L' AURORA BOREAL "ANDREUENCA" DE 1938

Rellegint el llibre de memòries del meu avi Tomàs Roig i Llop (El meu llarg viatge per la vida. Memòries 1931-1939. Barcelona, Editorial Pòrtic, 1978) vaig topar entre les seves pàgines amb un dibuix i un petit escrit en un full quadriculat. La lletra era del meu pare i feia referència a una aurora boreal observada des del terrat de casa -carrer de Sant Marta, a Sant Andreu de Palomar- el 25 de gener de 1938. En un principi els veïns, alertats per la lluminositat, van deduir aquella resplendor a als macabres bombardeigs de l'aviació feixista italiana contra la ciutat de Barcelona. Tanmateix, al cap de poc temps van poder deduir que es tractava d'un fenomen natural. Joan Vinyes i Riera (Sant Andreu de Palomar, 1922-1991) va recollir com a testimoni aquell fet natural en unes notes i un dibuix. Transcric integralment l'escrit del meu pare:



«Aurora boreal observada a Sant Andreu de Palomar.



Avui ara fa unes hores ha vingut el nostre veí senyor Moragues a comunicar-nos que el cel de darrera el turó de les Roquetes, turó Blau i casita Blanca es veia rojós. Immediatament hem atribuït la causa a algun foc produït per un dels últims bombardetjos (sic), però la rojor s'ha hanat (sic) traslladant vers el coll de Finestrelles i muntanyes del damunt de Santa Coloma de Gramanet (sic). Llavors s'han produït ratjos (sic) més pronunciats, semblants a reflectors, que es fonien i es tornaven a veure, cosa que que ens ha fet pensar que allò podria ésser una aurora boreal. Observat el fenomen amb més detenció s'ha pogut observar que era una aurora boreal.



El dibuix -és refereix la il·lustració adjunta a l'escrit- data de les 8 hores 40 minuts moment en que es veia l'aurora boreal molt intensa.



La nit és molt humida, l'horitzó està molt borrós, però es veuen bé les estrelles. Durant el dia feia no molta boira, un aire de calitja i ha fet sol, no molt intens. L'horitzó era invisible, però no el centre de l'esfera.



Sant Andreu de Palomar, 25 de gener del 1938.»

Manuscrit realitzat per Joan Vinyes i Riera arran de l'observació d'una aurora boreal el 25 de gener de 1938. Fons Família Vinyes-Roig.
Les aurores boreals -també anomenades aurores polars- són ocasionades pel resplendor produït per l'impacte de les partícules del vent solar amb el camp magnètic de la Terra i es localitzen més freqüentment en territoris de l'hemisferi nord, com Noruega, Islàndia, Escòcia, Irlanda.... El nom d'aurora boreal el rep del científic pisà Galileo Galilei. Les aurores també es poden observar en d'altres planetes del sistema solar com Venus, Mart, Saturn i Júpiter. Segons la Viquipèdia (consulta de l'1 de juliol de 2017): «Les aurores polars es visualitzen a les zones properes als pols; tanmateix, a vegades, molt poc freqüents, s'han visualitzat a latituds molt inferiors. Està documentada la visió d'una aurora boreal a Catalunya el 25 de gener de 1938, vista i referida en diversos llocs d'Europa central i meridional». Segons el meteoròleg i geògraf Diego Lázaro, el doctor Francesc Salvà i Campillo entre 1780 i 1825 va relatar 19 aurores a Barcelona (Ara, 30 de novembre de 2010). 

Aurora boreal roja. Tobias Billings / NASA.

Cercant per la xarxa més informació sobre l'aurora boreal de 1938 m'he quedat de pedra. Algunes pàgines remeten el fenomen a un càstig diví, arran d'ésser un fet ocorregut en plena Guerra Civil Espanyola. Segons el Foro Católico (de l'1 de juliol de 2017): «La Aurora Boreal (sic) de 1938, fue el aviso del gran castigo (...) Cuando veáis la noche iluminada por una luz desconocida, sabed que es la gran señal dada por Dios y que el mundo está a punto de ser castigado con el hambre y con la guerra por sus crímenes y por las persecuciones a la Iglesia y al Santo Padre». Per molts catòlics, conforme el citat Foro, van creure que aquest resplendor era una de les profecies de la Mare de Déu de Fàtima.



Durant l'aparició de l'aurora polar, la República Espanyola és des de fa 18 mesos en guerra. L'exèrcit i població rebel han fet saltar pels aires la il·lusió i la modernització dels valors republicans. La ciutat de Barcelona es constantment bombardejada per l'aviació feixista italiana, les targetes de racionament regulen l'alimentació dels barcelonins, el subsòl urbà es foradat per centenars de refugis i la por i la gana són els principals protagonistes d'aquell temps. Malgrat tot, la ciutat segueix sobrevivint a l'horror i no defalleix. Els cinemes i teatres, si els bombardeigs ho permeten, aixequen el teló i el públic es distreu de la gana. Les autoritats municipals i de la Generalitat fan tots els possibles per tal que la ciutadania no passi fam i continuï lluitant per la República. Hilari Salvadó, el darrer alcalde republicà de Barcelona, és al capdavant de la gestió d'una urbs que tremola però que cal fer rutllar. És en aquest entremat de greuges que el 25 de gener de 1938 els andreuencs i els barcelonins per extensió contemplen boca-oberts una aurora boreal Collserola enllà. 

Dibuix de l'aurora boreal observada per en Joan Vinyes i Riera des del terrat de la seva casa, situada al carrer de Santa Marta de Sant Andreu de Palomar. L'edifici en forma de punxa és l'antiga torre de la casa pairal de mossèn Clapés, enderrocada a finals dels anys seixanta del segle passat. Joan Vinyes i Riera / Fons Família Vinyes-Roig.

El 27 de gener de 1938 l'Observatori de l'Ebre enviava una nota de premsa a tots els mitjans barcelonins i catalans on expressava (notícia publicada el mateix dia a La Publicitat):



'Tarragona, 26. — L'Observatori de l'Ebre ens ha facilitat la següent nota referent a l'aurora boreal d'ahir a la nit: 'Al capvespre del dia 25 pogueren veure els habitants d'aquesta regia en condicions especialíssimes de visibilitat, un dels espectacles més emocionants que ofereix la naturalesa i que a les nostres latituds difícilment es presenta més de dues o tres vegades per segle: una aurora boreal que donava a l'horitzó nord un aspecte d'una llunyana i intensa conflagració. L'aurora es presenta en forma de ventall gegant, obert vers el cel i de raigs lleugerament convergents sobre el pol magnètic de la Terra. L'intens fulgor rosaci, travessat per gran nombre de franges de llum més blanques i brillants com si procedissin de potents reflectors enfocats vers el zenit, s'elevava fins uns trenta graus sobre l'horitzó amb una amplitud azimatal (sic) quasi doble de les franges, canviava amb freqüencia de posició, i se'n difuminaren unes, mentre se'n formaren d'altres al seu costat. Per bé que el color predominant fou el rosaci, hi hagué també els seus matisos verds i blancs. El fenomen revestí la seva màxima intensitat entre 19 i 20 hores i es reproduí amb diverses alternatives fins més enllà de mitja nit. Les aurores polars han assolit en algunes ocasions 600 quilòmetres d'altitud i aquestes solen ésser sempre d'alguns centenars de quilòmetres, cosa que demostra que fins i tot en aquests alts nivells hi ha vestigis d'atmosfera.



La causa de les aurores polars ha nascut, relativament, als països propers al Pol, i, com hem dit, molt rarament a les nostres latituds, radica en la fonització (sic) de les regions altes de la nostra atmosfera en rebre impactes de míriades (sic, segurament vol dir migrades) de partícules elèctriques llançades per l'erupticitat (sic) solar des d'una distància de 150 milions de quilòmetres.



Fa pocs dies, cridà l'atenció del públic per part de diversos observatoris, un grup extraordinari de taques solars, la superfície de les quals superava la de vint planetes i era el més extens dels registrats del present cicle. Es gairebé segur que la vistosa aurora boreal de dimarts guarda relació amb aquest notable grup de taques, i el fenomen es produí quan la terra, en el seu moviment de revolució entorn el sol, entrà dins del núvol de partícules elèctriques llançades a l'espai per aquest potent centre d'activitat.



La topada de la terra amb les emanacions solars pogué observar-se el dia anterior en l'aparell magnètic i electroteràpic de l'Observatori de l'Ebre, els quals recolliren el mateix dia, una intensa tempesta que tingué els imants i galvanòmetres en continua agitació, degut a les variacions del camp electromagnètic terrestre en rebre l'impacte de les partícules procedents del sol.



El fenomen, en latituds més properes al Pol, com els països escandinaus, ha d'haver tingut una intensitat veritablement excepcional'



Signa la nota el P. Rodés, director de l'Observatori de l'Ebre.»


No tenim cap més constància que des de Sant Andreu de Palomar s'hagin pogut observar noves aurores boreals. Aquesta excepcional troballa ens certifica que la documentació desada en caixes, llibres, carpetes...ens és útil per resseguir el fil de la nostra història més propera.



Des d'aquí vull agrair la col·laboració de l'amic Ricard Paradís en la informació facilitada per confeccionar el present article.



Pau Vinyes i Roig





Comentaris

Adriafb ha dit…
Hola! Molt interessant l'article. Només un petit apunt: míriades de partícules vol dir moltes partícules. Míriades en concret significa "deu mil persones o coses, nombre immens" segons el dilc. (I també segons pròpia experiència, ja que ja l'havia escoltada abans aquesta expressió)
OPINIÓ ANDREUENCA ha dit…
Gràcies, Adrià, per l'aclariment. Molt agraït.

Pau
Un interesante relato, fue realmente un fenómeno natural y se divisó de diferentes sitios y localidades de todo Cataluña, mucha gente de los lugares decían que estaba cerca el fin del mundo, eso lo había oído decir a una Sra. prima segunda de mi mujer en lalocalidad de LLANSA. (Girona).
OPINIÓ ANDREUENCA ha dit…
Moltes gràcies, Santiago. Per mi va ésser un sorpresa descobrir-ho, tot i que sabia que el meu pare, com a físic que era de professió, era un gran aficionat a la climatologia.
Unknown ha dit…
Molt interesant relat i fotografia impresionant. moltas gracies per aquet intetesant relat.