola on foren abandonats. Sis d'ells eren de les Joventuts Llibertàries d'Harmonia de Palomar. Aquestes morts eren les represàlies derivades dels Fets de Maig d'aquell mateix any. Segons el relat de l'historiador Jordi Bigues a Directe (11 de desembre de 2018):
"El dimarts 4 de maig a les sis de la tarda, cinc joves llibertaris armats de Sant Andreu es preparaven per anar al Comitè Regional, a la Via Durruti número 32 (actual Via Laietana). Tenien un cotxe Hudson de 8 cilindres de color granat fosc amb matrícula de Madrid 53846. Potser eren al lloc habitual de reunió, a la porta de l’Ateneu Llibertari de l’Harmonia al carrer Josep Garcia, 126 (nom d’un treballador valencià emigrat a Barcelona, un dels primers morts al front) que ara es diu passeig de Fabra i Puig (per l’empresari fundador de la fàbrica Fabra i Coats).
Joan Calduch (20) conduïa el Hudson. Josep Villena (33) i Francesc Viviana (27) eren d’origen valencià, Joan A. Romero (24) era d’origen murcià i Cèsar Fernández (25) era nascut a Barcelona. Els cinc eren membres de les Joventuts Llibertàries de l’Harmonia, nou nom laic del barri de Sant Andreu del Palomar aquells anys.
Muntats al Hudson, arribaren al parc de la Ciutadella per la Gran Via de la URSS (ara avinguda Meridiana) vorejant-lo pel Passeig Pujades. Allí, a un lloc indeterminat del passeig, els van aturar a trets, segurament des d’una barricada o control. Dies després es va veure el Hudson de color granat fosc amb forats de trets dins la caserna Carlos Marx (sota control del PSUC), malgrat que les diligències judicials mai no el van localitzar."
El 10 de maig el fotògraf Josep Ribatallada i Casamiquela va ésser citat pel conseller de Defensa de l'Ajuntament de Cerdanyola Mariano Tejero Regales, per tal que el retratista captés les imatges dels difunts. Ribatallada va fotografiar tots els morts un per un, del cap i del bust així com de panxa enlaira. Fins fa poc no se n'ha tret tot l'entrellat de les morts, gràcies a la descoberta del sumari del cas per part de Jordi Bigues.
"L’11 d’agost del 1937, el jutjat especial acordà que “atès que s’han practicat totes les diligències que s’han cregut necessàries per a la determinació sumarial i llurs circumstàncies declara conclús aquest sumari”. Els criminals mai no van estar ni tan sols convocats a declarar i no van ser detinguts." (Directe, 11 de desembre de 2018)
Els sis andreuencs van ser enterrats al cementiri de Sant Andreu de Palomar, gràcies a les gestions dutes a terme pels de la CNT de la població. El diari anarquista Solidaridad Obrera (12 de maig de 1937), es feia ressò de l'enterrament de les víctimes amb aquestes paraules:
"Entierro de las víctimas. Ayer se celebró el entierro de los desdichados jóvenes. víctimas inocentes de la crueldad y el salvajismo políticos. El acto consistuyó una sentida manifestación de duelo. Numeroso público que desfiló ante los cadáveres, al contemplar los restos mutilados de los pobres muchachos. Tuvo frases de indignada condenación por la barbarie cometida.
Por su parte, asistieron nutridas representaciones del Comité Regional de
la C. N. T., Parque de Artilleria, Comité de Defensa, etc.
Nada más nos queda por decir, sino que en bien de la propia Revolución anhelamos que este hecho se esclarezca. aplicándose la pena te a los cobardes asesinos. Y también que tales casos no vuelvan a repetirse si queremos sinceramente la unidad de los trabajadores y, sobretodo, vencer a nuestro común enemigo: el criminal fascismo: en cuyos métodos crueles parecen haberse inspirado los salvajes autores del caso que nos ocupa."
LA CNT, UN SINDICAT ARRELAT A SANT ANDREU DE PALOMAR
La CNT i la FAI -fundada el 1927 a València- van col·laborar conjuntament durant tot el període bèl·lic del 36-39. Foren els impulsors de les milícies antifeixistes arreu del país i feren ús de la seva força durant l'esclat revolucionari de l'estiu de 1936. A voltes usant mètodes sanguinaris per part dels "incontolats" de l'organització contra persones de tarannà religiós i conservador, i fins i tot personalitats afines a la República que havien criticat el sindicat anarquista a través de la premsa, com fou el cas del periodista Josep Maria Planes, mort a finals d'agost del 1936 a la carretera de l'Arrabassada.
Com les altres formacions d’esquerres, catalanistes i republicanes van patir la repressió del règim franquista i actuaren des de la clandestinitat. Després de la mort de Franco la CNT va perdre força i es veié superada pels sindicats de Comissions Obreres i de la UGT. Al carrer de Servet hi van establir a finals dels anys setanta l’Ateneu Llibertari, actualment ubicat al carrer del Llenguadoc, 25.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris